Una de les primeres lliçons que s’aprèn quan s’investiga és que com més pacients s’estudiïn més consistents seran els resultats. A més, en un món, on hi ha cada vegada més mitjans i canals i són més immediats, la distància ja no és un impediment per treballar amb diferents hospitals en assajos clínics que suposin nous avanços.
Amb l’objectiu de fomentar aquest tipus de cooperació, la Fundació Mutua Madrileña inclou una nova categoria en la seva convocatòria anual d’Ajudes a la Recerca en Salut per incentivar-la. Ho fa des del 2019, seleccionant projectes realitzats per equips d’investigadors de com a mínim quatre comunitats autònomes diferents.
Els avantatges de fomentar aquest tipus de recerca passen per compartir bases de dades i pacients, sinergies en especialistes i tecnologia, així com l’obtenció de resultats més consistents. No estan exempts de dificultats, com la necessitat de crear canals fluids de comunicació a distància i protocols homogenis.
Aquests són alguns dels reptes als quals s’enfronten els 60 equips de metges seleccionats per la Fundació Mutua Madrileña en les tres convocatòries que contemplen aquesta modalitat de col·laboració, situats en 23 centres de recerca sanitària d’11 comunitats autònomes.
La flora intestinal i la seva relació amb el càncer de còlon
Un d’aquests estudis col·laboratius està liderat pel Vall d’Hebron Institute of Oncology (VHIO), amb el doctor Paolo Nuciforo al capdavant. Amb investigadors d’altres sis centres de Catalunya, Andalusia, Galícia, Cantàbria, València i Madrid, estan treballant per trobar un possible origen al càncer de còlon. En concret, els investigadors estudien el bacteri Fusobacterium i la seva relació amb el desenvolupament i progressió del càncer colorectal localitzat per determinar si és un oncomicrobi.
Segons la seva hipòtesi de treball, la flora intestinal, la població de bacteris que viuen en el nostre intestí, podria estar relacionada amb l’aparició i desenvolupament d’alguns tipus de tumor de còlon. Confirmar aquesta hipòtesi suposaria una fita en el tractament del càncer colorectal. En aquest cas, es passaria a disposar de molts marcadors de la malaltia en aquests microbis que viuen dins de nosaltres i alguns arribarien fins i tot a convertir-se en dianes a les quals atacar amb nous fàrmacs.
Confirmar la hipòtesi del doctor Paolo Nuciforo suposaria una fita en el tractament del càncer colorectal
Gràcies a la selecció de la Fundació Mutua Madrileña a la convocatòria de 2020, l’estudi determinarà, a nivell nacional, quina és la prevalença real del Fusobacterium i si hi ha una diferència entre àrees geogràfiques d’Espanya. Aquestes conclusions permetran analitzar si les diferències geogràfiques, d’existir, estan correlacionades amb l’estil de vida o la dieta i si la prevalença es relaciona amb la biologia o l’evolució del tumor de cada pacient. En aquest cas, les més de 800 mostres de tumors, procedents de tot Espanya, s’analitzaran a l’Hospital Vall d’Hebron.
“Hi ha diferents estudis que suggereixen que el càncer colorectal infectat per Fusobacterium pot ser un subtipus específic de càncer de còlon que pot requerir un abordatge terapèutic diferent i també diagnòstic”, explica el doctor Nuciforo, que es troba immers en el procés de demostrar-ho.
Altres estudis finançats: malalties rares, trasplantaments i traumatologia
L’estudi del doctor Nuciforo és una de les deu recerques multicèntriques que s’han posat en marxa gràcies a la Fundació Mutua Madrileña en els últims tres anys, amb un pressupost total de 900.000 euros. Els estudis col·laboratius que finança actualment la Fundació Mutua Madrileña també indaguen en qüestions com el tractament de malalties rares, traumatologia i trasplantaments, a més de l’oncologia.
Altres estudis finançats per Mutua Madrileña que compten amb participació catalana són el que busca la tecnologia capaç de predir l’èxit d’un trasplantament de ronyó, dirigit per la doctora Gloria Álvarez-Llamas a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid i en el qual també participen grups dels hospitals Vall d’Hebron, Puerta de Hierro de Madrid, Marqués de Valdecilla de Santander i Cruces a Bilbao. L’estudi ha permès establir aquesta xarxa de col·laboració intercomunitària per buscar marcadors a gran escala que prediguin la funció renal a llarg termini després d’un trasplantament.
O l’estudi que, des d’aquest any, dirigeix el doctor Javier Torres, de l’Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron-IR-HUVH, que desenvolupa una estratègia de teràpia gènica per corregir una mutació que causa una malaltia ultra rara que afecta una trentena de nens i nenes al món. El farà al costat d’equips dels hospitals 12 de Octubre a Madrid, Instituto de Investigación Sanitaria (IIS) d’Aragó i IIS de Navarra. En cas de validar-se l’estratègia, podria implementar-se en altres malalties.
Les malalties rares són el focus d’un altre estudi amb participació de centres de Catalunya, València i Madrid, que col·laboren amb el doctor Anxo Fernández, del Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostel·la, en el desenvolupament d’una lent de contacte que allibera un medicament per tractar als bebès i nens amb una malaltia rara oftalmològica, la cistinosi ocular, que es caracteritza per l’acumulació de cistina dins dels lisosomes de les cèl·lules de determinats teixits com el ronyó, els músculs i la còrnia.
Aquestes ajudes també han servit per posar en marxa dos treballs més amb participació catalana. Un d’ells pretén conèixer la realitat dels serveis de medicina intensiva espanyols en pacients ingressats per qualsevol mena de traumatisme per treure conclusions i crear un protocol de transfusió sanguínia que permeti organitzar el consum de sang sense perdre eficàcia, mentre que l’altre està desenvolupant i validant actualment un mètode de diagnòstic en temps real per PCR per implementar-ho de manera sistemàtica en el cribratge de donants d’òrgans.
