— Vas estar treballant a la campanya presidencial de Barack Obama. Com va ser?
— Sí. Era molt joveneta, va ser com la primera feina que vaig tenir. Va ser una masterclass. D’Obama vaig aprendre com ser un gran comunicador i el poder de l’optimisme per motivar les persones del teu voltant. El meu rol ara és ser líder i penso molt en aquesta experiència; en el que vaig aprendre d’ell.
— D’on et vénen les ganes d’emprendre?
— A nivell personal, com a emprenedora, em van arribar durant l’embaràs. Jo tinc dues criatures. Tots dos són força petits: un acaba de fer cinc anys i l’altra, tres. Durant l’embaràs del gran va ser quan vaig començar a somiar aquest projecte. Realment crec que la majoria d’emprenedores moltes vegades ho fem perquè veiem una necessitat en la societat. Veiem un problema i volem solucionar-ho. Tenia moltes inquietuds. Em trobava embarassada a una ciutat (Barcelona) que és mig meva. El meu pare sí que és d’aquí, però vaig néixer a Chicago i no tinc la família nuclear aquí i em trobava una mica fora de lloc. Sóc una persona molt ambiciosa, molt creativa, tenia moltes inquietuds…
— On treballaves en aquell moment?
— Treballava com a directora de comunicació per a multinacionals i empreses tecnològiques. De cop, em vaig trobar en un món on em vaig sentir una mica fora de la meva zona de confort. Aleshores va ser quan vam començar a somiar amb un espai fet per i per a nosaltres. On podríem conciliar totes les nostres fases.
— Quines referències tenies? En què t’inspiraves?
— Vaig viure molts anys a Nova York i coneixia el model com a usuària. Pensava que a Barcelona feia falta un espai com Juno House. Sóc una persona molt creativa i ambiciosa, vaig veure l’oportunitat de crear un espai idíl·lic pensat per a dones i sobretot pensant les necessitats que tenim les dones actuals. Somiava un espai on nosaltres, com a dones, podríem obrir portes i donar-nos suport entre nosaltres.
— Juno House ja té dos anys. Està ubicat a La Farinera d’Aribau, un edifici icònic al mig de l’Eixample, que compta amb més de 1400 m² dividits en dos grans espais, amb un interiorisme dissenyat per Meritxell Ribé, de The Room Studio. Què té diferent Juno que no existís a Barcelona?
— Hi ha dues parts del model. Hi ha una part més funcional, una part més de disseny, de crear un espai on realment puguis anar-hi al teu dia a dia, que no hagis de renunciar a res. Hem creat un espai una mica playground, on pots treballar, quedar, menjar… Tenim un petit podcast, sales de reunions… Pensant en aquests work models postpandèmia que són més híbrids. Com a dona, la part de conciliació, pensant en espais que siguin realment family friendly. També la part més femenina, de glow. Somiàvem en un disseny que era molt lifestyle, que no existia. Els altres clubs no tenien aquest enfocament, era networking pur i dur.
— Parlaves d’aquesta part més family friendly. Precisament, una de les coses que us ha sorprès és que la guarderia no ha funcionat tant com imaginàveu. Per què creus que ha estat així?
—A poc a poc anem aprenent d’aquest espai; crec que manca educació a la nostra societat actual, falta entendre que la conciliació hauria de formar part del dia a dia dels pares. A Copenhaguen si funcionaria perquè tenen una base diferent, però estem convençudes que aquest espai a poc a poc funcionarà, però falta mentalitzar-nos i que hi hagi una conciliació real. De moment ho fem servir per fer extraescolars, aniversaris, i ús privat en molts moments.
— De les coses que més destaques de Juno és el valor afegit i el feedback de les sòcies. Quins comentaris fan respecte a Juno? Què és el que celebren més d’aquest model?
— L’altre dia vam fer un debat. Una sòcia va dir una cosa que em va posar la pell de gallina. Va dir: “A Juno venim empoderades. Hi ha referents que no podries trobar a altres costats. Venim amb una mentalitat de canviar el món”. A Juno hi ha una diversitat de la qual crec que les sòcies n’estan molt agraïdes. Trobes una gran diversitat de sectors i edats.
— Sovint, lamentablement, quan les dones tenen ambició, se sol titllar com una cosa negativa.
— A Juno creiem que és molt positiu ser ambiciosa. El que va contra Juno és que no hi hagi col·laboració. Veiem de manera natural les ganes de deixar impacte positiu. És una cosa molt femenina. Estem arrencant, però Juno ha nascut per deixar un impacte positiu.
— Una altra cosa que comparteixen les dones –especialment les mares– és la càrrega mental. És un tema que comenten les sòcies?
— Ho comenten molt. Tenim una càrrega mental enorme. Sempre estem pensant moltes coses i per això també aquesta obligació d’ajudar-nos entre nosaltres. Aquí hi ha una empatia… Ajuda molt tenir aquesta conversa amb algú que també té càrrega mental. Et sents menys sola.
— Juno suma ja dos anys i s’ha consolidat a la nostra ciutat. Quin creixement ha tingut? Com ho valoreu?
— El creixement ha estat molt positiu. Estem molt felices. Hi ha altres línies de negoci que també estan creixent que no esperàvem, com pot ser la part de content creation, de mitjans, de partnership. Vam llançar el nostre propi podcast, que en només dues setmanes es va col·locar al top.
— Creieu que aquest model és exportable a altres ciutats d’Espanya? Esteu pensant a obrir un Juno House Madrid?
— Madrid, sabem perfectament que és el pròxim destí, és un espai estratègic, ja s’estan mirant propietats. A més, per a les nostres sòcies també sabem que és molt atractiu, créixer és tenir una xarxa, tenir més d’un club i ara estem en aquest punt.
— Barcelona és la teva ciutat, però vas néixer a Chicago. Observes ganes de crear a la capital catalana?
— A Juno hi ha diversitat, amb referents de dones de tots els sectors. A Barcelona hi ha molta creativitat i emprenedoria. No para de ser una ciutat referent per al disseny, per a la cultura… I es nota. Juno, a Madrid, seria molt més social, més de lleure… Juno sempre respectarà els orígens d’on som. Juno Barcelona serà una mica diferent que Juno Madrid.
