Mercabarna adjudica la seva mega planta fotovoltaica a Acelera Energía

Avança el projecte per instal·lar a Mercabarna el parc fotovoltaic més gran de la península Ibèrica construït sobre cobertes d’edificis i destinat a autoconsum. El mercat central barceloní acaba d’adjudicar a l’empresa Acelera Energía SCR el contracte per instal·lar, mantenir i explotar durant un període de 25 anys el complex de producció d’energia elèctrica sostenible, que cobrirà les teulades de les naus que acullen el mercat central de la fruita, el peix i de la flor, amb una superfície total de 125.000 metres quadrats.

Acelera Energía s’ha imposat a les ofertes presentades per cinc empreses més: el grup francès Engie; la constructora catalana ACSA (filial del Grup Sorigué); la companyia gironina Construcciones Rubau; la lleidatana Atlas Energia, i l’empresa gallega EiDF (Energía, Innovación y Desarrollo Fotovoltaico), encara que aquesta última societat va quedar fora del concurs perquè no va obtenir prou puntuació en els diferents criteris avaluables. Cap dels grans grups energètics espanyols es va presentar a la licitació.

Segons la taula d’adjudicació, que ha comptat amb l’assessorament tècnic de l’empresa Aesa Energía, l’oferta presentada per Acelera Energía SCR és la que ofereix “la millor relació qualitat preu” i la que ha aconseguit una puntuació més elevada, de 90, 71 punts sobre 100, dels quals 80,71 punts corresponen als criteris econòmics i d’avaluació automàtica, i 10 punts als criteris avaluables mitjançant un judici de valor.

Atlas Energía ha estat la segona empresa més ben classificada, amb 68,93 punts; seguida d’Engie (66,42 punts), Acssa–Sorigué (64,95 punts) i Rubau (61,53 punts). La proposta guanyadora s’ha imposat a la resta, especialment, per oferir un preu màxim de venda d’energia generada de 49,79 €/MWh, davant els 58 € d’Atlas, els 59,80 € d’Engie, els 65 € de Rubau i els 60 € de Sorigué. El plec de condicions exigia no sobrepassar els 70 €/MWh. De fet, aquesta forta diferència de preu en relació amb la resta de licitadors (suposava un percentatge de baixa respecte a la mitjana del 14,92%) va fer que, inicialment la mesa de contractació considerés que l’oferta d’Acelera Energía estava “incursa en presumpció d’anormalitat”. Tot i això, després de la revisió de la proposta i de tota la documentació justificativa aportada, la consultora AESA Energía va concloure que l’oferta era vàlida i no anòmala i que el procés de licitació i posterior adjudicació podia continuar endavant.

Acelera Energía és una societat de capital risc (SCR) inscrita a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i presidida per José Luis Morlanes, exdirector general de La Seda i del RCD Espanyol. Morlanes, que va iniciar la seva trajectòria com a sindicalista, també va ser secretari general de la UGT al Baix Llobregat i president del Consell Comarcal d’aquesta mateixa comarca, a més de regidor d’Urbanisme de Cornellà. Actualment, Morlanes és conseller delegat de la química Iqoxe i lidera un grup dedicat al sector de les energies renovables que integra diferents empreses, com Senergy, Apclen, Alter Enersun, Alterna Energia, Accelera Alternatives Energètiques i Enalter Renovables, amb seu central a la Plaça Francesc Macià de Barcelona.

L’any 2021, es va constituir Acelera Energía SCR amb l’objectiu d’invertir en la construcció de projectes d’autoconsum en cobertes públiques i privades; subministrar energia renovable a empreses i institucions públiques; invertir en empreses innovadores en el camp de la millora energètica, en empreses de punts de recàrrega elèctrica, i en empreses instal·ladores, segons figura en el fullet informatiu dipositat a la CNMV. Segons aquesta documentació, les inversions se centraran a Catalunya i com a màxim es podran tenir participacions del 70% a les societats on inverteixi. La societat gestora aquest vehicle de capital risc és GVC Gaesco.

Empresa conjunta publicoprivada

Aquest operador privat seleccionat per Mercabarna haurà de constituir ara una societat de nova creació, una SPV o especial purposevehicle en l’argot mercantil anglosaxó, on controlarà el 51% del capital. El 49% restant de l’accionariat estarà a les mans de la mateixa Mercabarna i de l’Ajuntament de Barcelona, ​​segons va avançar fa uns mesos Jordi Valls, director general del pol alimentari.

Concretament, el consistori prendrà el 25% del capital de la SPV a través del fons MES Barcelona, ​​el mecanisme creat per la corporació municipal per accelerar la transició energètica de la ciutat i on també participen empreses privades. Finalment, Mercabarna tindrà la propietat de l’altre 24% de la SPV, encara que la meitat d’aquesta participació, és a dir, un 12% de les accions, es podria cedir a les empreses del mercat, ja sigui a través del Gremi de Majoristes del Mercat Central de Fruites i Hortalisses o de l’Associació d’Empreses Majoristes de Mercabarna (Assocome). Mercabarna tindrà un dret d’adquisició preferent sobre el 25% en mans de MES Barcelona que podrà exercir quan aquest vehicle decideixi desinvertir a la companyia.

La SPV haurà de pagar un lloguer a Mercabarna per l’ús de les teulades dels edificis públics i tindrà capacitat per endeutar-se, amb un límit del 70% dels recursos necessaris. També es preveu sol·licitar fons europeus del programa Next Generation. Un cop constituïda, aquesta companyia de capital mixt signarà dos contractes amb el mercat central barceloní: un d’obra, és a dir, d’instal·lació i posada en marxa de les plaques solars, i un de manteniment, gestió i operació de la planta durant 25 anys. La SPV adoptarà un model de governança basat en la presa de decisions amb majories reforçades, de manera que l’operador privat no podrà imposar unilateralment els seus criteris.

Cal tenir en compte que la SPV se centrarà exclusivament a instal·lar coberta solar als edificis que són propietat de Mercabarna, fonamentalment les grans naus que acullen el mercat central de la fruita, el peix i de la flor, amb una superfície total de 125.000 metres quadrats. Els tres socis de l’empresa gestora hauran d’invertir entre 4 i 5 milions d’euros en aquesta primera fase del projecte, que arrencarà a finals del 2022 i permetrà generar 6,8 GWh d’energia a l’any. Tota l’energia generada es vendrà als paradistes dels mercats centrals, que disposaran d’una font alternativa i més econòmica de subministrament elèctric.

Objetivo: generar el 25% del consumo anual

En paral·lel, el 100% de les empreses majoristes de Mercabarna s’han compromès també a instal·lar plaques fotovoltaiques als seus edificis, que ocupen parcel·les públiques, però que, a diferència dels mercats centrals, són immobles de la seva propietat. Així, en aquesta anomenada fase 2, que s’estendrà fins a finals del 2025, es promouran 235.000 metres quadrats més de panells solars, amb una capacitat de generació de 16 GWh a l’any. La inversió prevista en aquesta fase superarà els vuit milions d’euros. En aquest cas, aquest pressupost no serà assumit per la SPV, sinó per cadascun dels majoristes que tinguin un edifici en propietat. Tot i això, l’empresa de capital mixt, aprofitant la seva experiència amb la part pública, sí que podrà oferir els seus serveis com a empresa instal·ladora, però cada operador de Mercabarna podrà triar lliurement al mercat quina companyia instal·ladora contracta.

En total, el projecte, anomenat RePowerMercabarna-Energia, requerirà una inversió de 12 milions d’euros i permetrà a Mercabarna generar el 25% de tot el consum elèctric anual. El repte és reduir els costos energètics de les empreses majoristes que operen al mercat, ja que aquesta electricitat renovable autogenerada, en principi, serà més barata que la que puguin comprar lliurement al mercat elèctric.

Actualment, a Mercabarna ja hi ha diversos immobles que tenen energia fotovoltaica, amb una potència instal·lada que suma 5 MWp i 32.000 m². Amb el projecte ara anunciat, la potència s’incrementarà a 18 MWp, amb 360.000 m² de superfície de captació d’energia solar, fet que permetrà reduir en 6.000 tones les emissions de CO₂. El pla de sostenibilitat i transició energètica de Mercabarna també preveu engegar, més endavant, una comunitat energètica, de manera que quan estiguin totes les plaques instal·lades es pugui establir un mercat intern, permetent compravendes d’energia entre les diferents empreses majoristes.