Les obres de la Ciutadella del Coneixement desenterren un vaixell del segle XV

Barcelona mira cap al futur amb iniciatives com la Ciutadella del Coneixement, el complex de recerca científica punter a Europa que acollirà uns 2.000 investigadors. Una aposta de futur, però que se sustenta i es construeix sobre els pilars d’una ciutat amb milers d’anys d’història. Sota els fonaments dels edificis que constituiran aquesta ciutat del futur, s’amaga una Barcelona mil·lenària que, de tant en tant, es deixa descobrir a través d’excavacions i obres que es duen a terme a la ciutat, com les cases medievals recentment localitzades als treballs de la Via Laietana. Les obres del futur centre científic de la Ciutadella del Coneixement, que previsiblement s’allargaran fins el 2028, també han desenterrat una part d’aquest passat històric, deixant al descobert les restes d’un vaixell medieval que ha de permetre ampliar el coneixement sobre la intensa activitat marítima a la ciutat.

Concretament, les restes que s’han trobat pertanyen a un derelicte, terme que s’utilitza en arqueologia subaquàtica per fer referència a una embarcació naufragada o abandonada i coberta per sediments al llarg del temps. Segles més tard, les obres del futur centre de recerca, a cinc metres per sota del nivell del mar, han fet emergir les restes d’aquest antic vaixell, que data dels segles XV o XVI, i que havia quedat enterrat sota la sorra del litoral barceloní.

El fragment desenterrat, que correspon a la popa i babord —la part posterior-esquerra de l’embarcació—, mesura més de 10 metres de llargada i 3,5 metres d’amplada, xifres que permeten corroborar que es tracta d’una embarcació de grans dimensions. Concretament, les restes del vaixell consten d’una estructura de trenta quadernes —les fustes corbades que conformen l’esquelet de l’embarcació—, així com dues peces verticals, denominades palmeralls, fixades amb claus de ferro. Les condicions en què s’ha trobat l’embarcació apunten que probablement no va naufragar en aquest indret, sinó que va arribar-hi a conseqüència dels temporals.

“No trobem cada dia un vaixell d’aquestes dimensions”, ha destacat Santiago Palacios, arqueòleg que dirigeix l’excavació, qui ha qualificat la troballa “d’excepcional”. De fet, a la ciutat de Barcelona només s’havia trobat una altra embarcació de condicions similars, el Barceloneta I, localitzada l’any 2008 en unes excavacions a prop de l’estació de França, i que actualment es troba exposada al Museu d’Història de Barcelona. Unes restes que daten del segle XV —cronologia similar a la de l’embarcació trobada ara a la futura Ciutadella del Coneixement—, i amb una tipologia de construcció de tipus cantàbric, probablement, basc.

En canvi, les restes del vaixell descobert al solar de l’antic Mercat del Peix responen a una tipologia de construcció pròpia de la Mediterrània medieval, coneguda com a esquelet, que es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjans del segle XV. Aquests dos vaixells, per tant, permeten documentar i estudiar les diferències entre les dues tipologies constructives que convivien a la ciutat al segle XV, i ofereix “una visió més completa de la diversitat i la complexitat de la intensa activitat marítima durante la Barcelona medieval”, segons Palacios.

Tot i ser una troballa excepcional, quan l’equip d’arqueòlegs va començar a treballar en aquesta parcel·la, ja sospitaven que podrien localitzar una embarcació antigua, per la profunditat en què s’estava treballant, a més de cinc metres sota el nivell del mar, i la seva proximitat a la costa. De fet, al segle XV el mar cobria el solar que ara s’està excavant i no va ser a fins a l’any 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, quan va començar a canviar la línia de costa i la platja va guanyar espai al litoral. Per aquest motiu, els arqueòlegs no descarten desenterrar alguna altra sorpresa en la zona que encara no han excavat del total dels 7.000 metres que ocupen les obres.

De moment, els arqueòlegs no han pogut determinar la cronologia exacta de l’embarcació. Una informació que es podrà obtenir en els pròxims mesos, amb l’anàlisi del pol·len trobat al vaixell i del carboni 14, i que permetrà detallar-ne la procedència, la cronologia i fins i tot la utilitat de l’embarcació. Per ara, el Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb l’assesorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), se centra en la conservació de les restes trobades.

Una conservació “delicada”, segons ha detallat la restauradora Delia Eguiluz, ja que la fusta, tot i ser un material habitual en la construcció naval durant la història, només es conserva en ambients amb unes característiques molt concretes, com els medis aquàtics, i es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire. Per aquest motiu, quan es van descobrir aquestes restes a mitjans d’abril, es va decidir no desenterrar-les del tot, sinó mantenir-les parcialment cobertes amb la sorra original que les envoltava. A més, un sistema de reg assegura que, dia i nit, la fusta no s’assequi ni es degradi.

En aquest moment, s’està evitant manipular les restes directament, i els arqueòlegs treballen mitjançant l’aplicació de marques i fotografies tridimensionals d’alta precisió per obtenir més informació de les peces. Posteriorment, els fragments seran trasllats “peça a peça, després d’una neteja exhaustiva de cadascuna de les fustes, en contenidors plens d’aigua”, tal com explicava Eguiluz. Una vegada traslladades, es durà a terme un procés de dessalatge i aplicació de resina per garantir la conservació d’aquests materials a llarg termini. Un procés de conservació i restauració pot allargar-se fins uns quatre o cinc anys, abans no pugui ser exposat en algun museu, tot i que encara és aviat per a establir el possible destí d’aquestes restes.

A banda del vaixell, a les obres també s’han trobat restes orgàniques com una pinya o llavors de fruits secs, com avellanes o ametlles. Uns elements que actualment s’estan estudiant, però que no es descarta que poguessin datar d’una cronologia similar a la de l’embarcació, o fins i tot que tinguessin alguna relació directa amb aquesta. Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha assegurat que es tracta d’una gran quantitat de restes com per haver-hi arribat casualment, sinó que és probable que aquests elements puguin estar relacionades amb l’embarcació. Així mateix, els treballs han permès recuperar fins a 40.000 metres de sorra, que ja s’està utilitzantper regenerar la platja de Sant Sebastià, on s’han abocat uns 25.000 metres de sorra. 

L’excavació arqueològica, de la mà de l’empresa Arqueòlegs.cat, es va iniciar a la vegada que les obres, a principis de 2023, i aquestes troballes no han d’alentir els treballs. Amb un calendari que s’ha anat dilatant al llarg dels anys, la finalització de la Ciutadella del Coneixement està inicialment prevista entre 2027 i 2028, quan es convertirà en un centre punter d’investigació, amb professionals del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Concretament, els treballs ara se centren en la base del complex, on se situarà el futur aparcament soterrani de BSM, empresa pública que ja gestionava l’antic pàrquing que durant anys havia ocupat aquest espai, on històricament es podia trobar el Mercat Central de Peix de la ciutat. La previsió és que l’aparcament, amb una inversió total de 22,2 milions d’euros, pugui entrar en funcionament durant el primer trimestre de 2026, per posteriorment alçar els tres edificis que conformaran el futur centre d’investigació.