La biennal d'art contemporani avança en la definició del seu programa, amb recerques sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista
Al bell mig de La Ricarda, un espai natural històricament maltractat, emergeix la Casa Gomis, una joia racionalista desconeguda per al públic local. Al seu interior, cada cop que un avió aterra a l’Aeroport del Prat, molt proper, el terra tremola. Va ser llavors quan el grup de periodistes internacionals a qui havia convidat la biennal d’art contemporani Manifesta per explicar la seva pròxima edició a la Barcelona metropolitana van entendre per què havien triat aquest espai com a seu de la cita.
“És un símbol d’equilibrar conflictes. És una obra arquitectònica construïda durant la dictadura de Franco per lliurepensadors i que va ser visitada per artistes com Miró i Tàpies. Ara mateix es troba enmig d’un conflicte perquè l’aeroport ha d’ampliar-se i això implicarà que caldrà derrocar-la”, explica la seva directora, Hedwig Fijen. “Nosaltres no tenim una opinió, però volem plantejar aquest dilema: Què és més important la teva vida o la del turista? Els deixem tenir tota l’aigua o li donem a l’agricultura?”, defensa.
Aquesta biennal nòmada europea ha arribat a Barcelona i 11 ciutats veïnes amb la voluntat d’aportar nous punts de vista, sabent què és més fàcil assenyalar les ferides i les contradiccions d’una societat des de la distància que dona no pertànyer a un lloc. “És un projecte que et permet mirar la teva pròpia casa amb una cara diferent. Sempre dic que Manifesta observa el món a través dels ulls d’una determinada ciutat. Per això, no és només un festival sobre art, també permet plantejar històries i veus diferents, moltes vegades més fàcils de veure sent un foraster”, remarca la seva directora. Això sí, implicant-se amb les ciutats amb qui treballen: “No venim aquí i ho absorbim tot, també volem donar alguna cosa a canvi”.
No cal anar-se’n de La Ricarda per veure-ho. Manifesta 2024 posarà el focus en el canvi climàtic, entre altres temes, i ho farà a través de propostes artístiques, pensant en l’augment de temperatures i la sequera que estan tan presents a nivell local. “És una crida a l’acció. Què pots fer tu? Plantar un arbre? Consumir menys aigua? I, què pot fer la teva mare? I, llavors, veuràs el que fan els artistes al voltant d’aquestes qüestions i potser les seves creacions t’inspirin a veure el canvi climàtic d’una altra manera”, remarca Fijen. Però també s’aprofundirà en les històries d’aquells marginats per la societat a la metròpolis, amb la recerca sobre perspectives negres realitzada per la investigadora Safura Adam.
Com no podia ser d’una altra manera, la cita d’art contemporani també s’acostarà a un dels senyals d’identitat local, buscant noves històries sobre la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. “Vivim entre fragments del passat que no coneixem, les ciutats estan construïdes sobre vides i experiències que han desaparegut, la història està feta a base de ruptures de memòria. La idea és construir una exposició, que serà també un arxiu, amb documents, imatges i veus, que permeti ampliar el coneixement sobre el passat per reflexionar sobre el present i obrir el futur”, sosté Germán Labrador, el professor de Princeton que s’encarregarà de definir el que ell anomena com a “escola de passats”.
L’edició més gran de la història
Amb tot, la quinzena edició de Manifesta serà la més gran mai organitzada a la seva història, tenint en compte que s’involucraran un total d’11 ciutats, amb la capital catalana acompanyada per L’Hospitalet, Cornellà, El Prat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. És la primera vegada que la biennal treballa de manera descentralitzada i ho fa a proposta de l’Ajuntament de Barcelona, qui va voler estendre l’abast més enllà de les seves fronteres sabent que la majoria dels seus museus i centres culturals es troben al centre de la ciutat. “Això sempre és un experiment”, resumeix la seva directora, qui no descarta exportar aquest model “més democràtic” en futures edicions.
Manifesta contempla exportar el model expandit d’edició barcelonina a futures seus
Així mateix, avança que ja estan definits el 70% dels projectes que es podran veure durant les 12 setmanes que durarà, des del 8 de setembre fins al 24 de novembre. Aquest dijous s’han presentat més de 40 participants, dels quals 29 presentaran obres de nova creació i més de la meitat seran locals. Binta Diaw, Lola Lasurt, Félix Blume, Carlos Bunga i el col·lectiu Tornin les esquelles són alguns dels noms més destacats.
Es preveu rebre un milió de visites, la gran majoria locals, representant el 70% del total en edicions anteriors. Les entrades per visitar les diferents seus i les seves intervencions tindran un preu de 15 euros. Abans de passar per Barcelona, les seus de Manifesta han estat Rotterdam (1996), Luxemburg (1998), Ljubljana (2000), Frankfurt (2002), Sant Sebastià (2004), Tirol del Sud (2008), Múrcia (2010), Genk (2012), Sant Petersburg (2014), Zúric (2016), Palerm (2018), Marsella (2020) i Pristina (2022).
La filial de SD Worx de registre i gestió d'horaris obrirà aquest ‘hub’ després d'haver…
Un espectacle de dansa urbana i tecnologia de nou a Passeig de Gràcia marcarà l'inici…
L'univers del reboster es barrejarà amb l'essència nadalenca del 28 de novembre al 5 de…
El carrer Serrano i la Gran Via de Madrid ocupen la segona i tercera posició
La infraestructura científica es reforça de cara a la seva ampliació com també ho fa…
A finals d’agost del 2005, l’huracà Katrina colpejava les costes del sud-est dels Estats Units,…