Un no s’esperaria trobar-se amb una màquina de teixir al Mobile World Congress (MWC). Entesos que ja no sigui només la fira del mòbil i que els últims models de smartphones hagin estat substituïts per robots i ulleres de realitat virtual, però una altra cosa és parlar de la revolució industrial a Catalunya. En un estand que es fon amb les línies de les antigues fàbriques tèxtils, la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) ha volgut reivindicar el passat de les companyies locals al saló, veient com innovacions que van ocórrer fa molts segles han acabat marcant el present empresarial.
Si cal parlar de quan Catalunya va començar a despuntar, sens dubte cal pensar en fàbriques com la Bonaplata, instal·lada al carrer Tallers a finals del segle XIX. Va ser la primera d’Espanya a utilitzar la força del vapor per moure les màquines tèxtils fetes de ferro fos. Un sector que no només va dinamitzar l’economia sinó també va servir per desenvolupar d’altres, com el farmacèutic, gràcies a tot el coneixement que es va generar al voltant dels tints, i fins i tot la computació. També va ser a Barcelona on va sorgir el primer ordinador del país, a la Telesincro del carrer Diputació. I el llegat de les fàbriques tèxtils es palpava fins i tot a les targetes de memòria, on teixidores s’encarregaven de cablejar les plaques, formades per una infinitat de fils.
Ara bé, en el congrés internacional d’innovació tecnològica més gran, no tot anava a ser passat. A pocs passos, la MWCapital torna al present, on el primer aparell de Telesincro s’ha transformat en un superordinador capaç de replicar el cor humà a partir de les pulsacions dels assistents al congrés. El Barcelona Supercomputing Center (BSC) i la spin-off Elem Biotech s’encarreguen de fabricar humans digitals amb la mirada posada a avançar cap a una medicina personalitzada per prevenir malalties i curar-les millor. En concret, pot servir per provar com funcionen determinats medicaments, partint de l’anàlisi massiva de dades i l’ús de la intel·ligència artificial (IA), la qual cosa permet reduir el temps que es necessita per validar les teràpies a força de provar-les en molts bessons virtuals.
Però no només això. Seguint el fil d’aquestes innovacions que van començar amb la màquina de vapor a la indústria tèxtil, marques com Desigual comencen a aplicar la tecnologia ara per dissenyar roba amb IA, proporcionada per la startup Fermat. Així s’aconsegueixen trencar alguns esquemes mentals i provar noves fórmules difícilment imaginades per un cervell humà. No és que coincideixi amb el bon gust, com els passa a alguns congressistes que intenten definir un abric blau amb estampats de diaris o unes vambes vermelles amb lletres.
Uns usos presents encara incipients presentats per la MWCapital que no és casualitat que es trobin envoltats per la zona on el congrés tecnològic inclou propostes de futur. En la segona edició de Journey to the Future, hi ha algunes tecnologies una mica distòpiques com el cotxe volador de l’empresa estatunidenca Alef Aeronautics. Pensat per elevar-se per l’aire quan el conductor —amb llicència de pilot— es trobi amb un accident o molt trànsit, el prototip que es veu aquests dies a Barcelona està en fase de proves, després d’haver rebut l’aprovació per part de l’Administració Federal d’Aviació. Segons diu la companyia, s’espera que els primers vehicles surtin al mercat a finals de 2025 amb un preu de 300.000 dòlars.
Una proposta potser poc realista, i sobretot cara i potencialment caòtica, que pren el testimoni d’una que es va veure fa un any al saló, la fallida càpsula supersònica Hyperloop d’Elon Musk. El cotxe volador, que al Mobile no vola, està acompanyat per un vehicle autònom que serveix cafès, seguint la filosofia de per què anar a una cafeteria si la cafeteria pot venir a tu. Ideat per la italiana Rhea i seguint el model dels busos a demanda, funciona com una màquina de cafè portàtil, seleccionant el tipus de beguda en una pantalla i recollint-la en pocs minuts, i espera poder-se començar a utilitzar a la Xina.
Posar els peus a terra gràcies a la quàntica
A un costat d’aquesta futurista àrea hi ha la Quantum Flagship, organitzada per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) per divulgar sobre les tecnologies quàntiques, un pas més en la física que obre moltes possibilitats noves. Pot ser que per a molts les seves propostes sonin impossibles i molt llunyanes, també complicades, però són molt més realistes que un cotxe volador o un vehicle/barista autònom. A l’espera que arribin els ordinadors quàntics, per als quals queda molt tot i que s’emportin tota l’atenció, s’estan desenvolupant altres àrees com l’encriptació i la comunicació quàntica.
En això treballa Quside, una spin-off de l’ICFO que està especialitzada en la generació de números aleatoris per resoldre tasques com avaluar el risc dels actius que té una entitat financera, la qual cosa requereix càlculs molt complexos, o fer més segura la banca online, ara que tant preocupen les estafes. Solucions més útils a l’espera de si els cotxes acaben volant.