“Hem de canviar, perquè el paradigma canvia. Si el que és extern canvia però tu segueixes igual, ens acabem morint, i assecant”. Des d’aquesta convicció, el celler Mas Martinet ha adaptat les seves instal·lacions i les seves vinyes a les noves condicions climàtiques, com explica Sara Pérez Ovejero, al capdavant del celler pioner del Priorat.
Per emmotllar-se a aquestes noves circumstàncies, el celler ha comptat amb un préstec de 250.000 euros de l’Institut Català de Finances (ICF), recursos amb els quals ha impulsat mesures davant la sequera, com millores en el sistema de reg i la instal·lació d’estructures per donar ombra als ceps, i ha reformat el celler per guanyar eficiència energètica, optimitzar la climatització i adquirir nova maquinària.
Davant la sequera i els canvis en el mercat global del vi, el celler va optar per fer front a la situació amb assessors externs: “Mai havíem pres una decisió tan encertada com fer les inversions en un dels moments més complicats de la nostra història”, defensa Pérez. I tot amb la finalitat d’evolucionar per a preservar una activitat que té el seu origen el 1981. Va ser llavors quan els pares de l’ara directora, Josep Lluís Pérez i Montse Ovejero, van posar en marxa el projecte. Tots dos biòlegs, van arribar al Priorat provinents de Sant Cugat del Vallès, on es van instal·lar després d’haver viatjat pel món i d’haver-se criat en zones agrícoles. “Van decidir que era el moment de canviar de vida i van aterrar al Priorat”, explica la directora, que llavors tenia nou anys.
Pérez i Ovejero, que coneixien tendències i pràctiques enològiques d’altres països, van constatar residint al Priorat que no existia a Espanya cap grau en viticultura o enologia, i es van decidir a obrir la primera escola d’aquest àmbit a nivell estatal. “Van comprar Mas Martinet, tot l’alumnat va plantar, i el 1989 van tenir la primera anyada”, rememora Sara Pérez.
“Van voler fer una revolució i apostar per grans vins, i van causar un gran rebombori a Europa i als Estats Units. Va ser una aposta arriscada, i es va convertir en la gran revolució del Priorat”, assegura la directora. Aquesta actitud s’ha mantingut al llarg de les dècades, en les quals la família ha prioritzat la innovació i la recerca per “ser disruptius i adaptar-se a cada temps”. L’ara directora va prendre les regnes del celler l’any 2000, i va aplicar directrius agroecològiques per a la seva gestió.
“Cada generació ha explicat el context sociocultural i econòmic del moment, i ara ens toca continuar explicant-lo a nosaltres, en un moment en el qual tot ens anava a la contra perquè se’ns estaven morint tots els ceps”, recalca Pérez. Ara, més de quatre dècades després de l’impuls de Mas Martinet, el celler compta amb una plantilla de 18 empleats, que treballen al costat dels quatre fills dels impulsors, ja retirats però encara residint a la finca.
El celler, que elabora actualment set vins, s’enfoca per determinació al mercat de proximitat. “El Priorat va guanyar popularitat a l’inici sobretot a Alemanya i els Estats Units, i el 80% s’exportava”, explica Pérez. Però Mas Martinet va apostar per canviar aquesta tendència fa poc més d’una dècada, ja que “no té sentit produir vins ecològics i després traslladar-los a l’altre costat del món, amb l’impacte ambiental que comporta”.
Ara, les exportacions representen el 45%, mentre que el 25% es destina a Barcelona i el seu entorn; el 10%, a la resta de Catalunya, i l’altre 10%, a la resta d’Espanya. El celler ho ha aconseguit “a base de treball i d’actitud”, i sobretot per determinació i convenciment que la visió ecològica ha de prevaler en qualsevol activitat, inclosa la del vi i la del treball de la terra.
