El Museu Egipci de Barcelona inscriu el seu nom a la història gràcies a Ptolomeu I

El Museu Egipci de Barcelona, gestionat per la Fundació Arqueològica Clos, ha aconseguit inscriure el seu nom a la història. Després de diverses campanyes arqueològiques a Egipte i Sudan, el projecte d’excavació que desenvolupa a la necròpolis de Kom El-Akhmar, a la ciutat de Sharuna, s’ha convertit en el més important per a la institució cultural. Després de 16 anys treballant en aquest jaciment, ha pogut revelar informació inèdita sobre la figura del faraó Ptolomeu I (367-283 aC), el descobriment més rellevant realitzat per la fundació des de la seva creació.

Aquesta troballa és la protagonista de la nova exposició temporal del Museu Egipci de Barcelona, Ptolomeu, faraó d’Egipte. La descoberta del seu temple, que es pot visitar des d’aquest dijous fins a l’agost de 2022. La mostra inclou una recreació de les restes del temple dedicat a Ptolomeu que la institució barcelonina va descobrir a Sharuna, feta a partir de centenars de fotografies de cada element original i a mida real. Fa tres anys, es van trobar en aquest jaciment set blocs de pedra d’un temple faraònic construït durant el regnat de Ptolomeu I. A partir d’això, es van posar en marxa diverses campanyes els anys 2019 i 2020, amb la pandèmia pel mig, per aprofundir aquesta descoberta, que van permetre recopilar fins a 60 blocs més.

Més enllà de trobar un dels pocs temples que es van construir en època ptolemaica, la gran contribució del Museu Egipci ha estat que ha topat amb el nom més complet de Ptolomeu I —titulatura farònica—, format per un total de cinc elements. El primer i el segon ja s’havien documentat a altres restes, així com el quart i el cinquè, però l’expedició del Museu Egipci ha afegit el tercer, que atribueix al faraó el títol El del braç fort. Un descobriment que, a més de pioner i únic, és gairebé miraculós, tenint en compte que aquesta inscripció es troba a una part molt malmesa, segons remarca el conservador del museu Luis Manuel Gonzálvez.

Una de les altres virtuts d’aquest descobriment barceloní és la gran quantitat de blocs que corresponen a aquest temple perdut. A Egipte, només es coneixen vuit temples erigits totalment o parcialment per Ptolomeu I. En el cas del monument de Sharuna, amb la contribució d’altres institucions, com la Universitat de Tübingen, s’han aconseguit recuperar un total de 120 blocs, xifra que duplica la quantitat total dels blocs que corresponen als altres set temples d’aquest faraó a la resta d’Egipte.

50 peces sobre la dinastia de Ptolomeu I

Les restes trobades a Sharuna es complementen amb peces que contextualitzen la dinastia ptolomeica (305-30aC), la primera d’origen estranger i la més llarga de l’antic Egipte, que va perviure durant 300 anys fins a la famosa Cleòpatra. A través d’una cinquantena d’obres del Museu Egipci de Barcelona, s’explica els tres segles de prosperitat que Egipte va viure amb aquesta dinastia, com s’evidencia amb l’esplendor d’Alexandria, la introducció d’una economia monetària, el dinamisme comercial o la construcció de temples dedicats als déus, com el de Sharuna, en honor a Horus.

A l’exposició, es poden veure monedes amb la imatge de Ptolomeu I i la gairebé bicentenària còpia en guix de la pedra de Rosetta que hi ha al Museu Britànic, mostra de la diversitat cultural que va iniciar aquesta dinastia. Tampoc falten busts, esfinxs, estàtues, cobertes de taüts i mòmies per a aquells que busquin clàssics egipcis.

La mostra també explica els tres segles de prosperitat que Egipte va viure amb la dinastia ptolemaica, com s’evidencia amb l’esplendor d’Alexandria o la introducció d’una economia monetària

Una altra de les peces destacades de l’exposició és el petit monument de pedra on es pot veure la faraó Cleòpatra VII. Fa 25 anys, en una visita al Museu Egipci, el doctor Jeam Yoyotte, va identificar la figura de Cleòpatra, tenint en compte que apareix situada davant les deïtats i, a la vegada, del mateix faraó, posició que només pot correspondre a una sobirana de màxim rang.

Per a Clos, la mostra inaugurada aquest dijous tanca el cercle, des de la contribució barcelonina a resoldre la figura de Ptolomeu I a la representació amb la faraó més famosa de l’imperi egipci. Tot això, a l’espera de seguir trobant més secrets a Sharuna. “La feina no ha fet més que començar”, adverteix Gonzálvez. De moment, es continuarà amb l’excavació i es començarà a pensar en una proposta de restitució de les peces que s’han trobat del temple.