Montjuïc va ser clau en l’orígen de Barcelona, va ser la pedrera per a la construcció de la ciutat, i va ser l’escenari dels Jocs Olímpics que la van projectar al món. Ara, la ciutat torna a mirar cap a Montjuïc, i es proposa convertir-lo en una nova centralitat metropolitana, renovant espais emblemàtics, impulsant els seus barris i millorant la seva connectivitat. En global, les actuacions implicaran una inversió de 2.800 milions d’euros, que es desplegaran fins al 2030.
“Plantegem una nova abraçada a Montjuïc, a partir dels seus barris i veïns”, ha proclamat l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, des de la Fundació Miró, un dels nombrosos equipaments que esquitxen la muntanya. Per fer-ho, l’Ajuntament ha projectat un conjunt de mesures que inclouen tant qüestions vinculades a la mobilitat com a la cultura, l’economia i la vida veïnal, com ha detallat l’alcalde a la conferència L’alcalde respon, organitzada pel Col·legi de Periodistes i que en aquesta edició ha portat per títol Nou Montjuïc.
Amb la previsió de culminar la transformació el 2035, el futur Montjuïc projecta un nou eix de vianants a la Plaça Espanya, la transformació del recinte de Fira de Barcelona, la renovació del Morrot, l’ampliació de la L2, la consolidació del barri de la Marina del Prat Vermell i una novetat: la renovació de l’Anella Olímpica, entre altres projectes que dinamitzaran la zona.
En global, les múltiples actuacions requeriran una inversió de 2.800 milions d’euros, com ha detallat Collboni. D’aquest total, l’Ajuntament aportarà una quarta part a través de Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), mentre que la resta provindrà d’altres administracions. La Generalitat aportarà 400 milions per millorar la connectivitat amb la L8 d’FGC, i 1.000 més per portar la L2 a la muntanya, mentre que Fira de Barcelona s’encarregarà de la reforma del seu recinte de Montjuïc.
Entre els diversos projectes que estan cridats a transformar el parc de Montjuïc i els seus usos, destaca l’anunciat per Collboni per a renovar l’Anella Olímpica. Amb una inversió de 370 milions d’euros, “es posaran al dia” el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, i el Sant Jordi Club s’ampliarà i es tecnificarà per a donar cabuda a formats musicals més reduïts.
La renovació no es quedarà en els equipaments: l’esplanada que els envolta s’omplirà de cirerers i d’espais de descans, amb zones de restauració que la convertiran en “una plaça d’ús ciutadà”. Per aconseguir-ho, es requereix un element crucial més: poder-hi arribar fàcilment des d’altres zones de la ciutat. Una de les millores en la mobilitat començarà a circular aquest estiu: es posarà en marxa la línia X3, que seguirà el recorregut que farà en el futur la L2, i l’actual línia 150 passarà a anomenar-se Montjuïc Bus. El salt d’escala es produirà amb l’arribada del metro, que pararà a l’Inefc i al MNAC.
Precisament el MNAC serà un dels protagonistes d’un altre dels pols de transformació de Montjuïc: l’entorn de la Plaça Espanya, que passarà a ser una plaça real en la qual es podrà passejar fins a la font central, en una imatge molt llunyana a la configuració actual, que dona prioritat a la mobilitat privada: “Ara és una rotonda amb una font, i volem que relligui els barris de l’entorn i generar una connectivitat a peu”, mantenint carrils de circulació. La transformació, amb un pressupost de 10 milions d’euros, es realitzarà quan finalitzin les obres de la L8, al voltant del 2029.
El vianant també es convertirà en el protagonista de l’Avinguda Maria Cristina, en la qual passarà a ocupar la seva calçada central. Els equipaments que s’estenen al llarg del passeig també es renovaran, amb una altra novetat: el Palau d’Esports, en desús des de 2008, es recuperarà per donar-li un nou ús centrat en l’esport.
Mentre que el pròxim palau Victòria Eugènia es destinarà a l’ampliació del MNAC, els equipaments més propers a la Plaça Espanya se centraran en els usos més veïnals: el Pavelló 2 serà un poliesportiu municipal, i es crearan tres noves illes amb 500 habitatges protegits, escoles i un centre d’atenció primària. Aquestes actuacions, que es desenvoluparan fins el 2035, tindran un pressupost global de 460 milions d’euros.
La renovació del recinte firal de Montjuïc i de l’Anella Olímpica tenen 2029 com a objectiu temporal, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional del 1929, que la ciutat commemorarà amb “un esdeveniment internacional” que impliqui el conjunt de la ciutat i que encara està per detallar, segons Collboni.
Els 500 nous pisos del Poble-sec no seran els únics que s’aixequin al voltant de Montjuïc: la Marina del Prat Vermell guanyarà més de 12.000 nous habitatges, amb la meitat d’ells de protecció. Amb una inversió prevista de 383 milions d’euros, el barri creixerà alhora que es transformarà el Morrot per millorar la seva connectivitat amb la resta de la ciutat.
Aquesta transformació es durà a terme en dues fases, amb una primera liderada pel Port de Barcelona, que finalitzarà el 2027 amb 10 milions d’euros i permetrà guanyar un nou vial a l’altura del port per al transport públic, els vianants i bicicletes. De cara a 2035, es preveu ampliar la ronda Litoral en la cota port i transformar l’actual vial de la ronda en un passeig per a vianants, transporti públic i bicicletes, en una actuació que dependrà del Govern central, amb 98 milions d’euros.
A més, el Passeig de la Zona Franca es transformarà amb 21 milions d’euros, el Paral·lel es dinamitzarà amb equipaments a les seves Tres Xemeneies amb 24 milions més, i els jardins històrics de Montjuïs es renovaran amb 8,8 milions. Totes aquestes actuacions completaran la “tercera gran transformació de Montjuïc”, després de l’Exposició Internacional del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992.
Precisament la millora i conversió de la zona estarà avançant quant un altre gran esdeveniment la creui el 2026: el Tour de França, que arrencarà a Barcelona. “Montjuïc va ser un dels atractius que el Tour va defensar com a criteri per venir a Barcelona”, ha assegurat l’alcalde. En un debat amb periodistes encara sobre grans esdeveniments, Collboni ha defensat també que la ciutat acollís la Copa de l’Amèrica, ja que va accelerar inversions amb “l’excusa” de la competició, com l’obertura d’espais portuaris a la ciutadania i l’impuls de l’economia blava.
