Miró viatjarà fins al Japó i els Estats Units en el 50è aniversari de la seva fundació

Els més de 45.000 assistents al partit amistós que es va celebrar a Tòquio fa uns dies entre els veterans del Barça i el Real Madrid van rebre un fulletó d’una gran retrospectiva que es realitzarà a la capital nipona sobre Joan Miró. La mostra al Tòquio Metropolitan Art Museum serà una de les grans cites del 2025 per a la Fundació Miró, any en què se celebrarà el seu 50è aniversari, efemèride amb la qual es vol reivindicar el llegat de l’artista i fer-lo arribar més enllà de Montjuïc, fins a països llunyans que van marcar la seva trajectòria. França és la primera referència que pensarien molts sobre les influències que va tenir, però la fundació vol ampliar el focus i fixar-se en altres llocs que també són clau per entendre’l, com el Japó i els Estats Units.

El Japó va ser una clara font d’inspiració per a l’obra de Miró, qui va passar dècades volent visitar el país. Va ser durant l’any 1966 quan els museus nacionals d’art modern de Tòquio i Kyoto li van dedicar una primera exposició i va poder viatjar fins allà. “És un dels artistes més estimats del país”, remarca el director de la fundació, Marko Daniel. Tant és així que pot fer-se un lloc entre els aficionats del Clàssic i robar una mica de la seva atenció. Al Japó també va tornar amb motiu de l’exposició universal d’Osaka el 1970, per a la qual va realitzar un mural, en el mateix any en què també n’havia fet un per a l’Aeroport de Barcelona. Coincidència o no, aquest 2025 està prevista una nova exposició universal a Osaka, en la qual s’està treballant perquè Miró torni a ser-hi present. “Volem retornar al Japó tot el que li va aportar a Miró”, assenyala Ester Ramos, cap de projectes internacionals de la fundació.

Un centenar d’obres viatjaran fins al Japó per nodrir l’exposició que s’organitzarà al país, prevista entre els mesos de març i juliol de 2025. La fundació serà la principal prestadora, amb una cinquantena d’obres, però també hi contribuiran el Reina Sofia, el Museu Picasso de París o el MoMA de Nova York, així com equipaments nipons com l’Ohara Museum of Art d’Okayama o el Pola Museum of Art de Hakone. Es cobrirà tota la trajectòria artística de Miró, des dels seus inicis a Barcelona fins al final de la seva vida, passant per la seva estada al París de les avantguardes i els aprenentatges que va rebre en els seus viatges al Japó. Composition avec personnages dans la fôret incendiée (1931) tornarà al país nipó, on ja es va poder veure l’any 1932, i també viatjarà Personnage devant le soleil (1968), permetent-lo sortir de la fundació per primera vegada en 40 anys per la seva connexió amb la cultura oriental.

Després d’anar-se’n fins al Japó, la fundació explorarà el diàleg que Miró va tenir amb els Estats Units, país essencial per a la consolidació de la seva projecció internacional, amb un paper destacat del seu marxant, Pierre Matisse. La mostra estudiarà les relacions que el pintor català va desenvolupar amb artistes estatunidencs i com es van enriquir mútuament, delimitada en el temps per les dues retrospectives que va tenir a Nova York, el 1941 i el 1959, així com les set vegades que va visitar els Estats Units, entre 1947 i 1968. Unes 160 obres es desplegaran a la fundació entre octubre de 2025 i febrer de 2026, per a després viatjar fins a The Phillips Collection de Washington el març de 2026. També serà una oportunitat per posar en valor a aquelles artistes contemporànies que no van rebre la suficient atenció en el seu moment com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner o Alice Trumbull Mason. S’inclouran les seves obres, així com les d’homòlegs masculins que van acaparar més els focus com Jackson Pollock i Mark Rothko.

Però no tot serà viatjar a destinacions llunyanes. La mateixa història de la fundació, nascuda l’any 1975, serà la protagonista d’una mostra que donarà el tret de sortida a la celebració del 50è aniversari, que s’inaugurarà oficialment el juny de 2025. Un relat polièdric repassarà tot el que ha passat des de la posada en marxa de la fundació, també coneguda com a Centre d’Estudis d’Art Contemporani (CEAC), fixant-se en episodis clau per entendre-la com la Guerra Civil i el franquisme, així com la construcció de l’edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, la mort de Miró el 1983 o l’impacte de la Barcelona olímpica. Es parlarà de Joan Prats, una figura necessària per a la fundació del CEAC, originat en el refugi clandestí per a l’art que va suposar la seva botiga de barrets de Rambla Catalunya. Un homenatge a Prats que també es veurà en una exposició fotogràfica organitzada entre maig i novembre de 2025 en el vestíbul de la fundació, espai dedicat a la fotografia amateur des de fa anys.

Un regal d’aniversari que es quedarà a Barcelona més enllà del 50è aniversari de la Fundació Miró seran les deu noves obres que ha incorporat la seva col·lecció, formada per milers de peces tot i que només unes 70 n’estiguin exposades permanentment. Segons ha indicat la cap de col·lecció, Teresa Montaner, algunes de les novetats ja es poden veure en l’interior, com un quadre de Matisse que forma part de l’exposició que traça l’admiració mútua que es van tenir tots dos artistes i una de les poques pintures objecte de Miró que ha sobreviscut. La resta s’aniran donant a conèixer gradualment. Els dipòsits han estat de dos prestadors anònims de fora d’Espanya.