Marta Coca: “Les passarel·les petites aprofitem la maror que viu el sector de la moda”

“A la passarel·la de Barcelona sempre se l’ha comparat amb altres com Madrid, París o Milà; era com veure un equip local jugant contra el campió de la Champions, però ara hem deixat de competir i hem obert el nostre propi camí, hem creat la nostra pròpia Lliga”, diu Marta Coca, directora del 080 Barcelona Fashion. Un esdeveniment que des de fa tres temporades ha canviat les desfilades presencials per l’enregistrament de fashion show films en llocs emblemàtics com el Recinte Modernista de Sant Pau, la Pedrera i ara la casa-escultura de Xavier Corberó, a Esplugues de Llobregat.

Passegem amb Marta Coca en ple rodatge, entre els arcs i patis d’aquest singular espai, que sembla tret d’un quadre de Chirico, per descobrir els secrets d’aquest nou 080 que mostrarà les propostes de la seva 28a edició, ara online, del 25 al 28 d’octubre.

Una idea que sorgeix del confinament

La idea de filmar desfilades i també performances —segons l’elecció de les marques en consens amb els equips de realització del 080— va començar gairebé de forma obligada el setembre de 2020 per exigències d’un confinament sanitari que prohibia reunions socials tan massives com les de les desfilades presencials. Un any després, encara que a Nova York, Londres, Milà, París i Madrid s’ha tornat a admetre públic amb totes les mesures i protocols de seguretat sanitaris activats, a Barcelona els responsables de la passarel·la que impulsa la Generalitat a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) asseguren que la fórmula digital ha funcionat tan bé que segueixen endavant a petició de les pròpies marques.

— Quins són els avantatges del format 100% digital?

— Molts perquè una desfilada només et permet realitzar unes determinades fotos dels dissenys —de cara, de cos sencer…—, mentre que amb les imatges captades en un lloc artístic aconseguim recrear ambients rics, evocadors, amb molt contingut i un relat propi. Fins i tot podem mostrar tota una col·lecció en una sola imatge molt cuidada.

Marta Coca també destaca l’opció d’oferir continguts extra a Instagram, com el càsting, el making of o imatges del backstage en l’apartat que anomenen Behind the Scenes.

Major visibilitat en xifres, “però sobretot en qualitat”

Segons explica la directora de l’esdeveniment, això suposa obrir-se no només a molt més públic i mitjans perquè les visualitzacions d’un fashion show film són més grans que les d’una desfilada puntual, sinó també créixer de forma qualitativa perquè arriben a revistes de moda internacionals de molt nivell a les que abans era difícil accedir. La difusió de la cita és molt ben rebuda a  Mèxic, Japó, Portugal, Regne Unit, Itàlia i França.

La proposta també té inconvenients, tot i que de moment a les marques implicades els compensa molt més apostar per un aparador virtual que presencial. Entre els desavantatges, la manca de contacte físic entre compradors, premsa, públic, dissenyadors i empresaris. “Falta l’energia que dóna l’aplaudiment a la fi de la desfilada, la copa que la gent es pren amb amics i col·legues…”, reconeix Coca, a qui vam entrevistar poc abans de començar la gravació de la desfilada de la marca Escorpión al pati central de l’espai escultural, i al costat de Bernat Biosca, director general de la firma igualadina, que desitja recuperar el contacte amb el públic, tot i que està molt satisfet amb la proposta digital: “És millor apostar per una idea i fer-ho bé que per les dues i quedar-se a mitges”, assegura a The New Barcelona Post.

“Encara que costi de creure és més barat fer una passarel·la”

Assumir les dues activitats, la realització dels fashion show films i també una passarel·la física tradicional resultaria massa costós amb el pressupost actual d’1,5 milions d’euros, el mateix que en les darreres edicions. “En el futur aspirem a poder compaginar aquest format amb altres idees que ens permetin reprendre les relacions interpersonals”, explica Coca, pensant potser en alguna performance o una trobada especial, “per exemple, omplir de pantalles la Fundació Miró per retransmetre les desfilades i que la gent pugui gaudir-ne prenent una beguda”. Per aconseguir-ho, seria important comptar amb algun nou patrocini, a més dels ja existents.

L’entrada al món de la digitalització també obre noves possibilitats de finançament: “Hem descobert que hi ha espònsors relacionats amb les noves tecnologies molt potents que estan interessats en aquests esdeveniments”. De moment, aquest octubre l’edició serà únicament digital encara que —assegura— que l’opció tradicional és més econòmica. “Encara que costi de creure és més barat muntar una passarel·la tradicional, on una inversió única serveix per a totes les col·leccions, que realitzar fashion show films individuals, perquè malgrat que es facin en un mateix espai cada treball requereix d’un procés personalitzat”, explica Marta Coca. Per aquest motiu es redueix una mica el nombre de desfilades.

Custo Barcelona, ​​500.000 visites

A Custo Dalmau, responsable i dissenyador de Custo Barcelona, ​​la idea li encaixa molt bé en la seva proposta: “L’any passat vam fer el nostre propi fashion film per a la passarel·la de Nova York i vam tenir 500.000 entrades”, explica.

¿Això és suficient per vendre? “En realitat la rendibilitat no la pots mesurar d’aquesta manera perquè el que fas és comunicar a molta gent i esperar que els hi agradi el que fas, encara que, si no arribes a ells, no et veuen”, reflexiona el dissenyador que vuit mesos abans de començar la crisi sanitària global va tancar un acord amb el grup industrial italià Aeffe, propietari de Moschino, per cedir la gestió de la marca, però no el disseny.

“Aquest ha estat un any dur per a totes les marques de moda, i qui digui el contrari, menteix”, apunta el dissenyador, perquè “una cosa és comprar roba per viure confinat i una altra adquirir moda”. La seva col·lecció per a aquest hivern ha fet un gir cap a l’estil sporty i oversize mantenint l’ADN i el glamour dels setanta que fa 20 anys va captivar Julia Roberts i els nois de Friends. Però no ha estat per la pandèmia “sinó per la nostra pròpia evolució”, indica.

Les marques nascudes digitals encaixen immediatament

Custo Barcelona és una de les marques internacionals d’un 080 en què conviuen clàssics com Guillermina Baeza, Lebor Gabala o Txell Miras (que introdueix per primer cop entre les seves propostes peces de home), al costat de noms emergents com Eñaut, LR3 Louis Rubi, Antonio Marcial, Alvaro Calafat, Paola Molet o Paloma Wool, firma que ha seduït a Kendall Jenner o Kaia Gerber. El que no trobem és la presència de cadenes com Desigual o Mango com passava en altres etapes de la passarel·la. “Les firmes nascudes digitals entenen i es mouen molt bé en aquest nou concepte, tot i que també busquen connectar amb el seu públic puntualment, muntant pop-ups o amb d’altres formes imaginatives”, apunta Coca, que per a l’entrevista s’ha vestit amb una àmplia camisa de LR3, una firma que es caracteritza per fer peces sense gènere.

Custo Barcelona és una de les marques internacionals d’un 080 en què conviuen clàssics com Guillermina Baeza, Lebor Gabala o Txell Miras, al costat de noms emergents com Eñaut, LR3 Louis Rubi, Antonio Marcial, Alvaro Calafat, Paola Molet o Paloma Wool

Els clàssics no són tan llançats, però són molt conscients que la manera de donar-se a conèixer és a través del món digital. Bernat Biosca, d’Escorpión, assegura que el vídeo els serveix com a carta de presentació i el fan servir tant en botigues com l’envien als clients: “Vendre a Corea de Sud, per exemple, havent desfilat al 080 és més fàcil que sense haver-ho fet”.

Diferències amb París o Madrid

En aquest sentit, Coca destaca l’originalitat de la passarel·la 080. Fins ara el més comú són les fórmules híbrides com la de Madrid en què es realitza una desfilada presencial i s’emet també en streaming perquè el públic ho pugui veure en les seves pantalles. Fins i tot, es presenten alguns fashion films realitzats per les marques de manera individual. “Enlloc he vist una proposta similar a la nostra. París, per exemple, mostra els fashion films de marques molt poderoses que han invertit moltíssims diners i hores de treball en els seus vídeos, però la proposta en conjunt no té un fil conductor. La nostra és unitària i es filma en un lloc icònic de Barcelona”.

“Enlloc he vist una proposta similar a la nostra”, defensa Coca sobre el 080

L’escenari elegit en aquesta edició és l’Espai XC a la casa de l’escultor Xavier Corberó, que va començar l’any 1968 a construir aquesta llar amagada per a les seves escultures i també com a habitatge per a ell. Corberó va morir l’abril de 2017 abans de acabar-lo. El complex el formen sis masies rehabilitades i múltiples patis en què han realitzat produccions de moda marques com Uterqüe, Miu Miu, i també va ser el taller de pintura de Javier Bardem a Vicky, Cristina, Barcelona, ​​encara que en el film de Woody Allen no es reconeix massa el magnífic espai. “Filmar aquí dóna molt joc pels miralls, els arcs, els racons, les escultures… fins i tot hi ha una piscina”, explica Esther García Capdevila, la directora artística i tècnica del 080.

La via digital és oberta i “ha vingut per quedar-se”

Està clar que la proposta digital “ha vingut per quedar-se”, assegura Coca. “Un altre avantatge de la proposta actual del 080, on la diversitat, el disseny i la innovació són importants, és que és molt oberta. De vegades tenim a uns dissenyadors i unes altres vegades a uns altres i ningú pensa —com passa en la passarel·la tradicionalment— que si no estan és perquè s’han arruïnat”. “Si els creadors no tenen res a explicar o estan dedicant molt d’esforç a algun altre projecte, no necessiten fer un fashion show films amb nosaltres”. Cada marca paga en funció de la seva facturació. El ventall va dels 1.000 euros als prop de 8.000 euros.

Aquest any, per exemple, hi participa per primera vegada el dissenyador Moisès Nieto, un habitual de la passarel·la madrilenya, perquè l’experiència innovadora li resulta molt atractiva. I aquest va ser el format triat per Yolanda Pérez, creadora amb la seva germana de la marca nupcial Yolan Cris, per llançar el seu projecte de moda Y Como, que de nou repeteix al 080. També torna Juan Avellaneda després de la seva estrena fa sis mesos en l’edició que va tenir la Pedrera com a escenari. A més dels citats fins ara, la resta de participants són Julia G. Escribà, Is Coming, Eiko Ai, Lola Casademunt By Maite, Martin Across, The (Real) Garcia, All that she loves y The Label Edition.

Cap a un nou paradigma encara per definir

“Vivim un moment a la moda en què tot està canviant, les marques fan propostes noves cada mes o decideixen fer només els seus bestsellers i punt”, reflexiona Marta Coca. “Anem cap a un nou paradigma que encara està per definir, veiem com la moda, igual que la gastronomia, busca sostenibilitat, personalització, diversitat… i d’aquesta maror que viu el sector, les marques més petites n’estem traient avantatges”. La idea central que mou a la passarel·la 080 és la de “projectar les marques de Catalunya, amb la seva creativitat com a bandera, a la resta de món, i en aquest propòsit el món digital ens està donant molt joc”, conclou.

“Anem cap a un nou paradigma que encara està per definir, veiem com la moda, igual que la gastronomia, busca sostenibilitat, personalització, diversitat…”, enraona la directora del 080

En aquesta mateixa línia es planteja també l’espai comercial, el 080 Barcelona Fashion Connect, que tindrà lloc el 20 d’octubre també per via digital. Impulsada pel MODACC i el Departament d’Empresa i Treball, la plataforma busca establir contacte entre una trentena de marques i compradors professionals a nivell internacional. En la passada edició, celebrada durant el mes de març, van participar 148 agents de compra, triplicant així la xifra de convocatòries anteriors. “Així com en els fashion films, les marques han de ser molt concretes triant els looks més potents i representatius, fins i tot molt més que en una desfilada, al showroom poden ensenyar el mostrari complet als seus clients”, apunta Marta Coca.