Al Saló Ocasió, cal anar-se apartant dels passadissos per deixar passar els cotxes que ja s’han venut. Momentàniament, deixen places buides als expositors dels concessionaris, ràpidament ocupades per altres models que esperaven a fora el seu torn. La disponibilitat immediata és un dels valors que més aprecien els assistents que aquests dies s’acosten al gran concessionari de cotxes de segona mà en què s’ha convertit el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. És el cas d’una família que està buscant un cotxe per al seu fill, segons explica el pare: “El més important és que surts amb ell”. Un avantatge competitiu respecte al mercat de cotxes nous, afectat per les llistes d’espera que ha provocat la falta de semiconductors.
Des del dimecres 22 de novembre fins al diumenge 26 de novembre, el Saló Ocasió ha obert portes per exposar més de 2.500 cotxes seminous, un 25% més respecte de l’any anterior. Les principals marques del sector com Abarth, Audi, Citroën, Ford, Hyundai, Jeep, Kia, Seat o Mercedes-Benz es reparteixen per tot el Palau 8, ocupant un total de 14.000 metres quadrats, un 17% més en comparació amb l’edició passada, la primera postcoronavirus. L’horari va des de les 10 del matí fins a les 8 de la nit, amb accés per Plaça Espanya.
Tot i que hi ha alguns com l’Arnaud que s’han acostat el primer dia per no perdre’s les millors ofertes, des dels concessionaris assenyalen que “la gent mira bastant, però compra poc”. Els dies forts del Saló Ocasió s’esperen per al cap de setmana, segons assenyala Judith Cortés de Lesseps Motor: “La feina començarà el divendres a la tarda”. Sota el lema Preus que volen, la fira espera superar en aquesta 41a edició les vendes aconseguides l’any passat, quan va tancar portes amb 800 vehicles venuts i un volum de negoci de 19 milions d’euros.
Entre aquells que passegen pel saló, una de les frases que més s’escolta és “no sé què comprar-me”. Més enllà dels que volen una marca o una altra, la principal preocupació és què triar entre gasolina, dièsel, híbrid i elèctric. Hi ha els que no volen veure els endollables ni en pintura, com l’Àleix i l’Alfred, una parella de companys de treball jubilats que creuen que la ciutat encara no està preparada per a aquesta mena de vehicles, ni tampoc els pàrquings particulars ni les carreteres, com també desconfien de la durabilitat de les seves bateries.
També hi ha els que directament ni es plantegen els cotxes híbrids i elèctrics perquè són molt cars, tot i ser de segona mà. “Vull un cotxe petit, bonic i barat”, diu la Bárbara, una mica desesperada en veure que els models són cada vegada més grans, amb els SUV acaparant la majoria dels concessionaris: “On està el Seat Marbella d’abans? Ja no existeix, fins i tot el Polo és gegant”. Una tendència de mercat que complica l’encaix als aparcaments, acostumats a utilitaris més modestos, i que consumeixen més en una època amb els preus de la gasolina en escalada. A més, assenyala l’Arnaud, acompanyat pel seu fill petit, els models es veuen bastant nous, la qual cosa li fa pensar que no trobarà ofertes adaptades a la seva cartera.
Tots dos han vingut al Saló Ocasió amb un pressupost de 10.000 euros, bastant allunyat dels preus que es veuen en els cartells que acompanyen els vehicles. Si ha pujat tot, des de la gasolina fins a l’oli d’oliva, també ho ha fet el preu dels cotxes seminous, diuen des de Lesseps Motor. La falta de semiconductors i les llistes d’espera van beneficiar en un principi al sector de segona mà, però també els han acabat perjudicant, amb la caiguda dels rèntings dels quals es nodreix, la qual cosa ha reduït l’oferta i ha fet pujar preus, assenyalen des de Spoticar. Així ho ha detectat la Mercedes, qui ha visitat el saló per buscar un cotxe per al seu fill i ha vist que un cotxe exposat al recinte de Montjuïc només val 3.000 euros menys que el mateix model nou.
Entre els que volen comprar-se un cotxe i els que el volen vendre, hi ha alguns estudiants del cicle formatiu de Gestió de Vendes i Espais Comercials. És el cas de la Carla i l’Aya. Tenen com a deures trobar un model d’Opel i un altre de Peugeot, i fer-los fotos, per dins i per fora. Després, a classe, hauran de fer de venedores i convèncer als seus companys perquè els comprin el producte. A elles també els agradaria comprar-se un cotxe de veritat l’any que ve quan es treguin el carnet, diuen un Fiat 500 o un Mini, però, de moment, els veuen molt cars.
