La boira i les llegendes que envolten a moltes figures clau de la nostra història ha fet que aquestes hagin quedat ocultes a la llum dels nostres ulls o que, simplement, hàgim preferit creure’ns aquests contes alimentats per la cultura popular, la literatura o el cinema. Però en alguns casos, tenim la sort de comptar amb iniciatives que posen focus a la persona darrere del personatge perquè puguem descobrir els seus assoliments, i com aquests ens han ajudat a aconseguir moltes de les coses de les quals gaudim avui, sense donar-les-hi gaire valor. És el cas de l’exposició que ens porta CosmoCaixa al voltant del científic i enginyer serbi Nikola Tesla, en un recorregut cronològic on podem descobrir totes les seves gestes científiques i les vicissituds que va sofrir per a aconseguir-les.
Explica la llegenda que Nikola va néixer durant una tempesta elèctrica de l’estiu de 1856, fet que alguns interpreten com a premonició de la seva futura vida. Encara que el seu pare era un sacerdot ortodox, se sap que la persona que més va influir en la seva infància va ser la seva mare, una dona d’extraordinària intel·ligència que, malgrat ser analfabeta, era capaç de fabricar petits aparells casolans que li facilitaven el seu dia a dia. Probablement, d’ella va heretar la seva increïble memòria fotogràfica i la seva facilitat per a les matemàtiques que li servirien més endavant per a desenvolupar els seus invents. Però allò que va fer saltar l’espurna de la seva curiositat es va produir sent ell molt petit, quan acariciant al seu gat va descobrir l’electricitat estàtica a través del frec de la seva mà.
Des d’aquell moment, el seu interès va anar prenent focus i forma, i malgrat no acabar els seus estudis a l’Escola Politècnica de Graz, va ser en aquella etapa en la qual va idear un dels seus primers grans invents, el motor d’inducció magnètica, desenvolupat i presentat 12 anys més tard, quan ja havia entrat a treballar a la filial europea de la companyia d’Edison —la Continental Edison Company— i que també va ser el seu primer fracàs. Però com diu el refrany, “quan es tanca una porta, sempre s’obre una finestra” i fou en aquest moment quan va fer el salt cap a Amèrica, on va aconseguir desenvolupar tot el seu potencial.
Allò que va fer saltar l’espurna de la seva curiositat es va produir sent ell molt petit, quan acariciant al seu gat va descobrir l’electricitat estàtica a través del frec de la seva mà
És a través d’un circuit en sis àmbits que el visitant pot gaudir de l’exposició ideada per CosmoCaixa en col·laboració i coproducció amb el Nikola Tesla Museum de Belgrad, tant a nivell teòric com pràctic, perquè s’han construït uns mòduls electromecànics operatius que permeten als visitants reproduir el funcionament dels aparells i enginys ideats per Tesla, i la major part són reproduccions dels originals cedits pel Museu. També hi ha mòduls de producció pròpia, desenvolupats per mostrar de manera didàctica i clara alguns dels principis físics que s’amaguen darrera de les creacions de Tesla, com per exemple l’electromagnetisme.
Parlem amb una de les ments darrera del disseny d’aquesta exposició, l’astrofísic Jordi Aloy, qui ens comenta el repte que ha estat mantenir l’esperit d’experimentació del visitant de CosmoCaixa adaptant l’activació dels mòduls electromecànics a la nova situació actual de pandèmia, garantint així que poden encendre’s sense haver de tocar cap botó.
Hi ha mòduls de producció pròpia, desenvolupats per a mostrar de manera didàctica i clara alguns dels principis físics que s’amaguen després de les creacions de Tesla
Aquesta és la tercera mostra biogràfica que el centre dedica a un personatge científic, després de les passades dedicades a Charles Darwin o Albert Einstein, i com ens comenta Aloy, “l’objectiu és donar llum al científic i als seus èxits més enllà de les llegendes que envolten la seva vida, i fer-ho d’una manera atractiva per al públic, a més de la sorpresa que pot suposar per a molts dels nostres visitants descobrir que alguns elements de la nostra quotidianitat els devem a la ment de Tesla”.
El trasllat a Amèrica de Nikola, va suposar la trobada amb l’inventor Thomas Alva Edison, amb qui va mantenir una relació poc convencional d’admiració mútua i de competitivitat, que els va portar a enfrontar-se diverses vegades, sent la denominada pels periòdics de l’època Guerra dels corrents la més feroç. Tal com se’ns explica durant el recorregut en un àmbit que es presenta com un tauler del Risk, aquesta guerra va finalitzar amb l’èxit de Tesla en dos projectes importants que van ser el proveïment elèctric de l’Exposició Universal Colombina de Chicago el 1893, així com el sistema de generació de corrent altern de dues fases a les cascades del Niàgara.
Els projectes que va desenvolupar a partir d’aquell moment van ser tan variats com futuristes, per dir-ho d’alguna manera, ja que es van relacionar amb qüestions com els raigs x, la radiodifusió, la transmissió sense fils d’energia, els seus estudis sobre la conductivitat de l’atmosfera terrestre, o el desenvolupament de les bobines Tesla que permeten crear camps elèctrics prou potents per a aconseguir que el corrent pugui circular sense necessitat de cablejat.
Nikola Tesla va ser fill de la seva època, però un home molt obert de ment, com podem comprovar llegint les seves interessants declaracions al final de la mostra. El seu llegat ha arribat fins als nostres dies com succeeix, per exemple, quan accionem un interruptor per a encendre la llum, o en cançons com la que la cantant islandesa Björk va compondre usant unes bobines gegants Tesla.
Però la genialitat de Tesla, sempre va estar entelada per les crisis nervioses i les depressions que el van acompanyar en els fracassos al llarg de la seva vida, i el van convertir en un personatge solitari i excèntric cap al final dels seus dies. La llum de Nikola Tesla es va apagar en la solitud de l’habitació d’un hotel a Nova York el 7 de gener de 1943, portant la boira de la llegenda sobre el científic i els seus invents.
