La històrica Dàrsena del Comerç, làmina d’aigua que queda entre els molls d’Espanya i la Barceloneta, va deixar d’usar-se com a zona d’amarratge de mercants a finals dels 80. La nova Barcelona nascuda de les olimpíades va canviar radicalment la zona, que es va convertir en un gran port esportiu. Els seus pantalans complementaven als ja existents del Real Club Náutico i el Reial Club Marítim, al mateix temps que, en una altra zona de litoral, també naixia un altre port a la ciutat: l’olímpic.
El temps i l’experiència adquirida va fer que els objectius d’aquesta marina concessionada pel Port de Barcelona canviessin de rumb i filosofia. Com ja existia una important oferta per a vaixells d’esbarjo mitjans i petits, Marina Port Vell va acabar especialitzant-se en grans eslores, un sector en el qual la drassana Marina Barcelona 92 ja s’havia especialitzat en els últims anys del segle passat.
2010 va ser l’any del gran canvi: es van renovar les instal·lacions amb la mirada posada en convertir-les en un port de luxe per a megaiots de fins a 190 metres d’eslora. El creixement exponencial del nombre d’aquest tipus de vaixells (avui hi ha més de 50 iots de més de 100 metres, una xifra impensable fa pocs anys) va fer que l’aposta, al bell mig de la ciutat, funcionés bé.
El cas és que no només la instal·lació és un lloc elegant i els vaixells que hi amarren, tant per hivernar, per passar llargues temporades o en trànsit amb els seus propietaris, siguin espectaculars, sinó que la seva presència forma part de l’anomenada economia blava local. Segons dades del Barcelona Clúster Nàutic, en l’actualitat, i tan sols a la ciutat de Barcelona, que té 16 quilòmetres de litoral, aquesta economia genera ocupació directa per a més de 15.000 persones i factura 3.750 milions d’euros a l’any; és a dir, un 4,3% del PIB de la ciutat i un 1,4% de l’ocupació del municipi.
En el cas concret de Marina Port Vell, aquesta zona del port genera un impacte socioeconòmic directe que el 2019 va suposar 180 milions d’euros d’aportació al PIB de Barcelona i va crear de 3,1 llocs de treball per cada amarratge gestionat per la marina. L’època més àlgida de la pandèmia va suposar un parèntesi en aquesta activitat, però gràcies a la potencialitat de la indústria de les grans eslores, com es va encarregar de recordar aquest dimecres Luis Conde, ja s’estan percebent símptomes clars de recuperació. Conde, president del Saló Nàutic i un enamorat del sector, no es va voler perdre la presentació d’aquest projecte inversor.
Els detalls de la reforma
Els actuals gestors de la marina, que té com a propietari principal el fons qatarí Qinvest, van recuperar el nom clàssic de Port Vell després d’uns anys en què aquesta zona va ser rebatejada com One Ocean i ara, de cara a evidenciar que tot es gestiona de manera diferent, s’ha decidit emprendre un pla de millores que contempla una inversió de 20 milions d’euros repartida en tres potes, segons explica Ignasi Erroz, director general: paisatgisme, reordenació d’amarratges i làmina d’aigua, a més de la implantació d’un nou sistema de combustible.
Erroz, d’àmplia experiència en el sector, tant en llocs directius de drassanes com en la gestió de ports, va enumerar les fases de les actuacions, indicant que es completarien en uns 12-14 mesos, moment en el qual ja es veurà un notable canvi. El que serà més clarament visible serà un projecte de paisatgisme que augmentarà els espais verds de la infraestructura. La intenció és que sigui una zona menys dura d’aspecte i que la seva imatge sigui més acollidora i càlida. Aquesta novetat afectarà 17.637 metres quadrats i es durà a terme en els Molls de Sota Muralla, Dipòsit, Barceloneta, Espanya i Rellotge.
Una altra obra que canviarà la imatge de la zona serà la reordenació d’amarratges. En aquest cas, la superfície afectada és de 8.531 metres quadrats i els canvis permetran incrementar encara més l’especialització de la marina al sector de les grans eslores, ja que es disposarà de 23 nous amarratges per a embarcacions de fins a 70 metres. Aquesta novetat serà visible des de pràcticament tot arreu, ja que la ubicació de les embarcacions amarrades farà que s’incrementi l’espai visible de la làmina d’aigua per als que passin i passegin per la zona.
La tercera pota on s’invertiran part dels 20 milions de pressupost d’aquests treballs serà la menys visible, tot i que també és important tècnicament: s’implementarà un nou sistema de subministrament de combustible que reduirà el risc de contaminació ambiental i millorarà la seguretat a la infraestructura. Serà una nova xarxa de 510 metres de canonades, que permetrà el subministrament a les embarcacions en el punt d’amarratge mitjançant un sistema de bombes. Aquest projecte es concretarà en dos molls clàssics: el de Barceloneta, i el del Rellotge, i també arribarà a un de més recent construcció: el pantalà C.
El director de la instal·lació va explicar que projectes anteriors formen part del nou posicionament de la marina com a infraestructura especialitzada en superiots. Per a això s’ha creat també una nova imatge corporativa i un pla internacional per impulsar el posicionament de Marina Port Vell i de la marca Barcelona com a destinació de qualitat del sector de les grans eslores.
S’activa un pla internacional per impulsar el posicionament de Marina Port Vell i de la marca Barcelona com a destinació de qualitat del sector de les grans eslores
Suport portuari i institucional
Ignacio Erroz i Luis Conde van estar acompanyats de Damià Calvet, nou president del Port de Barcelona; Carlos Prieto, subdelegat del Govern d’Espanya; Isidre Gavín, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat i Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona.
Tots cinc van estar d’acord, sense fissures, ressenyant el valor d’aquesta instal·lació, la seva importància com a part del hub marítim local i destacant que aquesta zona del port, en concessió fins a l’any 2048, és un actiu de gran valor que porta noves oportunitats i el desitjat perfil de visitants de qualitat que la ciutat mereix. Una alineació de criteris que s’agraeix en aquests temps. Sembla que el mar i les vistes a vaixells que són com obres d’art tranquil·litza més del que es pensa.
