La voràgine d’estrenes gastronòmiques és tal a Barcelona que moltes vegades els restaurants veterans queden relegats per l’afany dels comensals de descobrir les noves propostes. El 2024 es van traspassar 1.264 bars i restaurants a la capital catalana, amb centenars d’establiments en competència. Però entre els històrics i els novíssims, encara hi ha molts bons fogons que aposten per novetats i que mereixen ser revisitats. Aquí hi ha tres bones excuses:
Alba Granados fa 20 anys amb un menú aniversari d’alçada
Fer 20 anys al disputat carrer d’Enric Granados, que no ha deixat de sumar restaurants en tot aquest temps i on molts a penes resisteixen un parell de temporades la forta competència, és tot un mèrit. Però Alba Granados ho ha fet sent fidel a la seva essència, i incorporant la dosi justa d’elements que reclamaven les tendències, destaca Mario Claver, director, soci i fill del fundador. Per això arriba a la maduresa en plena forma i amb un menú aniversari que fa justícia a l’ocasió.
A Alba Granados segueix manant la cuina de mercat, amb caràcter català (no falten cargols, calçots en temporada o canelons tradicionals) i un toc creatiu, a més del protagonisme del producte de primera. És terreny segur per menjar les millors carns a la pedra (del wagyu de Miyazaki a l’angus de Nebraska, passant per la vaca vella frisona de 21 dies, la rubia gallega o el tomahawk d‘angus nacional, ja molt abans del boom dels steak house) així com peixos de llotja. També destaquen pels seus arrossos. Però pel camí s’han sumat plats més healthy, crus, i les diverses propostes del seu xef en els darrers anys, Dobrica Ene, com a tercera generació de cuiners en aquestes dues dècades.
Hits amb maridatge
El poderós menu commemoratiu que oferiran com a alternativa a la seva carta durant tot aquest any està format per ostra a la brasa amb mantega, torrades, pipeta de ponzu i salsa picant fumada, per triar el guarniment. A continuació, daus de tonyina marinats en soja amb oli de gingebre, wakame, sèsam i pebre rosa, estupendament equilibrats.
El segueixen la croqueta de gamba i eriçó amb maionesa de chipotle, amb tot el sabor del mar. Per continuar amb la torrada d’steak tartar de costella de vaca rubia gallega fumada amb gilda basca, capaç de conquerir fins i tot els poc carnívors.
Potser el nostre plat preferit sigui el cor de carxofa farcit de confit d’ànec, salsa de múrgules, tòfona i sal de pernil, del qual serveixen una unitat pel format de degustació, i que suposarà l’excusa perfecta per tornar un altre dia a per la ració.
Com a plats principals, comparteixen èxit el pop a la brasa amb parmentier de patata, papada ibèrica i salsa teriyaki i, a continuació com a colofó, el tendríssim mini filet a la brasa amb mantega cafè de París.
Caldrà agafar aire per afrontar el duet de postres que es presenten a partir de dos comensals, el coulant de xocolata amb gelat de fruita de la passió —molt bo però només per a superxocolaters— i el flam de formatge i caramel amb gelat de dolç de llet i nata muntada.
El menú s’acompanya d’un maridatge amb dues copes de blancs i una de negre, i té un preu més que correcte per a la qualitat de la proposta: 80 euros per brindar per l’efemèrides amb el màxim de clients.
Cal recordar que el restaurant va patir un aparatós incendi fa vuit anys i va aprofitar l’obligada reforma per millorar-ne el disseny, d’aires novaiorquesos, i un dels més carismàtics de l’Eixample. Destaca tant per les barres per a platerets i tapes, com per les zones per a grups, com l’espai El Bala a la segona planta.
Nubcn: la reinvenció d’un dels millors espais de la zona alta
El grup Costa Este ha tingut la feliç idea de partir dels fonaments de Nuba (amb una ubicació i espai excepcionals) per donar-li un upgrade gastronòmic i d’estil que el mantingui com un fix a les travesses entre els que busquen un restaurant a la zona alta.
La nova etapa, sota la direcció de Carlos Vilá Sagnier, ha renovat idees, sabors i carta amb el xef Josep Vega al comandament dels seus fogons, donant més protagonisme al producte fresc i de proximitat. El cuiner ha mantingut algun hit de sempre, com el mític caneló de faisà amb foie i tòfona, tan bo que la clientela no li perdonaria el desterrament. Però ha incorporat alegria i presentacions d’alçada al seu repertori de peixos, mariscs, arrossos i altres.
La carta és una solvent suma de plats eterns, com el chuletón, el roast beef, o el steak tartar entre les carns; o els temptadors ous trencats; o un fresquíssim turbot del dia.
L’eclèctica oferta fa que diferents tipus de gana es puguin satisfer amb nota. Així, la de crus abasta des d’ostres i ceviches a una bona selecció d’uramakis. Mentre que els plats verds es resolen amb gràcia, com l’apetitós trio de tomàquets i fruits vermells amb burrata; i la cuina brilla amb els arrossos.
Vam poder tastar el de bolets de temporada amb secret ibèric (22 euros), sensacional, equilibrat en el seu caràcter, en el punt de cocció i sense garreperia en el producte.
Oasi al costat de la Diagonal
El local, elegant, ampli i amb molts racons, que sembla un oasi urbà a pocs passos de la Diagonal. Funciona bé tant al migdia (quan la seva terrassa interior és una joia al sol de l’hivern), com per les nits, on juga amb la il·luminació per a un ambient més chic, i amb DJ. És a més un tot en un perfecte, perquè després del sopar es pot romandre durant hores prenent una copa o de festa a primera hora.
Un altre element a destacar a la nova etapa és l’opció d’un menú executiu de migdia entre setmana per uns 20 euros. I la seva versatilitat per acollir grups o esdeveniments.
Obre de 13.00 hores a 2.30 hores de dilluns a dijous i la nit dels diumenges, mentre que tanca mitja hora més tard divendres i dissabtes.
Barraca reprèn els seus millors arrossos (i més) davant del mar
Després d’anys d’èxit amb la seva cuina marinera, el restaurant Barraca va anar perdent una mica de manxa fins que recentment ha estat rellançat de la mà del grup barceloní de restauració Somos Esencia. Al capdavant de la nova etapa hi ha el xef Marcos Bautista, que ja va conèixer el millor moment dels seus fogons i en tornar ha donat una nova volta a l’oferta per anar més enllà en la qualitat del seu producte i en el receptari de mar.
En ple passeig Marítim de la Barceloneta, arrossos i peixos manen, en un enclavament amb privilegiades vistes al mar, des de la terrassa o la primera planta. Bautista relata que una de les novetats és la seva elaboració del brou per als arrossos, prèvia cocció de 18 hores i amb alguns secrets que s’ha portat de la seva trajectòria per altres establiments i estils de cuina.
Amb toc distintiu
Els centelleigs creatius es perceben a qualsevol plat, des dels entrants. Per exemple, amb uns sorprenents i boníssims musclos al Cafè de París, on la salsa no eclipsa el mol·lusc. Les navalles gallegues (de primera) es vesteixen amb una vinagreta de llimona. I, més convencional, la salsa verda de les cloïsses té la intensitat justa. Per al Carpaccio de tonyina, servit amb tàperes, compten amb la garantia de Balfegó i una bona posada en escena.
La llista d’aperitius també té fregits i alguns clàssics, així com diversos plats per a vegetarians. En tots els casos, amb preus més que ajustats per al seu emplaçament i qualitat. Com en el cas dels sucosos calamars a la planxa (les potes s’afegeixen fregides), que amaneixen amb la tinta escalfada i una amanida d’adobats a base de vinagre d’arròs a l’alçada (19 euros).
Els arrossos són gairebé obligats. El xef ha millorat els fumets i ha optat per afegir les peces fresques que el coronen al final, per evitar que s’assequin. El repertori (de 21 a 24 euros) compta amb clàssics com l’arròs negre amb bacallà, o la paella marinera amb gambes i calamar (una dels millors que es poden menjar a la ciutat) i aporta novetats poderoses, com l’arròs melós de magret d’ànec i allioli trufat.
Entre les postres, que destaquen per la seva elaboració casolana i obliguen a pecar, cal rendir-se a l’espectacular pastís de formatge de pistatxo.
