Ni un joc per la Play ni una Smartbox o un Satisfyer

Per fi hem deixat enrere el Black Friday; en la major part dels casos, una enganyifa monumental que consisteix a fer-nos creure que trobarem més barats una sèrie de productes que no necessitem. En pocs anys, aquest divendres negre que inaugura la temporada de compres nadalenques als Estats Units, l’endemà del Dia d’acció de gràcies, s’ha consolidat totalment entre nosaltres. Esgarrifa amb quina facilitat anem deixant enrere tradicions nostrades d’origen religiós que, diguem-ho tot, ja van parasitar celebracions paganes anteriors i n’anem adoptant de fabricades pel capitalisme.

En qualsevol cas, som a les portes de Nadal, unes dates que, per la majoria de nosaltres, no tenen cap mena de significat religiós, malgrat que encara guarnim les cases amb llums de colors i ens reunim al voltant d’una taula ben assortida amb família i amics. I, és clar, continuem fent-nos regals. Per tot plegat, la de Nadal és una de les campanyes comercials més importants de l’any, també pel sector del llibre.

Malgrat que, quan pensem a regalar llibres, el primer que ens vingui al cap sigui Sant Jordi, avui, us vull revelar un secret: PER NADAL TAMBÉ ES PODEN REGALAR LLIBRES! 

Per descomptat, ja sé que els qui no hi ha setmana que no trepitgeu una llibreria ho teniu claríssim això que dic i segur que, per Nadal, regaleu uns llibres molt ben triats amb unes dedicatòries precioses, però el lector ocasional potser no s’ho havia parat a pensar mai.

Encara més, m’hi jugo un pèsol que, per Nadal, més d’un no gosa regalar llibres perquè pensa que fa poca festa, que és de persona avorrida o aixafaguitarres. Potser perquè, ai las, un llibre ens recorda que el gaudi sovint va lligat a la solitud, l’esforç, al silenci, a la concentració.

També hi ha qui troba que regalar un llibre quan pots regalar un perfum, una corbata o un robot de cuina és de persona mandrosa i amb poca imaginació que, en lloc de recórrer de dalt a baix l’Illa Diagonal per trobar un present original que sorprengui a qui el rebrà, se’n va de cap a la llibreria i en un pim-pam ho té arreglat. Com si triar un llibre fos cosa fàcil!

En això segur que coincidim: a la nit de Nadal, no hi ha res pitjor que veure la cara del sòmines de torn, sigui o no cunyat, que desembolica el paper de regal d’un paquet amb desfici i, quan veu que no és ni un joc per la Play ni una Smartbox o un Satisfyer, exclama amb desil·lusió: un llibre.

Pot molt ben ser que, encara que sigueu lectors empedreïts, sigueu dels qui pensen que els llibres és millor que cadascú se’ls compri, perquè contra gustos no hi ha res escrit. Podríem dir el mateix pels calçotets o els perfums i se’n regalen la tira aquests dies. No, seriosament, entenc el vostre raonament, però tinc un argument per rebatre’l, encara que és cert que hi ha persones que regalen llibres infectes que no serveixen ni per falcar la taula.

No hi ha res pitjor que veure la cara del sòmines de torn que desembolica el paper de regal d’un paquet amb desfici i, quan veu que no és ni un joc per la Play ni una Smartbox o un Satisfyer, exclama amb desil·lusió: un llibre

M’agrada que em regalin llibres, perquè m’obliguen a sortir de la meva zona de confort com a lector. Sé que l’expressió “zona de confort” provoca urticària, però, en aquest cas, la trobo molt pertinent. M’explico: com a lector, acostumo a llegir assíduament certs autors que publiquen certes editorials o sobre certs temes, senzillament, perquè són garantia. Em considero un lector curiós i de mirada ampla, però, tot i això, de vegades, peco una mica de conservador i dono poques oportunitats a nous autors, noves editorials o temes que a priori no m’interessen gens ni mica. Per això agraeixo tant que em regalin llibres que en moltes ocasions jo no m’hauria comprat mai a la vidad. Gràcies a això, n’he descobert de meravellosos que m’han ajudat a créixer com a lector i com a persona. També m’han regalat algun llibre que he estat temptat de tirar al foc, diguem-ho tot, però tot i això paga molt la pena; tant regalar llibres, a risc de no encertar-la, com rebre’n, a risc que no passem de la pàgina quinze.

Aquests dies, els lectors estem d’enhorabona. La plataforma de continguts CaixaForum+ acaba d’estrenar Booklovers, una magnífica sèrie documental sobre l’amor als llibres. De la mà de l’escriptor Jorge Carrión, ens proposa un viatge per grans metròpolis culturals a través de les seves llibreries, biblioteques, escriptors i lectors. El primer episodi, ja disponible, està dedicat a Buenos Aires, la llibresca, no la de Milei. En les pròximes setmanes, s’estrenarà el de Barcelona. El recorregut que proposa Carrión per la nostra ciutat no pot ser més llaminer: el palau del Baró de Quadras (seu de l’Institut Ramon Llull), el Mercat de Sant Antoni, la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües i la premiada Gabriel García Márquez, el Supercomputing Center i les llibreries +Bernat, Nollegiu, La Calders, Ona, La Central, La Petita i Finestres. Carrión conversa amb els llibreters Montse Serrano i Xavier Vidal, l’escriptor Enrique Vila-Matas o l’editor Jorge Herralde, entre d’altres.

Aquests dies, els lectors estem d’enhorabona: la plataforma de continguts CaixaForum+ acaba d’estrenar Booklovers, una magnífica sèrie documental sobre l’amor als llibres.

Per cert, sobre llibres i ciutats, acaba d’aparèixer en català, bellament editat per Més Llibres i amb traducció d’Oriol Valls, una petita joia: Records de muntanyes llunyanes d’Orhan Pamuk. Un llibre molt especial, fet a partir d’una selecció dels textos i dibuixos amb què, des de fa més d’una dècada, el Nobel de Literatura 2006 omple cada dia pàgines dels seus quaderns. Pamuk hi anota i hi dibuixa el que li passa en el seu dia a dia, hi reflexiona sobre l’actualitat i, fins i tot, hi dialoga amb els personatges de les seves novel·les.

El llibre de Pamuk no és ni un joc per la Play ni una Smartbox o un Satisfyer, però estic convençudíssim que proporciona una lectura lúdica, un viatge ple d’aventures cap a l’univers de l’autor de la meravellosa Istanbul i, és clar, hores de plaer indescriptible.