La Fundació Macba vol que es parli més d’art contemporani i fer-lo més accessible, intentant acabar amb aquest mantra que no hi ha qui l’entengui. Amb aquest propòsit posa en marxa el Premi Fundació Macba, dotat amb 50.000 euros, que es lliurarà a l’artista espanyol o portuguès que hagi destacat per la qualitat i repercussió de la seva producció en els últims dos anys. “Coneixem poc el nom dels artistes. És fonamental verbalitzar una creació que, no ens enganyem, és més difícil de comunicar. Amb aquest premi volem que, per exemple, la meva mare llegeixi els guanyadors i els sàpiga explicar”, defensa la seva presidenta, Ainhoa Grandes. El guardó tindrà la forma d’una de les icones del museu, La ola de Jorge Oteiza, situada davant de la façana principal i dificultant el pas a molts skaters.
Les discussions per triar el primer guanyador del guardó encara estan en marxa, amb l’acte de lliurament previst per al pròxim 26 de novembre. Però el premi no tindrà només la cerimònia formal, sinó que anirà acompanyat d’una festa per visibilitzar l’art contemporani, com fan altres disciplines com el cinema, amb els seus festivals i gales àmpliament retransmeses, o la literatura, amb premis literaris o un Sant Jordi que fan parlar a tothom de llibres. “En el món de l’art contemporani ens veiem molt poc”, assenyala Grandes, amb ARCO com l’única petita excusa perquè el sector es trobi.
El Premi Fundació Macba està pensat per a artistes que es trobin a la meitat de la seva carrera, un moment que la fundació ha detectat com el més complicat, passat el boom com a artistes emergents i abans del reconeixement generalitzat per una trajectòria consolidada. També es podrà premiar a col·lectius d’artistes. Amb caràcter biennal, se seleccionarà a aquells professionals més rellevants tant per l’obra que hagin fet com per una exposició que hagin protagonitzat. “És un premi al present”, remarca la presidenta, comparant-lo a quan es tria al millor director de cinema de la temporada.
Nascut a Barcelona, mirarà més enllà de la ciutat, volent arribar a tots aquells artistes que treballin a Espanya, però també a aquells que ho fan des de Portugal. El Macba vol així posar cara a les múltiples relacions culturals que existeixen entre tots dos països veïns, tot i que moltes vegades s’ignorin i es busqui la proximitat a altres llocs, amb molts professionals espanyols vivint en el territori lusità i viceversa.
Aquesta aposta es tradueix en la presència d’experts de diferents punts geogràfics i equipaments culturals per a la selecció del guanyador, amb la participació del Museu Reina Sofia de Madrid, el Centre Botín de Santander, el Museu Guggenheim de Bilbao o el Museu Àrab d’Art Modern de Doha. El procés, que no serà per convocatòria oberta, estarà dividit en dues fases. En la primera, un comitè proposarà fins a 30 artistes, dels quals acabarà triant-ne cinc. Després, entre aquests finalistes, el jurat triarà el premiat. En aquesta primera edició estarà format per la directora del Macba, Elvira Dyangani Gosi, l’assessor de Cultura de la Generalitat, Manuel J. Borja-Villel, i el director del Museu Reina Sofia, Manuel Segade, entre altres. La intenció és que els membres, tant del comitè com del jurat, canviïn cada dues edicions.
El Macba segueix l’exemple del Prix Marcel Duchamp que atorga el Centre Pompidou o el Turner Prize de la Tate Modern, però amb una gratificació més gran, en comparació amb els 25.000 euros del premi parisenc i els 35.000 euros del londinenc. Superarà els 30.000 euros del Premi Nacional d’Arts Plàstiques i només quedarà per sota dels 100.000 euros del Premi Velázquez, tots dos concedits pel Ministeri de Cultura. El nou guardó no implicarà ni la compra d’obra ni l’organització d’una exposició, en comparació amb altres. A més, es complementarà amb tres finalistes, que rebran 10.000 euros cadascun, fent que el pressupost global pugi fins als 80.000 euros.
A punt per a l’ampliació
El llançament del nou guardó coincideix amb els últims preparatius per a la primera pedra de l’ampliació del Macba, un projecte que ha costat i ha acabat trobant el consens amb l’entorn. Les anhelades obres permetran guanyar al voltant de 3.000 metres quadrats per donar cabuda a una col·lecció en continu creixement del museu. L’operació suposarà una inversió de més de 16 milions d’euros.
