El pas per una ciutat sovint deixa una empremta inesborrable en el visitant. De forma més extraordinària encara, algú pot invertir aquesta regla i deixar el seu rastre i memòria en el lloc que l’ha acollit temporalment. Aquest va ser el cas del poeta Antonio Machado. Barcelona va ser per a Machado el comiat per sempre més del país que tant va intentar abraçar a través del simbolisme de la seva obra.
Quan a la primavera del 1938 la desequilibrada balança de la Guerra Civil apuntava els seus últims moviments cap a l’exèrcit franquista, el poeta va deixar la seva residència de Rocafort, València, per instal·lar-se a Barcelona. A la seva arribada a la capital catalana la família es va instal·lar en un primer moment a l’Hotel Majestic, en aquells dies confiscat pel govern de la República Espanyola per allotjar a diferents intel·lectuals provinents de tot el país.
Aquesta primera residència no va agradar a la família, per la qual cosa al cap de poques setmanes es van instal·lar a la Torre Castanyer, a Sant Gervasi, la que seria l’última llar de Machado abans de partir cap a l’exili. Sembla que el poeta mai va portar una vida especialment pública a la ciutat, ja que malgrat el seu constant activisme en favor de la República, l’ànim del poeta ja es trobava en els seus pitjors moments.
La finca, que havia estat requisada a la Marquesa de Moragas, va albergar a la família Machado durant els gairebé deu mesos que van viure a la ciutat. Malgrat que es tractava d’un interessant palauet, les inclemències de la guerra van condicionar la vida de la família Machado en tot moment a causa de les restriccions de subministraments i aliments.
Al llarg d’aquest temps, el poeta no només va continuar la seva col·laboració amb el diari La Vanguardia, la qual havia iniciat l’any 1937, sinó que va intensificar la relació. L’activitat periodística de Machado durant la seva estada a Barcelona va deixar un total de vint-i-nou articles en els quals mostra la seva visió sobre el conflicte bèl·lic espanyol i les ingerències internacionals en un context de preguerra mundial.
Els dos edificis que van allotjar a la família, així com l’antiga seu de La Vanguardia en el número 28 del carrer Pelai, són els llocs que ha marcat la Xarxa de Ciutats Machadianas com llocs de principal interès per entendre la relació del poeta amb la ciutat. De fet, des de l’any 2014 l’Hotel Majestic ofereix la possibilitat d’allotjar-se en una suite dedicada a Machado. En ella, l’hoste més curiós trobarà un espai que recrea el pas del poeta per l’hotel, una completa contextualització sensorial de la seva figura i obra. Una experiència que interpel·la als més fidels seguidors de Machado i la seva obra.
L’Ajuntament de Barcelona, conscient de la importància de la petjada del poeta a la ciutat, en sessió del 20 de març del 2019, va aprovar una declaració institucional a través de la qual es va expressar el reconeixement públic de la figura d’Antonio Machado, com a persona compromesa amb la llibertat, la democràcia i la cultura universal. En aquesta mateixa declaració, l’Ajuntament va sol·licitar la seva incorporació a la Xarxa de Ciutats Machadianas. Aquesta sol·licitud va ser aprovada el passat 29 d’abril del 2020.
La decisió suposa una gran notícia per a la ciutat de Barcelona, la qual veurà reconegut internacionalment el seu paper en la vida del poeta sevillà. En aquesta línia, el regidor de Turisme i Indústries Creatives, Xavier Marcé, ha representat a l’Ajuntament de Barcelona en l’assemblea ordinària de la Xarxa de Ciutats Machadianas en la qual la ciutat ha estat rebuda com a nou membre, sumant-se així a les ciutats de Sevilla, Sòria, Baeza, Segòvia, Rocafort, Cotlliure i Madrid. L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que aquest 2021 editarà un llibre que reculli els articles signats per Machado durant la seva estada a la ciutat, així com la creació d’una ruta literària dedicada al poeta.
És difícil no observar la relació entre la ciutat i Machado sense una certa melancolia. Barcelona va ser per al poeta sevillà aquell camí que mai s’ha de tornar a trepitjar, ja que un 23 de gener de 1939 Machado, al costat de la seva família, va abandonar la ciutat cap a un exili del qual mai tornaria.
