“Limitar” segons la RAE significa, posar límits a alguna cosa, escurçar; cenyir. Si limitem l’ús d’un producte, estem exercint la nostra voluntat, com a éssers humans pensants i actius, a decidir com quan i en quines condicions faré servir aquest producte. Igual que fem amb les nostres relacions i diferents cercles de convivència i d’afectes, posem, marquem i convenim límits. O ho hauríem de fer, per protegir-nos i cuidar-nos a nosaltres i al nostre entorn. Com a mares, una cosa que hem de practicar és justament això, posar límits.
Fa tres mesos que un grup de mares i pares del barri barceloní del Poble Nou van iniciar un moviment per aturar l’accés dels smartphones als menors de 16 anys —poblenou_adolescencialliuredemobils—. El lobby generat ha arribat a tal magnitud que des de diferents comunitats autònomes ja estan prohibint-ne l’ús a les escoles per al proper curs. Això ha esdevingut un moviment que ha traspassat fronteres i que ha posat el debat a totes les agendes; l’agenda política, la d’educació i la de salut mental.
Com a mare d’adolescents arribo tard a aquesta nova llei/conveni o norma, però l’aprovo i em sumo al moviment.
Com a estratega de branding, vull pensar com els afecta això a les marques de telefonia mòbil, aplicacions digitals i a les xarxes socials. És clar que se’ns n’ha anat de les mans, que mai no hauríem imaginat que Internet ens podria causar addicció i destrossar vides, famílies, relacions i condicionar les nostres decisions. Era un entorn nou, sense límits, i ens ha arribat a controlar ell a nosaltres. L’addicció a les pantalles és un dels motius més freqüents d’addicció i de consulta en salut mental d’adolescents. El poder d’Internet ha fet viral aquesta iniciativa i és el mateix poder que boicoteja l’adolescència dels nostres fills. La mateixa eina que està ajudant a donar llum al problema ens ha provocat el problema.
Vist el que hem vist, hem de ser part de la solució, no del problema.
Tota la indústria d’Internet i telefonia mòbil té una grandiosa oportunitat per repensar la marca, la seva estratègia i el seu activisme. És el moment de posicionar-te al costat d’aquestes adolescents i les seves famílies que tenen el problema a casa i no volen que es repeteixi a les filles i fills. Sabem que la venda de smartphones a menors és d’un 11% del volum total de mercat segons Statista i això és una part molt important de negoci que perdran.
Quan estàs operant en un sector que tens aquestes restriccions legals, ètiques, educatives i de salut, has de ser molt empàtic i generós. Com a marca no pots generar dubtes ni oportunisme cap als responsables de l’educació d’aquests menors. Tota la societat som part d’aquesta educació. No només les famílies i les escoles, també la societat, la publicitat, la cultura i tot el que passa al carrer suma o resta cap a aquesta coeducació.
Tota la indústria d’Internet i telefonia mòbil té una grandiosa oportunitat per repensar la marca, la seva estratègia i el seu activisme
Coneixent això, estem davant d’una grandiosa oportunitat de convertir-nos en una marca aliada, una marca amiga. I sobretot valenta.
Es el millor moment com a marca per dir: “Aquest Nadal no li regalis un telèfon mòbil si no ha complert els setze”. No te’l venem. Estem junts en això.
Ja us he parlat altres vegades de la necessitat de ser marques activistes i valentes, i aquest és un altre cas que l’activisme ens ha posat a la cara. Es tracta de ser oportuns, no oportunistes; i invertir els nostres recursos a acompanyar a aquestes famílies en l’adolescència dels seus fills. Apple, Huawei, Samsung o Sony podrien invertir en teràpies per a adolescents amb addiccions a pantalles i mirar el problema de cara, als ulls. Situar-se com la marca de mòbils que entén el perill del seu mal ús i ser el primer mòbil d’aquests joves en complir els 16 anys d’edat. Haurien de crear tota una comunitat de famílies i usuaris que donin seguretat, protecció i límits a aquesta nova generació d’internautes que han d’entrar en aquesta digitalització de les seves vides d’una manera assertiva madura i protegida.
La primera marca de telefonia mòbil, plataforma de xarxes socials o servidor d’accés a Internet que vulgui anar de la mà d’aquestes famílies guanyarà la confiança i la fidelitat de tota la família i de tota la COMUNITAT. Fer un mea culpa ens humanitza.
Moltes vegades als negocis i als projectes cal fer un pas enrere per avançar, cal perdre per poder guanyar després, cal mostrar totes les cartes per poder despertar la confiança i transparència i passar a ser part d’aquesta etapa tan crucial de la vida dels nostres fills i filles. El futur de la nostra societat està en mans d’aquesta generació que ens demana límits. També des del branding es tracta de construir marques amb límits. No tot s’hi val.
