Quan més ens diuen que no mirem una cosa, és quan més la mirem. Quan més ens diuen que dissimulem alguna cosa, és quan més se’ns nota que la volem amagar. Quan ens diuen que no mirem cap a la porta, és quan se’ns en va l’ull. De vegades cal comunicar el contrari per aconseguir l’efecte necessari. I això és el que hauria de passar a Barcelona i els seus esdeveniments per a dones. Com més posem la paraula dona en el nom d’un esdeveniment més complicat serà que vingui un home. Si és un curs sobre la menopausa o productes menstruals, és obvi que les interessades siguem dones. Però, per a qualsevol altre tema que vulguem reflexionar com a societat, ciutat i comunitat, necessitem obrir la conversa. Necessiteu escoltar, les dues parts de la societat, homes i dones.
El filòsof grec Ciceró deia que, perquè una conversa flueixi, hem de cuidar l’alternança de les veus, i això és el que necessita Barcelona per posicionar-se com a ciutat evolucionada, humanista, innovadora i compromesa que s’obre al món. Per parlar d’igualtat i lideratge de la dona en sectors masculinitzats, no podem adreçar-nos només a dones. Cada vegada que es creen esdeveniments per potenciar el lideratge femení, per parlar de la urgència de posar-se les ulleres liles, del necessari i alliberador com a societat de ser més inclusius, i com les empreses guanyen rendibilitat amb això, en aquests fòrums hi ha d’haver homes i dones. Si el feminisme només es concentra en entorns de dones, no transformem la societat. Estem repetint el model del men’s club que tant hem criticat.
És clar que, d’una manera autònoma, com a home, pots decidir ser-ne part, però si t’has sentit rebutjat per algun dels seus impactes, mai no seràs agent de canvi. Barcelona acull centenars d’esdeveniments només per a dones, on la paraula dona és part del nom de l’esdeveniment. És necessari un treball creatiu per trobar noms que no excloguin l’home i que incloguin clarament la dona.
Si només parlem de tecnologia amb friquis, mai no hi haurà una idea disruptiva perquè no es pensa des de fora. Si només parlem de startups amb emprenedors, només escoltarem allò que volem escoltar. Si només parlem d’educació amb pedagogs, el procés de pensament serà molt similar. Hem de convidar a aquest diàleg als que formen part d’aquesta conversa: emissors, receptors, usuaris i compradors. Aquest mes de març ve ple d’esdeveniments per a dones, si a aquests esdeveniments només hi anem nosaltres, poc avancem. En aquests esdeveniments heu d’anar-hi també vosaltres, homes, per conèixer què debatem, què ens importa i com volem construir una millor Barcelona per a tothom.
Barcelona és femenina. El 53% dels habitants són dones, a més decidim el 80% de les compres i assumim el 60% del pressupost publicitari. Els números són molt potents i ara només hi falta posar-hi actitud transformadora, ganes d’escoltar i començar a desprendre’s de l’ego. És el moment perquè Barcelona s’obri al mar, proposi un feminisme inclusiu, pioner i guanyador que ens fa tanta falta.
It takes two to tango, que comenci el ball.
