La família Pérez-Sala Valls Taberner transforma l'antic Hotel Murmuri de Rambla Catalunya en un cinc estrelles amb 51 habitacions. L'establiment s'ha obert en una finca que va ser la residència familiar d'Enric Sagnier i on també hi havia el seu estudi.
Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 1858-1931) és l’arquitecte que més edificis ha construït a Barcelona, amb uns 380 immobles catalogats, des d’esglésies a escoles, passant per una infinitat d’habitatges a l’Eixample i obres icòniques com el Palau Pasqual i Pons, el Palau de Justícia, les Duanes del Port de Barcelona, la Caixa de Pensions de Via Laietana o el Temple Expiatori del Sagrat Cor, al Tibidabo. Tots aquests edificis eren fruit dels abundants encàrrecs que va rebre de la puixant burgesia de l’època, de les administracions i d’ordes religiosos com els Salesians, però hi ha un immoble que va fer per a si mateix, és a dir, per ubicar-hi la residència familiar i el seu despatx de treball.
Es tracta de l’edifici situat al número 104 de la Rambla de Catalunya, una finca construïda el 1892 i que fa cantonada amb el Passatge de la Concepció. L’immoble es va batejar com a Casa Dolors Vidal de Sagnier, en honor a la seva esposa, i es caracteritza per tenir una tribuna amb grans finestrals que domina els dos pisos superiors, on es va ubicar la casa de la família. Va ser tota una innovació per a l’època, ja que habitualment el pis principal era la planta noble on s’instal·laven els propietaris, però Sagnier va voler ubicar-hi el seu despatx d’arquitectura i preferir viure als pisos quart i cinquè. La façana està coronada per elements d’estil gòtic, amb uns medallons atribuïbles a Francesc Pastor. Un altre element destacat de la finca és una escultura de la Immaculada Concepció, obra de l’artista Josep Llimona, que queda suspesa sobre el reixat que dóna accés al Passatge de la Concepció, convertit avui en una de les meques gastronòmiques de la ciutat.
Fins ara, Sagnier tenia a Barcelona uns jardins a nom seu, però des d’aquest mes compta també amb un hotel que li ret homenatge. Es tracta del nou Hotel Casa Sagnier, ubicat, precisament, a l’edifici que va ser la seva residència i centre de treball fins a la seva mort a començament dels anys 30 del segle passat. “Aquest hotel és un tribut a l’arquitecte més prolífic de Barcelona i al seu llegat; està ubicat en un edifici que té molta història i on oferirem un servei personalitzat perquè els clients se sentin com a casa”, explica Javier Pérez-Sala Valls-Taberner, propietari de l’establiment amb els seus set germans.
Els germans Pérez-Sala són descendents d’una saga tèxtil catalana i nebots de Luis i Javier Valls Taberner —mort aquest passat mes de març—, que van ser presidents de l’antic Banc Popular. Un dels germans és l’expilot de Fórmula 1 Luis Pérez-Sala, que va competir amb l’equip Minardi als anys 80. La família va comprar la finca de Rambla Catalunya als descendents d’Enric Sagnier el 1988. Dues dècades després, el 2008, els Pérez-Sala van decidir transformar l’edifici en un hotel, però van encarregar el projecte a una altra família barcelonina, els germans Soldevila, que coneixen molt bé aquest negoci en ser amos del Grup Majestic.
Així va néixer l’Hotel Murmuri, un establiment que va funcionar durant dotze anys i que ha estat víctima de la pandèmia, ja que després del tancament provocat pel primer confinament mai més no va tornar a obrir. El Grup Majestic, que el gestionava en règim de lloguer, va decidir a l’estiu del 2020 finalitzar el contracte i va ser llavors quan la família Pérez-Sala va decidir invertir en la remodelació de l’establiment, involucrar-se directament en la gestió i reobrir l’hotel com a Casa Sagnier.
Ho han fet amb l’experiència acumulada gràcies a l’Hotel Primero Primera, que van obrir el 2011 a la finca que la família té al carrer Dr. Carulla, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i on van créixer els vuit germans i encara resideix la seva mare, de 101 anys. A més, els Pérez-Sala són també propietaris de l’Hotel Monegal, situat a la cantonada del carrer Pelai amb la Rambla —que ara preveuen també reformar—, i gestionen l’Hotel Sixties Ramblas, al costat de Drassanes. “No ens sentim hotelers, però ens agrada posar en marxa establiments enfocats totalment al servei i fer sentir especials els hostes”, afirma Javier Pérez-Sala.
La transformació de l’Hotel Murmuri en Casa Sagnier ha suposat incrementar la categoria de l’establiment de quatre a cinc estrelles. S’ha concebut com un hotel-boutique de 51 habitacions —sis son suite— on s’ha cuidat fins a l’últim detall i amb una decoració casolana que posa èmfasi en els teixits, la fusta i la barreja de cadires i mobles de diferents estils. Les obres i l’interiorisme es van encarregar a Federico Turull, de l’estudi Turull Sørensen, que s’estrena amb aquest projecte al sector hoteler. Del disseny gràfic se n’ha ocupat Pablo Juncadella, soci de l’estudi Mucho.
La reforma ha comptat, a més, amb l’assessorament de les interioristes Núria Pérez-Sala i Estrella Salietti, i amb la col·laboració de l’estudi Elefante, amb Eva Balart i Juan Carballido, que han creat diverses instal·lacions artístiques que evoquen la figura de Sagnier. Destaca un retrat espectacular de l’arquitecte realitzat amb segells que presideix la xemeneia, o el mural amb fotos antigues que decora el bar, on també s’exposa un bust de Sagnier cedit pels seus descendents. “La família de l’arquitecte, especialment el seu nét, s’ha bolcat en aquest projecte, ens han ajudat molt facilitant-nos tota mena de materials i el seu arxiu de fotografies històriques”, destaca el propietari de l’hotel.
Un altre dels elements destacats de Casa Sagnier és el restaurant Cafè de l’Arquitecte, situat a la planta baixa i amb accés també des del Passatge de la Concepció. Obrirà de forma ininterrompuda tot el dia, de vuit del matí a dotze de la nit, funcionant com un bar —amb una llarga barra amb tamborets de fusta dels de sempre—, un restaurant, una cafeteria i una cocteleria. “Volem que els hostes que visitin Barcelona es barregin amb els barcelonins al Cafè de l’Arquitecte, que s’ha de convertir en un punt de trobada, en un lloc ideal per anar a esmorzar, dinar, sopar o prendre un còctel”.
“La música és una qüestió de paciència, de i sumar dia a dia. Un procés…
Munich és avui una marca reconeguda de calçat esportiu i una mica més i tot:…
La històrica marca local reneix de la mà del fabricant xinès Chery, qui ha posposat…
La marca preveu vendre vehicles de combustió, híbrids endollables i 100% elèctrics, i produir un…
El port rep el primer sistema OPS per endollar els vaixells a la xarxa elèctrica…
Sovint les catàstrofes que poden arruïnar una vetllada musical són les que la converteixen en…