No tinc massa clar què representa aquesta paraula. Perquè ja saps que les paraules signifiquen i representen. El significat és el que el diccionari diu d’elles, és a dir, la cosa que s’accepta com a significat universalment consensuat. En aquest cas és, curiosament, una paraula femenina que significa “conjunt d’atributs, valors, comportaments i conductes que són característiques de l’home en una societat determinada”.
En canvi, la representació d’aquesta paraula és diferent segons on s’estigui analitzant, vivint, sentint i segons qui l’expliqui. La representació va lligada a les connotacions que té en aquest entorn, en aquesta societat i en aquest context. Masculinitats és una expressió en femení plural que està de moda, i des d’on es redefineix i es repensa què significa el fet masculí i, per extensió, ser home.
Per a la generació Z (joves de 13 a 24 anys) ni existeix el concepte, perquè per a aquest grup tot és més fluid, orgànic, indefinit i inclassificable… per a milennials (de 25 a 40), generació X (41 a 55) i boomers, hi ha les dues tendències; una està en la línia de descarregar el masculí de rigidesa, autoritat i duresa i carregar-lo de flexibilitat, vulnerabilitat, emoció i empatia… i en l’altre extrem, hi ha qui se’n riu de tot això i no entén res.
Però, per als over 35, crec que té sentit repensar el significat i la seva representació. Igual que quan escric i parlo sobre el comportament de les dones en consum, d’estereotips i de feminisme, vull que parlin dones i no homes des del seu paternalisme. En parlar de masculinitats, són els homes els que han de parlar. Donar veu, opinar i interpel·lar. Sou vosaltres, els homes, els que teniu experiència de com us sentiu, de com s’està redefinint el concepte i de com, el que abans era celebrat com a masculí, ara és criticat per exactament el mateix.
El feminisme està tan integrat i penetrant en la societat que, en el seu fonament, es qüestiona el rol de l’home i la masculinitat. No sense raó, evidentment. Però per aquest mateix fet, en ser interpel·lats, qüestionats i acusats, és necessari que digueu què penseu, com enteneu aquesta evolució del concepte de masculinitat i del resignificat del feminisme.
En aquesta nova versió de la masculinitat, vull pensar que s’inclou la vulnerabilitat i l’empatia, també el dubte i l’error, i el riure i la feblesa. Que s’inclogui la fragilitat amb totes les seves deu lletres. Que allò masculí es doti d’aquesta humanitat, que ens relaxa a totes i a tots. No crec que sigui dolent el que històricament s’ha associat al masculí, però el que sí que està demostrat, i crec que és dolent, és que la representació del que és masculí no s’obri una mica més a valors més amables. I així desaprendre allò après.
El feminisme està tan integrat i penetrant en la societat que, en el seu fonament, es qüestiona el rol de l’home i la masculinitat
Els nens, nois, joves, homes, adults, i avis de sexe masculí haurien de parlar, debatre, opinar i expressar com repensen la masculinitat, com se senten més identificats. En quin punt s’imaginen que està avui el que associem a la masculinitat, i per tant, a l’home.
Així, només amb la vostra opinió, resignificarem i redefinirem el significat de masculí i, amb això, junts repensarem el feminisme.
