Fa tot just un mes hem sabut que la nova biblioteca del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, identificada amb el nom del gran escriptor colombià Gabriel García Márquez, ha obtingut el reconeixement com a millor biblioteca pública del món el 2023, segons la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques.
El jurat del premi, com destacaven les notícies d’aquells dies, valora criteris arquitectònics, la integració de solucions tecnològiques i la connexió amb la qualitat de l’entorn local. Es tracta d’un premi, doncs, que podria atorgar-se a qualsevol equipament públic cultural, esportiu o fins i tot sanitari.
Per entendre el sentit del premi cal constatar que les biblioteques porten molts anys ampliant i enriquint la mirada clàssica de la biblioteca com a “lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts, per a ésser consultats”, com diu el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana. Per contra, les biblioteques s’allunyen cada cop més d’alguns estereotips que durant molt de temps han format part de l’imaginari popular.
D’una banda, les biblioteques han evolucionat ampliant els seus continguts. La seva matèria primera continuen sent els llibres, però els fons també s’obren a nous formats i temàtiques. Premsa i audiovisuals ja fa molts anys que són als catàlegs, mentre que, en els darrers anys, els còmics i els jocs de taula, per exemple, han crescut en presència i acceptació.
La consulta i préstec de documents, d’altra banda, ja fa temps que es veu complementada amb tot tipus d’activitats, des dels clubs de lectura als més variats cursos i conferències, passant per l’habilitació d’espais per a l’estudi o, en el cas de la província de Barcelona, pel desplegament de programes com el Bibliolab.
Parlant, com estem fent aquí, d’innovació i excel·lència bibliotecària, cal remarcar com aquest programa representa la voluntat de les biblioteques de treballar en quatre funcions (descobrir, aprendre, crear i compartir) en projectes i activitats molt diversos, actuant com a veritables laboratoris ciutadans.
La figura dels professionals, clau per a l’èxit en la transformació del model bibliotecari, està en permanent evolució
Així doncs, les funcions de promoció de l’hàbit lector i de comprensió lectora (com ara el programa Lexcit promogut per la Fundació Jaume Bofill) continuen formant part de l’essència de la biblioteca i conviuen amb el desenvolupament de noves temàtiques i àmbits que guanyaran cada cop més pes, com ara els reptes de la Intel·ligència Artificial, l’alfabetització mediàtica i informativa (projecte Entre línies, llegint la desinformació), la salut mental i comunitària, l’alimentació i el medi ambient.
Finalment, la figura dels i les professionals, clau per a l’èxit en la transformació del model bibliotecari, està en permanent evolució, afegint-se al seu perfil noves competències i habilitats. El personal de biblioteca, per exemple, es connecta cada cop més amb la ciència i les tecnologies emergents, la dinamització cultural i l’especialització de temàtiques i públics. Progressivament, a més, es preveu que vagin formant part també dels equips perfils especialitzats en educació social i treball comunitari.
La biblioteca com a infraestructura social
I és aquí on comencem a veure que una biblioteca és ja, avui en dia, molt més fins i tot que un espai consagrat a la lectura i el coneixement. Partint de la base que els tres elements citats (contingut, funció i professionals) també es troben en les seves formes més actualitzades a biblioteques com la Gabriel García Márquez (gràcies al treball en xarxa), el que es pretén destacar amb el reconeixement internacional que ha rebut és, en realitat, la funció d’infraestructura social que tenen les biblioteques avui en dia.
Una biblioteca és ja molt més que un espai consagrat a la lectura i el coneixement
Formen part dels “palaus per al poble” als que es refereix el sociòleg nord-americà Eric Klinenberg com a elements fonamentals per construir una societat més igualitària i cohesionada. Es tracta dels llocs físics (com ara tots els tipus d’equipaments que citàvem més amunt) que congreguen persones de tota condició i les organitzacions que configuren les maneres com les persones interactuen en una societat.
Com diu Klinenberg al seu llibre, “encara que la infraestructura social per sí sola no és suficient per unir societats polaritzades, protegir comunitats vulnerables o connectar individus alienats, no podem fer front a aquests reptes sense ella”. La identificació de la infraestructura social amb el concepte de “palaus per al poble” la fa l’autor, precisament, perquè així es van arribar a nomenar les més de 2.500 biblioteques que l’empresari i filantrop nord-americà Andrew Carnegie va fer construir per tot el món entre 1883 i 1929.
Els espais de les biblioteques, com hem vist, tendeixen des de fa temps a evolucionar, no només quant a la introducció de la tecnologia, sinó també al reconeixement de la necessitat de garantir els espais de relació sense perdre de vista la funció bàsica d’accés a la lectura, la informació i el coneixement. I es constitueixen com a referents de les comunitats en molts vessants.
Referents simbòlics, per descomptat. Precisament, el proper 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Biblioteques, commemoració que es va iniciar com a homenatge a la biblioteca de Sarajevo destruïda l’any 1992 a l’inici del setge de la ciutat per les tropes sèrbies. Les biblioteques, doncs, com a espais de salvaguarda de la cultura dels pobles i de la seva memòria col·lectiva i, per tant, susceptibles d’esdevenir també objectius en guerres identitàries.
Formar part dels referents comunitaris igualment pot comportar altres conseqüències no desitjades, com ara ser el blanc de les ires contra el sistema, tal i com va succeir a les recents revoltes en les banlieues franceses, o ser objecte de censura en diversos llocs del món, amb una preocupant tendència als EUA de la que han arribat ja algunes mostres també al nostre país.
Les biblioteques són espais de salvaguarda de la cultura dels pobles i de la seva memòria col·lectiva i, per tant, susceptibles d’esdevenir també objectius en guerres identitàries
La coincidència d’aquesta efemèride bibliotecària amb la del Dia Internacional contra el Canvi Climàtic ens remet, per un altre costat, a la funció de les biblioteques com a espais de coneixement compartit, fins i tot generat des de les persones usuàries en forma de ciència ciutadana, com és el cas del projecte Llegim el riu. Per altre costat, les biblioteques també hi juguen un paper actuant com a refugis climàtics. La biblioteca, en aquest cas, com a referent físic, un lloc segur i confortable per compartir amb el veïnat quan les condicions a l’espai públic a l’aire lliure no són les adequades.
Podem, doncs, afirmar que en bona mesura les biblioteques estan en disposició de complir tant les funcions clàssiques com les vinculades a la visió d’infraestructura social. Per aconseguir-ho, és important reforçar la gestió de la biblioteca quant a recursos, però ho és tant o més la capacitat de treballar en xarxa, entre biblioteques i en relació amb la comunitat que les envolta.
Biblioteques úniques actuant en xarxa
A la província de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques Municipals està configurada actualment per 233 biblioteques (incloent les 40 de la ciutat de Barcelona, gestionades de manera consorciada entre l’Ajuntament i la Diputació) i 12 bibliobusos itinerants. S’estima que aproximadament la meitat de la població de la regió metropolitana de Barcelona té una biblioteca a menys de 500 metres de distància i se situen sempre entre els equipaments millor valorats, si no el que més, en les diferents enquestes que es fan a la ciutadania.
Es pot fàcilment endevinar que dins d’aquesta xarxa hi podem trobar moltes biblioteques que, dins de totes les característiques i funcions explicades anteriorment, excel·leixen en una o diverses d’elles, generant un fort impacte positiu en les persones que en fan ús i per les comunitats on s’ubiquen.
Resulta certament complicat, i fins un cert punt injust, mirar de destacar-ne només algunes. Però simplement amb la intenció de mostrar una certa diversitat territorial, funcional o temàtica que pugui despertar interès en qui llegeix aquestes línies per explorar més a fons en la xarxa, mencionarem la biblioteca de Volpelleres, a Sant Cugat del Vallès, que és una de les que s’ha dotat d’un espai físic específic per desenvolupar projectes innovadors.
Dins d’aquesta xarxa de biblioteques hi podem trobar moltes que excel·leixen en una o diverses de les funcions d’aquests equipaments
Un altre cas singular és el de la Biblioteca del Fondo de Santa Coloma, amb el seu projecte comunitari Cuines del món. És una biblioteca on s’ha instal·lat una cuina que serveix d’eix vertebrador per a desenvolupar projectes comunitaris i que reconeixen la diversitat cultural del barri. El fet de situar-se en contacte amb el mercat municipal permet introduir receptes de diversos orígens, fons documental i activitats al voltant d’aquest eix.
Interessant és també el cas de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, una biblioteca central en la xarxa urbana del municipi que té una llarga trajectòria en projectes d’innovació vinculats amb la salut i el medi ambient i en connexió amb l’entorn del Llobregat. El seu projecte recent més emblemàtic és l’Apiteca, al voltant de l’apicultura, que té com a particularitat la instal·lació de ruscs al pati interior de la biblioteca.
Les biblioteques de L’Hospitalet de Llobregat s’han engrescat a portar a la nostra metròpoli una experiència originària de Dinamarca, les biblioteques humanes, en la que els “llibres” són persones amb perfils d’índole variada, que es presten a explicar a un grup de “lectors i lectores” les seves històries de vida, amb la finalitat de trencar barreres socials i desafiar estereotips i prejudicis. El proper dissabte 4 de novembre tindrà lloc la primera edició al barri de Les Planes – La Florida.
Podem citar igualment la Biblioteca Josep Pla, de Sant Pere de Ribes. Una biblioteca de proximitat del barri de les Roquetes, recentment reformada i ampliada, amb una forta voluntat de treballar amb el públic jove, dedicant-hi un espai específic per atendre-hi diverses necessitats i usos específics d’aquest col·lectiu.
O, ja fora del territori metropolità, la flamant Biblioteca Pilarín Bayés de Vic. Distingida per la seva qualitat arquitectònica, però sobre tot per la capacitat de trencar amb la frontera mental que existeix a la ciutat entre el barri del Remei i el nucli històric i també per la capacitat d’integrar en un equipament serveis propis de la biblioteca amb altres serveis comunitaris i municipals, com ara un lab vinculat a la música i la imatge o l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania.
A la resta del territori, a banda dels bibliobusos, hi ha biblioteques en municipis petits que fan una gran feina garantint l’accés a la lectura i la cultura fins a l’últim racó del país gràcies, de nou, al treball en xarxa. Un treball en xarxa que des del PEMB hem identificat com essencial en el marc de la missió Vitalitat Cultural del Compromís Metropolità 2030 precisament per fer créixer les possibilitats de participació cultural per esdevenir una metròpoli més justa, equitativa i sostenible.
A la ciutat dels 5 milions i més enllà tenim, no una, sinó totes les millors biblioteques del món
Si les biblioteques són capaces, doncs, de combinar les seves funcions nuclears consolidades amb les de constituir un espai de trobada i relació entre ciutadans i ciutadanes i fer guanyar qualitat urbana al seu entorn, és a dir, esdevenir aquests “palaus per al poble” que conformen la nostra infraestructura social, podrem afirmar que, en conjunt, a la ciutat dels 5 milions i més enllà tenim, no una, sinó totes les millors biblioteques del món.
*Andreu Orte del Molino és cap de la Unitat de Programació i Innovació. Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona.
Oriol Estela és el Coordinador General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)
