Hi haurà qui ha trepitjat per primera vegada Sant Adrià del Besòs gràcies a Manifesta, biennal nòmada d’art contemporani que ha aconseguit reviure una icona que s’havia deixat morir com les Tres Xemeneies. Només calia donar un cop d’ull a la massiva assistència a aquesta fàbrica abandonada fos el dia que fos, amb les xarxes socials traient fum amb les postals que ha regalat la seva programació artística, especialment, les teles blanques d’Asad Raza a l’antiga sala de turbines, els vitralls verds d’Alexandra Daisy Ginsberg i el laberint de fusta de Niel Albers. Tot això, sense oblidar que ha fet falta que vingués un esdeveniment internacional per fer massiva una memòria ciutadana amagada entre contaminació i polvillo negro, recuperant l’exquisit treball del taller fotogràfic de l’escola Jara de la Mina.
Les Tres Xemeneies han estat les grans protagonistes d’una cita cultural que ha atret un total de 291.336 visitants des de principis de setembre fins diumenge passat, però hi ha hagut molt més. “Manifesta ha demostrat que el visitant general (no el públic general del món de l’art) ha estat disposat a abandonar la seva ciutat per explorar la regió metropolitana”, defensa l’organització, sent aquesta edició la més extensa en termes geogràfics de totes les fetes des del 1996. Tot això, amb la seu barcelonina, l’Editorial Gustavo Gili, passant bastant desapercebuda.
Sota la direcció de Hedwig Fijen, un total de 16 seus s’han omplert d’obres artístiques que han posat el focus en conflictes actuals com la desigualtat de gènere, el racisme, la memòria i l’emergència climàtica. És aquí on la Casa Gomis, la seu del Prat de Llobregat, ha centrat el debat sense cap mena dubte, amb els avions que aterren a l’aeroport fent retrunyir el seu interior constantment, envaint-ho tot. Un oasi en perill si tira endavant l’ampliació de la infraestructura que, ni que sigui per uns mesos, ha pogut reivindicar la seva existència. La pròxima Manifesta, l’any 2026, es farà a la Renània del Nord-Westfàlia d’Alemanya.
