El binomi cultura i empresa no acaba de quallar a Catalunya perquè són dos mons que massa sovint van en paral·lel, malgrat que quan interseccionen generen actius excepcionals. Aquesta vindria a ser una de les raons per la qual la col·laboració publicoprivada és tan recomanable en l’àmbit cultural, tal com defensen la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, i el president del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Joan Oliveras, en la quarta edició del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post, en col·laboració amb Must Media Group, CASA SEAT i Barcelona Global, i presentat pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira.
Ambdós protagonistes d’una interessant conversa sobre La col·laboració publicoprivada en l’àmbit cultural, el dinamisme de Barcelona han coincidit en el fet que la cultura ha perdut protagonisme en el camp del mecenatge. I ho ha fet en benefici del patrocini, “quelcom basat en l’intercanvi d’interessos” i que s’ha d’evitar confondre, ha explicitat Joan Oliveras.
Tan Oliveras com Maite Esteve consideren que actualment Catalunya està mancada d’una classe empresarial que lideri el mecenatge cultural, entès com “una actitud davant la vida que neix del compromís amb l’entorn, amb el país”, ha reblat el president del Museu Nacional. “Em costa veure futur en noves vocacions de mecenatge; entrem a l’era del patrocini”, ha considerat.
Una de les raons d’aquesta pèrdua de protagonisme és, segons Oliveras, que el mecenatge cultural “dóna poc retorn” i és poc mediàtic en comparació amb les donacions que es poden fer, per exemple, des d’una empresa a la investigació mèdica o a entitats socials. En opinió de Maite Esteve, és cert que hi ha “poc retorn immediat” i que no s’entén la idea d’arriscar per “uns intangibles que tenen un retorn a llarg termini”, però ha emfatitzat que l’empresari és clarament “un aliat” pel sector i més ara, que es demana que les empreses, a més de guanys econòmics, generin un impacte positiu en la societat.
Durant prop d’una hora de debat, els responsables de les dues entitats culturals han assegurat que s’ha de posar en valor la cultura per impedir que només mani “l’era del patrocini” i que és primordial que Espanya compti amb una nova llei de mecenatge que no només fixi uns incentius fiscals —i que si ho fa estiguin en línia amb els dels països més avançats— sinó que assenti les bases per potenciar el sector cultural que, per ser exitós necessita d’un sector públic i d’un sector privat que funcionin.
Envoltats d’un públic interessat en l’esdevenidor cultural de Barcelona, i que ha aprofitat el torn de preguntes per saber perquè la ciutat ha dit no a una franquícia del museu de l’Hermitage o perquè no hi ha un projecte clar per a la muntanya de Montjuïc, Maite Esteve i Joan Oliveras han posat exemples de com el mecenatge, quan ha existit, també ha estat profitós per als mecenes i per al patrimoni de la ciutat i de Catalunya.
En aquest sentit, la directora de la Fundació Catalunya Cultura ha recordat el llegat de la burgesia catalana del segle XIX —“que encara avui és una atracció turística”, ha dit— perquè entenien la cultura “com un signe d’identificació”, però pels quals sembla “que no hi ha relleu”. “La plusvàlua que aporta la cultura al món econòmic és indiscutible. És un motor, una eina de desenvolupament, d’integració social, d’equilibri territorial… et fa obrir la mirada”, ha dit. “Hem de posar en valor la cultura, perquè és el que fa que siguis qui ets i com ets”, ha apuntat. En aquesta línia, el president del Museu Nacional ha considerat que en un món tan complex com l’actual, la cultura “pot acabar sent un element d’equilibri” determinant.
Com a gestors culturals, Esteve i Oliveras han reafirmat que en el context actual les noves generacions ja no creuen en les empreses que només busquen el benefici sinó que els demanen també que tinguin un impacte social i aquest pot ser un element important per al foment de la col·laboració publicoprivada.
No obstant, Joan Oliveras ha concretat que les entitats culturals han de canviar la seva manera d’actuar perquè “tendim a demanar almoina”. “Hem de trencar amb això i aconseguir intervenir en el món empresarial amb propostes que millorin directament els comptes de resultats de les companyies; hem de demostrar que la cultura té aquest valor i obtenir un benefici mutu”, ha afegit. “La cultura ha d’entendre que l’empresari és un aliat a qui s’ha de parlar amb el seu idioma perquè entengui la creativitat”, ha manifestat Esteve.
Com ser també atractius als mecenes internacionals
La directora de la Fundació Catalunya Cultura ha sumat al debat que la cultura també necessita que es fomenti des de l’educació, que les escoles han d’apropar la cultura a les aules, “perquè sempre ha estat i segueix sent la base de la civilització”, ha afirmat Joan Oliveras. A banda de mostrar-se crítica amb el sistema educatiu, Esteve ha posat deures a la classe política i ha reclamat incrementar fins al 2% el pes del Departament de Cultura en els pressupostos de la Generalitat. “La cultura no té color, ha de ser una estratègia de tots els partits; hem d’anar tots a la una”, ha considerat. En aquest punt, s’ha posat com a exemple de bona estratègia de col·laboració publicoprivada l’esforç dut a terme per la ciutat de Màlaga per posicionar-se com un referent cultural.
Esteve: “La cultura no té color, ha de ser una estratègia de tots els partits; hem d’anar tots a la una”
Oliveras s’ha queixat també de la falta de recursos i del “menysteniment de la cultura des del punt de vista pressupostari”, fet que fa imprescindible aprofundir en la col·laboració publicoprivada. Segons el president del MNAC, les institucions culturals catalanes no han de centrar-se únicament en els mecenes locals, sinó que han de poder ser també atractives pels mecenes internacionals i, per aconseguir-ho, cal una nova llei de mecenatge. “Tenim museus i festivals de primera divisió que podrien entrar en el mercat global si tinguéssim una bona llei de mecenatge”, ha subratllat. Després de titllar “d’obsoleta” l’actual normativa espanyola, Esteve ha reclamat tenir com a referents a països com França, on les desgravacions fiscals poden arribar al 65%.
Oliveras: “Tenim museus i festivals de primera divisió que podrien entrar en el mercat global si tinguéssim una bona llei de mecenatge”
La directora de la Fundació Catalunya Cultura també ha demanat al sector cultural que no aspiri a viure només de subvencions i ha considerat que els artistes haurien de fer sostenible la seva activitat i funcionar amb una mentalitat de microempreses. “La cultura ha de ser sostenible, no pot ser precària, i avui acceptem aquesta precarietat com una cosa normal i no pot ser”, ha sentenciat. Segons Esteve, “un artista ha de ser sostenible, fer que els números li surtin, i no voler viure de les subvencions, que aquestes l’instal·len en la precarietat”.
Es pot visualitzar la conversa en el nostre canal de Youtube o escoltar-la en format podcast a Spotify:
