L’Escola Industrial també es vol digitalitzar i ser més verda. L’antic complex fabril es transformarà per adaptar-se als nous temps, sense oblidar el passat que es llegeix a les seves parets. Contaminarà menys i s’obrirà a la ciutadania, que podrà creuar el recinte de punta a punta per diversos eixos.
Després que s’hagi descartat ampliar l’Hospital Clínic en aquest espai, la Diputació de Barcelona, la propietària majoritària del conjunt, ha presentat les principals línies d’actuació d’aquest projecte. El termini d’execució se situa en els deu anys i el pressupost serà de 100 milions d’euros, que es cobrirà amb recursos propis de l’administració supramunicipal, tot i que es contempla la possibilitat de finançar-lo amb els fons europeus.
La principal pota de la futura Escola Industrial serà un centre internacional d’innovació en serveis públics, amb la previsió de començar les obres comencin a finals de 2022. Estarà ubicat a l’edifici de l’antiga Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, que el 2016 es va desplaçar al Campus Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
S’espera que el nou centre tingui una superfície total de 33.000 metres quadrats i estigui integrat per 800 investigadors, que es dedicaran a ajudar a les administracions públiques a trobar noves formes de fer política d’una manera més digital i eficient. S’hi instal·laran startups i grans companyies que operen en la prestació de serveis públics, instituts de recerca i representants institucionals.
El centre d’innovació inclourà el paraninf, recentment estrenat, encara que es va començar a construir l’any 1926. Aquest espai inacabat fins fa poc de l’Escola Industrial està format per un auditori amb capacitat per a 600 persones i està preparat per acollir congressos, jornades o altres tipus d’esdeveniments. El centre també comptarà amb una residència per als futurs investigadors i els estudiants de les diferents escoles que hi ha al recinte, l’Escola d’Arts i Oficis, l’Escola del Treball, l’Institut d’Estudis Fotogràfics i l’Escola de Radiologia, que seguiran en la nova etapa. La residència estarà a l’actual Col·legi Major Ramon Llull de la Universitat de Barcelona (UB), que tancarà a finals d’aquest curs i el seu edifici s’haurà de sotmetre a una reforma integral.
Crear un espai per a la innovació pública a l’Escola Industrial reformula la voluntat original que va tenir la Diputació de Barcelona per a aquest espai, la d’implantar una universitat on formar els tècnics que necessitava Catalunya per industrialitzar-se, ha defensat la seva presidenta, Núria Marín, acompanyada pel primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Ara, passa per la digitalització, però també per fer una economia menys contaminant. Per això, el projecte preveu incorporar 16.000 metres quadrats de verd urbà a l’Eixample, una de les zones més denses i grises de la ciutat.
Eloi Juvillà, comissionat de Projectes Singulars a la institució supramunicipal, ha detallat que es plantaran més arbres i es generaran noves ombres, amb l’objectiu d’incorporar el recinte a la xarxa de refugis climàtics de la ciutat, així com es reformaran els edificis existents per garantir l’eficiència energètica i s’instal·laran plaques fotovoltaiques. També s’eliminarà la presència de vehicles en l’interior de l’espai, suprimint els aparcaments existents.
La incorporació de zones verdes s’acompanyarà amb una millor integració del recinte, que ocupa quatre illes de l’Eixample, amb el seu exterior. Tot i que es mantindran els murs que el separen dels carrers que l’envolten, amb un flux continu de tràfic, es perfilaran nous eixos de vianants que permetran creuar l’Escola Industrial amb més facilitat que en l’actualitat, caracteritzada per la presència de zones més pensades per fer passar els vehicles que les persones. Un d’aquests eixos tindrà la forma d’un bulevard cobert i travessarà l’interior del centre d’innovació.
La incorporació de zones verdes s’acompanyarà amb una millor integració del recinte amb el seu exterior
La preservació del patrimoni de l’Escola Industrial és la tercera pota del projecte de transformació projectat per la Diputació de Barcelona. El camí iniciat amb la inauguració del paraninf, que està obert a visites, es seguirà amb altres espais del recinte, com la xemeneia que encara es manté de l’antiga fàbrica tèxtil Can Batlló, concebuda per l’arquitecte Rafael Guastavino, mestre de la volta catalana i exportador d’aquesta tècnica als Estats Units, on va signar obres com l’estació Grand Central o el pont de Queensboro de Nova York. Visitar aquest vestigi també permetrà descobrir l’entramat de túnels subterranis que es van dissenyar per canalitzar el vapor de les màquines i calderes distribuïdes per tot el recinte i fer-los sortir únicament per la xemeneia.
Tot aquest passat es posarà en valor des del Centre d’Interpretació de l’Escola Industrial, que s’ubicarà a l’edifici de màquines de la fàbrica. També es reivindicarà les figures dels altres arquitectes que van contribuir en la definició del recinte en etapes posteriors, com Joan Rubió i Bellver i Manuel Baldrich. Altres espais que es recuperaran seran la Sala de telers, amb les voltes de Guastavino, la Sala Noble de l’edifici del Rellotge, la Capella del Col·legi Major Ramon Llull i el vestíbul de l’Escola del Treball.
