Els musicals d’Antonio Banderas enamoren Barcelona

La dinamització cultural que Antonio Banderas està fent a Màlaga, la seva ciutat natal, amb el Teatro Soho s’està estenent més enllà de les seves fronteres. La capital catalana viu aquestes setmanes la potència artística d’aquest projecte personal i professional amb l’arribada de les produccions de Banderas, fent de l’actor i director el gran protagonista de la cartellera escènica. L’aterratge del malagueny a Barcelona supera el parèntesi forçat per la pandèmia, que va interrompre la seva estrena a la ciutat amb A Chorus Line, obra amb la qual havia pujat el teló el febrer de 2020. Per curar aquesta ferida, el musical ha tornat a la capital catalana i es podrà veure fins a finals de maig al teatre Tivolí. I per fer-ho de veritat, ha vingut acompanyat per un altre, Company, al teatre Apol·lo fins a principis de juny.

Banderas ha estat el protagonista dels dos musicals quan es feien a Màlaga, però ha decidit concentrar la seva participació únicament a l’escenari del Teatro Soho. Ho fa per donar impuls a la seva aposta per la ciutat, obligant a desplaçar-se fins allà si algú el vol veure interpretant personatges com els del Zach o el Robert. Per a les representacions a Barcelona, Banderas ha confiat en Manuel Bandera i Roger Berruezo. Tots dos reconeixen que els dóna respecte substituir-lo i senten molta responsabilitat. “És un repte que no està sent fàcil. Era el personatge de l’Antonio, amb la seva manera de fer i cantar. Jo tinc una altra edat, energia i qualitats”, explica Berruezo, actor de Maçanet de la Selva que s’ha deixat veure en musicals com Què, el nou musical, Hoy no me puedo levantar, Ghost i La Bella y la Bestia, i sèries com Águila Roja.

Amb els consells que els hi ha donat Banderas, actuació rere actuació van fent més seus els personatges i acaben fent front a experiències similars a les que narren els protagonistes al musical A Chorus Line, un clàssic de Broadway concebut per Michael Bennet que va posar per primera vegada el focus en els integrants de les actuacions i els hi va donar veu. En aquest musical, el Zach està buscant als integrants per a una nova producció musical i, més enllà dels càstings tradicionals, vol conèixer de veritat als aspirants.

Manuel Bandera és qui porta el lideratge al teatre Tivolí, després de passar per Madrid, i, pensant en la trama, recorda com van ser els seus inicis en els musicals teatrals i com va anar superant proves. Tot va començar amb una audició per a La Bella y la Bestia. Després de no encaixar en el perfil de la Bèstia, es va centrar en el de Gastón. Li van acabar donant a un altre company, però, poc després, li van trucar perquè el substituís, obrint una nova faceta en la seva carrera artística, que va començar als teatres de Màlaga, es va complementar com a ballarí i també l’ha portat a pel·lícules de Pedro Almodóvar i sèries com Amar en tiempos revueltos i Acacias 38. Després de Gastón, casualment Berruezo també va interpretar aquest personatge, van venir altres produccions com El Zorro, Cabaret i Chicago. “Ja tenia coberta la ració de musicals”, sosté, fins que Banderas va pensar en ell per a A Chorus Line. “M’ha arribat sense esperar-ho”, remarca.

En el cas de Berruezo, els seus inicis al món dels musicals són dignes de tenir un guió propi. Estava estudiant Disseny Gràfic quan va començar a competir en un concurs de karaoke. Va arribar fins a la final i va guanyar. Manu Guix estava al jurat i el va animar perquè es presentés al càsting de Grease. No va aconseguir cap paper, però va sentir que tot el que li havia passat era un senyal i va decidir deixar la Massana i apuntar-se a Interpretació a l’escola Coco Comín. Anys després, s’ha pujat a l’escenari de l’Apolo interpretant al Robert i la seva crisi dels 40 a Company, un altre clàssic de Broadway escrit per Stephen Sondheim. A Màlaga, havia seguit al personatge de ben a prop, des de la pell d’un dels secundaris i fent de cover de Banderas, encara que mai el va haver de substituir. Així, va aterrar de cop amb el paper protagonista a Barcelona, on s’estan acostant amics i familiars per veure’l jugar a casa. Quan finalitzin les actuacions a la capital catalana, se n’aniran cap a Madrid.

Si les comparacions entre Barcelona i Madrid són una constant, els musicals no són una excepció. La capital catalana està vivint un boom d’aquesta mena de representacions teatrals en els últims anys, com evidencia la reobertura del teatre Apolo. Berruezo assenyala que la cartellera barcelonina encara no pot comparar-se amb la madrilenya, ja que els seus públics no responen de la mateixa manera. A Madrid, hi ha més tradició, però a Barcelona queda camí per recórrer. “La gent no està acostumada a pagar aquests preus per musicals que es fan a la seva ciutat, mentre que, si viatgen a Nova York o Londres, paguen el triple”, enraona. Per a Bandera, en canvi, qüestions com aquesta van per èpoques i recorda com venia a la capital catalana a finals dels 80 quan era ballarí perquè vivia una època d’efervescència.