Mercabarna duplicarà el reaprofitament d’aliments gràcies al nou Foodback

És important per Barcelona celebrar en una mateixa setmana l’atracció d’un esdeveniment mundial com la Copa Amèrica de Vela i també la inauguració d’un centre de referència en la lluita contra el malbaratament alimentari i el foment de l’economia circular. Amb la posada en funcionament del centre d’aprofitament alimentari Foodback, en cinc anys Mercabarna pretén multiplicar per 2,5 el nombre de tones de fruites i verdures que es salven d’acabar a la brossa i que cobraran una nova vida en repartir-se entre centenars de famílies beneficiàries del Banc dels Aliments i d’altres entitats socials com Creu Roja, Càritas i la Fundació La Caixa.

Aquest centre, absolutament pioner en el sector dels grans mercats centrals d’aliments, és la peça central d’un nou model de gestió dels residus orgànics a Mercabarna que vol minimitzar el volum de brossa en consonància amb la lluita contra el canvi climàtic i, en paral·lel, evitar que qualsevol aliment no comercialitzable, però sí apte per al consum humà acabi destruït. Es calcula que el malbaratament és la segona causa a què es poden associar les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del sistema alimentari, que suposa en conjunt un terç de les emissions globals.

En els últims cinc anys, Mercabarna ha reduït en un 69% el malbaratament alimentari, ja que l’any 2015 acabaven a la brossa 9.400 tones d’aliments, mentre que el 2021 s’ha tancat amb la destrucció de 3.000 tones. Gràcies a la posada en funcionament del Foodback, l’objectiu és que l’any 2026 ja no es malbarati ni una tona de menjar apte pel consum, ja que el repte és tendir cap a un residu zero.

La idea és recuperar totes aquestes tones que ara van al rebuig per no ser comercialitzables i reaprofitar-les, és a dir, fer-les arribar a aquells ciutadans que viuen en la pobresa i que moltes vegades pateixen greus dèficits nutricionals. “El 20% de la població té una dieta desequilibrada i hipercalòrica, on falten productes d’origen vegetal essencials en la dieta”, destaca el president del Banc dels aliments, Lluís Fatjó-Vilas. Segons denuncia, aquest 20% de població amb menys renda té una despesa alimentària de només 2,80 euros per dia, lluny dels 4 euros/dia que es consideren necessaris per aconseguir una dieta saludable. Per aquest motiu, és imprescindible que aquestes fruites i verdures no es perdin i que es facin arribar als ciutadans que presenten aquests dèficits.

L’any 2015, Mercabarna reaprofitava unes 1.000 tones a l’any d’aliments, xifra que actualment arriba fins a unes 1.500 tones. Amb el Foodback, l’objectiu és més que duplicar aquest volum i arribar a recuperar entre 3.000 i 4.000 tones l’any 2026. “El Foodback és un projecte molt rodó del que hem d’estar molt orgullosos, ja que ajuntem la lluita contra l’emergència climàtica, el dret a l’alimentació i la justícia social”, ha subratllat aquest dijous l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha agraït el grau d’implicació i sensibilitat dels empresaris de Mercabarna.

Segons la presidenta del gran mercat central de Barcelona, Montserrat Ballarín, “el desaprofitament alimentari és una vergonya col·lectiva” i, per això, el Foodback és un projecte estratègic per Mercabarna i un exemple d’unitat, “de suma d’esforços” i de col·laboració entre les Administracions, les entitats socials i les empreses privades. Així, aquesta iniciativa és fruit de la col·laboració de les gairebé 600 empreses que treballen a Mercabarna i la implicació de deu entitats com el programa Alimenta de l’Ajuntament de Barcelona, el Banc dels Aliments, Càritas Diocesana, Creu Roja Barcelona, Formació i Treball, Fundació La Caixa i Assocome, l’associació d’empreses majoristes.

El nou centre de reaprofitament de fruites i hortalisses no comercialitzables ocupa una nau de nova construcció de 900 metres quadrats situada al costat del Punt Verd de Mercabarna, és a dir, de l’àrea de gestió i reciclatge de residus del complex alimentari. Ha suposat una inversió d’un milió d’euros i el seu disseny ha comptat amb la participació de voluntaris del Col·legi d’Enginyers. A més a més de fomentar la bio economia circular i l’aprofitament alimentari, el Foodback és també un centre d’inserció laboral, ja que gràcies a la col·laboració amb la fundació Formació i Treball per ara s’han creat cinc llocs de feina per persones en situació de vulnerabilitat.

Es calcula que el Foodback tindrà unes despeses anuals d’explotació de 400.000 euros, xifra que serà assumida per la Fundació La Caixa, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i Mercabarna. Segons la consellera Teresa Jordà, aquest centre “l’ha de copiar ràpidament tothom”, ja que permet “convertir els residus en recursos” i evita el malbaratament d’uns productes que han requerit molt d’esforç als pagesos que els han produït.

QUÈ CANVIA AMB EL FOODBACK?

Fins ara, qualsevol majorista de fruites i verdures de Mercabarna tenia dues opcions per fer front als excedents no comercialitzables: portar-los al magatzem que el Banc dels Aliments té al mateix recinte des de l’any 2002 o destruir-los, abocant-los dins d’un contenidor compactador o portant-los al Punt Verd. Era una qüestió totalment voluntarista triar una de les dues opcions, amb el hàndicap de què el Punt Verd queda més a prop del mercat central de la fruita que no pas el Banc dels aliments.

Ara, aquest sistema canvia totalment, ja que no es pot abocar directament al Punt Verd i l’ús dels contenidors compactadors queda molt limitat, perquè, gràcies a una inversió de 700.000 euros, aquest febrer s’han instal·lat uns nous contenidors intel·ligents que permeten tenir un control exhaustiu de tota la matèria orgànica que hi dipositen els paradistes. Cada empresa majorista ara només pot tirar al contenidor un màxim de 400 quilos al dia i 2.000 quilos a la setmana, sempre que siguin fruites o verdures fetes mal bé i que ja no siguin aptes pel consum.

En quedar molt limitat l’ús d’aquests contenidors, ara els operadors han de portar totes les mercaderies que no puguin vendre al Foodback, on uns tècnics decideixen de forma centralitzada quins productes han d’anar al Punt Verd i quins han d’entrar dins del centre de reaprofitament perquè encara són aptes per consumir. Un cop dins del Foodback aquests aliments són sotmesos a un procés de triatge per assegurar el seu estat òptim i, gràcies a la coordinació del Banc dels Aliments, es reparteixen entre les diferents entitats socials.

Un cop inaugurat el Foodback, Mercabarna té ara pendent la renovació del Punt Verd, que es va posar en marxa l’any 2002 i que recicla el 75% dels residus generats per totes les empreses. Aquestes obres de modernització, ja iniciades, suposaran una inversió de 3,5 milions d’euros i acabaran a finals de 2023.