Som enmig d’un hipotètic futur on ha tingut lloc una revolució tecnològica espacial que ha aconseguit enviar els humans a viure fora del planeta Terra. Com canviarà l’art i la seva percepció quan no estem restringits a les lleis físiques que el planeta Terra ens imposa? És hora de fer recerca i experimentar les seves potencials implicacions culturals. Aquest és el punt de partida de The Zero Gravity Band, un projecte que es fa preguntes i s’avança en el temps per parlar de música i art en un espai ingràvid. “Si eliminem la gravetat dels processos creatius, ens adonem que la manera de crear música i art canvia totalment”, explica Marc Marzenit. Ell és un productor i compositor de música electrònica que juntament amb Albert Barqué-Duran, investigador en ciències cognitives a la City University de Londres, han desenvolupat aquest projecte que veurà la llum al Sónar 2018. Les recents recerques de la Dra. Elisa R. Ferrè, professora del Departament de Psicologia de la Royal Holloway University of London, sobre com els humans perceben i experimenten l’estètica en condicions de microgravetat, han motivat també aquest projecte, promogut per la Fundació Quoartis.
Ja fa més de mig segle els humans van arribar a la lluna i també s’han enviat naus a Mart, però l’espai exterior s’ha vist sempre com un lloc inhòspit per a la vida. “En un espai on no hi ha gravetat, no hi ha oxigen, ni protecció de la radiació hom pensa que no es pot sobreviure. No obstant, els darrers avenços fan que la percepció estigui canviant i presenta l’Univers com un lloc ple de racons que poden ser més o menys acollidors”, explica Marzenit. Zero Gravity Band els vol mostrar a través d’una experiència immersiva en 360 graus, que es desenvoluparà durant el festival Sónar de música electrònica i que té com a objectiu induir sensacions de gravetat zero a través del so. Precisament l’any que el certamen compleix un quart de segle, el seu germà més teòric (Sónar +D) farà un salt endavant de 25 anys per imaginar com seran els artistes del futur. Com si ens trobéssim a l’any 2043, inspirats per una creativitat que desafia l’espai i el temps, gravaran música a l’espai, utilitzaran nanosatèl·lits i tocaran amb companys virtuals, fills de la intel·ligència artificial. Benvinguts a l’avantguarda musical ‘extraterrestre’.
“Nosaltres amb l’Albert vam parir aquesta idea en edicions anteriors del festival. L’Albert va fer un projecte que mostrava la creació de una musa artificial a través d’una xarxa neuronal d’intel·ligència artificial. I d’aquí vam entrar en contacte amb l’Elisa, considerada la partner científica, que ens va aportar la teòrica del projecte actual” recorda somrient el productor musical lleidatà. I d’aquí a Burdeus, on van fer una primera simulació de vol sense gravetat. “Una de les coses que més canvia és que el pes del teu cos i les percepcions que tenies fins ara desapareixen. El mateix passa amb els instruments, un piano o una bateria, no es poden tocar com ho fem a la terra. Canvia molt la manera de composar ja que es necessiten altres eines com un anell sensor que he utilitzat al vol de Burdeus que em permetia controlar i manipular els sons que creava a través d’un teclat”, explica Marzenit.
Per aquest motiu utilitzen un instrument creat per tocar a l’espai que s’anomena Telemetrón. L’artífex és l’arquitecta del MIT (Massachussets Institute of Tecnology), Nicole L’Huilier, doctorant d’un grup que investiga l’expressió musical més enllà de l’atmosfera. “És una investigació paral·lela a la que nosaltres estem fent amb l’Elisa i va ser molt interessant veure que havíem tingut problemes similars, que havíem comès errors amb les mateixes característiques. A més dels resultats de les previsions de com el seu instrument dissenyat per a la composició i interpretació en absència de gravetat interaccionaria en aquelles condicions. Jo mateix he dissenyat un prototip, el Savnac, per poder pintar a l’espai”, reconeix l’investigador i artista Albert Barqué-Duran.
L’expressió artística és un altre dels punts claus del projecte Zero Gravity Band. La proposta de Barqué-Duran ha estat la construcció d’un prototip batejat amb el nom de “S A V N A C”, que neix de la paraula “canvas” a l’inrevés. Aquest prototip pretén ser un llenç clàssic redissenyat en 3D, adaptat per ser manipulat i percebut en un entorn flotant de 360˚ i que permet a l’artista produïr una obra d’art efímer en moments de gravetat zero.
Poden semblar plantejaments extravagants, però són paral·lels a d’altres iniciatives que cada cop es veuen més pròximes, com els viatges espacials turístics o les missions per explotar els recursos de planetes i cometes, entre altres. Tot apunta a una major presència humana a l’espai en un futur pròxim. Per avançar en aquest camí en el món de l’art, el proper pas que vol impulsar la Zero Gravity Band és fer un altre vol de gravetat zero amb l’avió sencer per tal de poder fer les proves científiques i artístiques que els hi queden pendents. “En definitiva, continuar investigant i recollint fons per poder pagar els 200.000 euros que val una experiència d’aquestes característiques”, finalitza Marzenit. Ningú ha dit que els ‘bolos’ espacials hagin de ser barats.
