[dropcap letter=”A”]
caba de tancar una ronda de finançament de 21,3 milions d’euros, la major del sector biotecnològic espanyol en el que portem d’any. És un èxit més que significatiu per a una jove companyia, però el CEO i soci fundador de Minoryx Therapeutics, Marc Martinell, sap que l’èxit final vindrà quan la firma aconsegueixi tancar el difícil camí per a desenvolupar un fàrmac eficient per a combatre l’AMN, una malaltia rara neurodegenerativa que afecta la funció motriu a partir dels 20 anys. Aquest és l’impuls que va portar Martinell i dos socis més a crear Minoryx Therapeutics el 2011: oferir cures per a malalties minoritàries, aquelles amb una baixa incidència i que afecten en el seu conjunt menys del 3% de la població mundial. Són dolències que solen quedar orfes de la recerca convencional que fan les grans companyies farmacèutiques i aquest és el gap que vol cobrir l’equip de Martinell: “Arran d’una experiència personal, vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa en un camp on altres no hi entren, de treballar per donar una oportunitat per a millorar la vida d’aquests pacients”, explica.
“Quan s’investiga sobre dolències minoritàries la fase d’estudi clínic és molt més solitària, hi ha molt més desconeixement, i per tant també molts més riscos”. Per contra, l’avantatge, explica el CEO de Minoryx Therapeutics, és que el cost de desenvolupar els nous fàrmacs acostuma a ser més baix
La recerca de Minoryx Therapeutics està centrada en el desenvolupament del seu fàrmac MIN-102. Aquesta molècula es troba ara en fase II i III per al tractament de l’adrenoleucodistròfia (AMN). Si l’estudi resulta positiu, la companyia espera poder tramitar l’autorització per a la llicència comercial entre finals del 2020 i principis del 2021, tant als Estats Units com a Europa, el que suposaria el pas últim i definitiu per a oferir una opció de tractament, ara inexistent, als malats que pateixen aquest mal degeneratiu. Amb l’entrada del nou capital la biotecnològica aconsegueix a més el coixí financer necessari per a estudiar la possible aplicació d’aquesta molècula en altres dues malalties associades al sistema nerviós central. Tot un repte, de la mateixa manera que ho és haver captat des de la seva fundació més de 40 milions d’euros de finançament per a un camp tant apassionant com d’alt risc per als inversors: “Evidentment els inversors busquen retorn per als seus diners i aquí estem parlant de fàrmacs que aniran destinats a un mercat petit, i per tant aquesta pota és més complicada”, reconeix Martinell. A això se suma que, a diferència del que passa amb malalties més comunes on hi ha moltes empreses fent recerca al mateix temps, quan s’investiga sobre dolències minoritàries la fase d’estudi clínic és molt més solitària, hi ha molt més desconeixement, i per tant també molts més riscos”. Per contra, l’avantatge, explica el CEO de Minoryx Therapeutics, és que el cost de desenvolupar els nous fàrmacs acostuma a ser més baix.
En aquesta darrera ronda de finançament la biotecnològica amb seu al Tecnocampus de Mataró ha donat entrada a nous socis, tots internacionals i en aquest cas tot belgues. Liderant la inversió ha estat Fund+, un fons especialitzat en el sector biomèdic, i ha comptat també amb la participació del fons d’inversió en innovació del govern de Valònia (SRIW), Société Fédérale de Participations et d’Investissement (un fons dependent del govern belga), i el fons privat Sambrinvest. No és la primera vegada que la companyia capta capital estranger. Martinell explica que tenir la seu a Catalunya abans podia resultar una carta de presentació menys atractiva per als fons de capital de risc, i si bé aquí “encara hi ha poca massa crítica de projectes”, assegura que “en els darrers anys això ha anat canviant, perquè l’auge del sector ha fet que les iniciatives d’aquí siguin més coneguts i el capital estranger hi confiï més”. El cofundador de Minoryx Therapeutics destaca a més, que el fet que aquí el cost de la vida sigui relativament més baix que a d’altres països europeus amb hubs biotecnològics destacats, afegeix un plus d’atractiu per als inversors “perquè rebaixa el cost de tot el procés de recerca”.
La nova injecció de diners obre noves portes per a la recerca de possibles aplicacions terapèutiques i dibuixa una nova ruta de cara al futur. D’aquí deu anys Martinell imagina la companyia amb resultats ja ferms sobre la taula i “havent millorat la vida als pacients que pateixen aquesta malaltia”. En el camí per arribar-hi reconeix que un dels reptes més difícils és mantenir l’optimisme sense generar falses expectatives als pacients: “Quan ets l’únic o un dels únics que fa recerca en una malaltia és inevitable que el focus estigui sempre a sobre teu i cal mesurar molt bé per a no frustrar ni generar falses esperances”. És, admet Martinell, una responsabilitat molt alta. Però, alhora, la recompensa també ho és, i cada vegada que aquest emprenedor parla de les possibles aplicacions de la seva recerca no pot evitar que el to de veu li canviï. De moment ja ha aconseguit cobrir la meitat del camí.
