En aquests temps d'incertesa, l'anunci que Barcelona ha estat seleccionada per a un esdeveniment d'abast paneuropeu és sempre una bona notícia. La nostra ciutat, juntament amb altres deu poblacions de l'àrea metropolitana, acaba de ser designada com a seu de l'edició de 2024 de la biennal d'art Manifesta, que afronta el repte de ser la millor de totes les edicions anteriors. Així ho van avançar fa poques setmanes Ada Colau i Hedwig Fixin, fundadora i directora d'aquesta mostra europea d'origen holandès i vocació nòmada.
Barcelona serà amfitriona de la Biennal d'Art Manifesta.
L’edició d’enguany, que ha tingut lloc a Marsella, s’ha vist lògicament deslluïda per les restriccions pròpies de la pandèmia, i el 2022 se celebrarà a Pristina (Kosovo). La candidatura barcelonina es va presentar conjuntament amb unes altres deu ciutats de l’àrea metropolitana: L’Hospitalet, Badalona, Sabadell, Terrassa, Mataró, Sant Cugat, Cornellà, El Prat de Llobregat, Granollers i Santa Coloma de Gramenet. L’esdeveniment serà, doncs, descentralitzat i omplirà amb els seus continguts tota l’àrea metropolitana, en un esforç de construir una regió influent no només en l’àmbit econòmic sinó també cultural. Una candidatura que va estar molt ajustada amb la d’Essen (Alemanya), que finalment acollirà l’esdeveniment el 2026.
Manifesta és la Biennal Nòmada Europea, i va sorgir els anys 90, en una Europa encara commoguda per la caiguda del mur de Berlín. La seva intenció, més enllà de ser un aparador per al mercat de l’art com Kassel o Venècia, sempre ha consistit a erigir-se en una plataforma de diàleg entre art i societat, buscant la participació de les comunitats culturals i artístiques per reflexionar en un context concret, que varia a cada edició.
Les Edicions prèvies d’aquest esdeveniment han tingut lloc a Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Nicòsia (2006, encara que problemes d’organització van obligar a la seva cancel·lació), Trentino-Alt Adige (2008), Múrcia en diàleg amb el Nord d’Àfrica (2010), Limburg (2012), Sant Petersburg (2014), Zuric (2016) i Palerm (2018).
Manifesta aspira explícitament a arribar a territoris aliens als centres dominants de la producció artística europea, buscant enfocaments frescos i la possibilitat de crear nous territoris culturals. Ho fa obrint les portes a maneres de treball alternatives, tant en la pràctica del comissariat de continguts com de la mediació i l’educació. Un plantejament molt més social i experimental que les fires d’art convencionals, constretes per les necessitats d’un mercat cada vegada més polaritzat en unes poques ciutats del globus.
Un programa de dos anys
Cada edició de Manifesta inclou un programa d’activitats que s’allarga durant pràcticament dos anys, i que inclou estudis, publicacions, trobades, discussions i seminaris, que finalment culminen en un trimestre d’esdeveniments localitzats en les seus escollides. L’objectiu és acostar els debats intel·lectuals i artístics al territori i la idiosincràsia de cada seu.
L’horitzó temporal de la celebració de Manifesta 2024 donarà l’oportunitat a l’ecosistema artístic barceloní d’establir sinergies entre administracions, equipaments, artistes i teixit associatiu. Encara que el pressupost de l’esdeveniment és relativament modest (uns sis milions d’euros, aportats per les diferents administracions i per col·laboradors privats), la vocació de Manifesta és fomentar la participació, i encara que es gestiona a través d’un equip permanent d’especialistes internacionals, té molt clar que les idees han de sorgir des de la base i el territori, i no des de la cúpula organitzativa.
Tot i que encara és aviat per endinsar-se en els continguts concrets, que començaran a debatre’s en els pròxims mesos, els objectius generals ja estan marcats. Valentín Roma, director de Virreina Centre de la Imatge, serà un dels representants institucionals encarregats de començar a treballar, en col·laboració amb representants polítics, comissaris i artistes locals, a donar forma al que de moment és encara una promesa per construir.
Els objectius generals de Manifesta 2024 ja estan marcats, malgrat tot i que encara és aviat per endinsar-se en els continguts concrets
“Manifesta es distingeix per ser un esdeveniment artístic amb un compromís polític molt clar, i també per donar l’oportunitat de debatre diferents enfocaments no marcats per interessos només institucionals o comercials. Crec que és una gran oportunitat per a Barcelona i les ciutats del seu entorn, i una aposta molt clara per donar veu a tota la regió metropolitana en l’àmbit artístic. Molts artistes locals podran donar a conèixer el seu treball amb mitjans als quals no estan acostumats, i en una plataforma d’abast internacional”, exposa Roma. “Queden quatre anys de treball intens perquè l’esdeveniment sigui capaç d’acollir inputs externs i també donar veu a un teixit artístic molt ric, com el que tenim. Barcelona i el seu entorn tenen un gran potencial per omplir de contingut interessant un esdeveniment com aquest, i el repte comença ara. Després d’un any funest en molts aspectes com el 2020, Manifesta és un motiu d’alegria per a l’ecosistema artístic de la nostra ciutat i el seu entorn, i estic segur que pot donar fruits extraordinaris”, afegeix.
Encara que relativament modesta en comparació amb la Biennal de Venècia o la Documenta de Kassel, Manifesta té la vocació d’enfilar el territori de cada seu amb l’entorn europeu i més enllà. Artistes, comissaris i professionals de més de 40 països participen en cada edició, que sempre té com a horitzó estendre l’espai europeu a territoris veïns com el Nord d’Àfrica, el Mediterrani oriental i part d’Àsia, així com fomentar les perspectives de les cultures minoritàries dins d’Europa.
Un llarg camí per recórrer
Després de l’alegria de la designació, amb una candidatura que va ser preparada conjuntament pels municipis participants, queda ara un llarg camí per recórrer per omplir de contingut una oportunitat de posar Barcelona en el focus del món artístic contemporani. És veritat que han sorgit veus crítiques alertant dels riscos d’afrontar un esdeveniment com aquest sense un objectiu ben definit.
Al cap i a la fi, Manifesta és una franquícia organitzada per una fundació privada holandesa que ofereix els seus serveis i el seu enfocament a les diferents ciutats amfitriones. En casos precedents, com quan es va celebrar a Múrcia o a Sant Sebastià, els fruits recollits no sempre van ser els desitjats des del punt de vista de la comunitat artística local, bé per falta d’experiència dels polítics que prenien decisions en el projecte, bé per errors organitzatius.
És veritat que han sorgit veus crítiques alertant dels riscos d’afrontar un esdeveniment com aquest sense un objectiu ben definit
El repte de Barcelona, una ciutat amb un ecosistema artístic més potent i vertebrat que les seus espanyoles precedents, és aprofitar l’oportunitat per fer compatible el caràcter propi amb les aportacions de l’organització, originalment impulsada per un grup de comissaris artístics holandesos entre els quals també hi havia algun espanyol.
Plataforma de diàleg entre l’art i la societat
Manifesta, la Biennal Nòmada Europea, nascuda en la dècada dels anys 90 en un ambient de canvis polítics, econòmics i socials que es van donar després del final de la Guerra Freda, s’ha convertit en una plataforma de diàleg entre l’art i la societat, convidant tant a la comunitat cultural com a l’artística a generar noves experiències creatives incidint en el context en el qual se celebra.
Segons Hedwig Fijen, directora de Manifesta: “Es busca involucrar als ciutadans, entitats i grups en la tasca de replantejar el nostre món a través de la creativitat artística i el compromís social. En sis mesos començarem a treballar a la ciutat per generar projectes que tindran com a repte situar l’art i les lluites socials en el context d’un futur de lluita contra la desigualtat i el compromís social”.
Una candidatura prometedora, que de moment ha aconseguit conjuminar amb una fi comuna a ajuntaments de cinc colors polítics diferents amb un objectiu comú. Un projecte il·lusionant amb un horitzó en un món postcoronavirus en el qual l’art haurà de tenir un paper de reflexió vinculat amb l’educació, l’urbanisme i la idea d’una Europa sempre en construcció.
[separator type=”thin”]
Els grans esdeveniments de l’art europeu
La particularitat de Manifesta és justament la seva naturalesa itinerant i la seva vocació sincrètica i alternativa si la comparem amb els altres grans esdeveniments artístics europeus, que sí que estan lligats a ciutats concretes de manera estable. La primera és la Biennal de Venècia, que és la que compta amb més solera a tot el continent. Organitzada per una fundació finançada per l’estat italià, la seva primera edició data de 1894, i des de llavors només ha fallat a la seva cita en quatre edicions (1916, 1948, 1942 i 1946), amb l’aturada produïda per les Guerres Mundials com a causa.
La Biennal inclou tant l’Exposició Internacional d’Art de Venècia (cada dos anys), com altres exposicions, centrades en la música, el cinema (el Festival Internacional de Cinema de Venècia, de caràcter anual), el teatre (El Festival de Teatre de Venècia, anual), l’arquitectura (La Biennal d’Arquitectura, celebrada tots els anys imparells) i el Festival Internacional de Dansa de Venècia (anual). Com correspon a una institució centenària, conserva un format força tradicional: els participants s’agrupen en pavellons nacionals segons el patró de les fires internacionals vuitcentistes.
La Biennal de Venècia està organitzada per una fundació finançada per l’estat italià i la seva primera edició data de 1894
La Documenta de Kassel, l’altre gran esdeveniment de l’art contemporani europeu, té menys tradició encara que s’ha guanyat un lloc en el podi dels grans esdeveniments sobre art de tot el món. Va néixer el 1955 com un succés inesperat en el món de l’art, de la mà d’Arnold Bode, pintor i professor de l’acadèmia de Kassel. La primera edició recapitulava sobre les avantguardes de principis del segle XX, bàsicament tots els corrents que el nazisme havia considerat “art degenerat”: fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, pintura metafísica… El Museum Fridericianum continua sent l’edifici central de l’esdeveniment, que cada cinc anys convoca a experts de tot el món per analitzar l’estat de l’avantguarda artística. En cada edició es designa a un director (individual o col·lectiu) que afegeix els seus conceptes i idees a l’esdeveniment, convertint-lo en un fòrum imprescindible on es discuteixen els rumbs de l’art contemporani a escala global.
Altres fires com Art Basel, oriünda de Basilea, però que també ha desenvolupat franquícies en ciutats com Miami o Hong Kong, es basen més en el sistema de galeries, entorn de les quals gira l’esdeveniment. Manifesta, per contra, no està vinculada de manera permanent a cap ciutat, sinó que aposta pel nomadisme com a pivot per reflexionar sobre l’art a escala europea. Barcelona començarà aviat a preparar-se per construir una edició que aspira a ser excepcional.
L'exposició 'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914' vol posar cara a tots…
La filial de SD Worx de registre i gestió d'horaris obrirà aquest ‘hub’ després d'haver…
Un espectacle de dansa urbana i tecnologia de nou a Passeig de Gràcia marcarà l'inici…
L'univers del reboster es barrejarà amb l'essència nadalenca del 28 de novembre al 5 de…
El carrer Serrano i la Gran Via de Madrid ocupen la segona i tercera posició
La infraestructura científica es reforça de cara a la seva ampliació com també ho fa…