Aquest dilluns comença una nova edició del Saló Alimentaria & Hostelco al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona. Després d’haver de posposar l’edició de 2020 a conseqüència de la pandèmia, Barcelona torna a acollir la fira més gran del sector de l’alimentació al Sud d’Europa, amb la participació de gairebé 3.000 empreses, una superfície de 85.000 metres quadrats i forta presència internacional. S’esperen 100.000 visitants i un impacte econòmic per la ciutat de Barcelona d’uns 180 milions d’euros.
Serà l’últim comitè organitzador presidit pel veterà empresari José Luis Bonet, segons explica en aquesta entrevista amb The New Barcelona Post el director general d’Alimentaria Exhibitions, Toni Valls, la persona que millor coneix aquesta fira i autèntic artífex del procés d’innovació i renovació continua d’aquest important certamen.
— Després de tot el que hem viscut durant la crisi sanitària i els successius canvis de calendari, ja tenim Alimentaria aquí.
— Ha sigut molt difícil arribar fins avui. Fa dos anys ho teníem ja tot preparat i vam haver de posposar el saló quan quedava només un mes i mig per l’obertura, va ser molt dur, perquè feia dos anys que hi treballàvem amb esforç. L’impacte emocional va ser molt elevat, tenint en compte que vam haver de canviar les dates dues vegades més, en un procés molt desgastador i desmotivador. La gestió de les emocions i de les persones, ha sigut complicat, hem estat sotmesos a un ERTO i, a més a més, hem construït per primera vegada una Alimentaria teletreballant.
— I, tot i això, es presenta un molt bon saló, no?
— Sí, després d’aquest període tan dur estem contents i molt il·lusionats. Aquest dilluns obrirem les portes d’una gran edició, les expectatives són molt altes. El fet d’haver estat quatre anys fora del mercat fa que la gent tingui moltes ganes de retrobar-se en una de les grans fires d’alimentació amb clau internacional que existeixen. Aquestes ganes que tenen els clients i proveïdors de retrobar-se ens augura una molt bona edició. A més a més, la coincidència en dates amb la Barcelona Wine Week (BWW) no en fa mal, al contrari, ajuda especialment encara més a atraure a visitants del sector de la restauració. Les dues convocatòries han despertat un gran interès i això demostra que les fires són un instrument absolutament imbatible, per la presencialitat que comporten.
— La pandèmia i l’imparable procés de digitalització de l’economia no li han fet canviar aquesta visió sobre la utilitat de les fires?
—Em reafirmo categòricament en el fet que les fires són un instrument imbatible. I molt més quan parlem de fires com Alimentaria, on el producte és el gran protagonista i requereix necessàriament poder-ne fer tasts i descobrir el seu sabor. Aquí, el fet presencial encara agafa més dimensió.
— El sector de l’alimentació està de màxima actualitat, per les tensions que hi ha hagut en la cadena de subministrament, les vagues de transport i l’encariment de les matèries primeres. Com pot afectar la guerra d’Ucraïna al saló?
— No té un efecte directe sobre la fira, però sí en la indústria alimentària i la cadena de valor, perquè Ucraïna és el graner d’Europa i ja estem veient com han quedat afectats els preus de sectors molt importants que necessiten importar oli de gira-sol o grans quantitats de cereals. Hi ha un impacte, perquè el conflicte bèl·lic altera l’ordre mundial, però, per això mateix, crec que Alimentaria arriba en el millor moment, ja que és un marc immillorable per trobar nous proveïdors per assegurar la cadena de subministrament o renegociar i revisar els preus amb els actuals.
— Però Rússia no estarà present a la fira, no?
—L’espai que ocupava Rússia habitualment a Alimentaria era molt petit, és un tema totalment residual; ens venien unes nou empreses que ocupaven menys de cent metres quadrats. D’Ucraïna estava previst que en vinguessin tres o quatre i s’ha mantingut una única empresa. En paral·lel hem retirat la invitació que havíem cursat a diversos compradors russos per participar en el programa de hosted buyers internacionals, peça clau d’aquesta fira.
— Hi ha algun altre país significatiu que aquest any no participi a Alimentaria?
— Hem perdut la Xina per les restriccions que encara comporta la pandèmia i la problemàtica per viatjar. És el gran absent d’aquesta edició, ja que habitualment ocupaven més de 1.500 metres quadrats. Segur que els recuperarem en pròximes edicions perquè les nostres relacions amb les diferents províncies de la Xina són molt bones. Hem compensat aquesta absència amb la participació de nous països com Brasil, Eslovàquia, Austràlia, Canadà, Emirats Àrabs i Puerto Rico. També han multiplicat per dos el seu espai Grècia i Turquia.
— Quina participació internacional preveuen?
— Respecte a l’oferta, al saló hi ha representades unes 400 empreses internacionals, procedents de 52 països. Però, tot i que la mobilitat internacional encara costa, tenim acreditada la participació de visitants i compradors de 114 països. Respecte a 2018, puja molt l’assistència de compradors dels Estats Units i el Canadà, tot i que els esforços comercials els hem concentrat a Europa, ja que hem viscut en la incertesa fins a l’últim moment i hem preferit assegurar.
—Però, en visitants totals, quants seran estrangers?
— Si arribem a la xifra de 100.000 visitants únics, calculem que entre un 22% i un 25% seran internacionals; assolir aquesta forquilla estaria molt bé.
—Alimentaria ha de ser la gran fira de promoció dels productes espanyols al món o una gran palanca per les marques de fora?
—Clarament han de conviure les dues ànimes. El nivell d’internacionalitat d’Alimentaria creixerà quanta més oferta internacional tinguem. Hem de captar encara molta més oferta de fora per internacionalitzar-nos més i més.
— Els salons competidors europeus Anuga (Alemanya) i Sial (França) ens porten molta avantatge, no?
— Ara és més difícil de comparar per la pandèmia, però en xifres històriques ells són més grans, sí, i tan Anuga com Sial tenen molt més pes internacional, amb ràtios que arriben al 60% o 65%. El nostre objectiu, i també la nostra obsessió, és assolir els paràmetres d’internacionalitat que tenen aquestes dues fires. En metratge també són més grans: el primer és Anuga, seguit de Sial i després nosaltres. Parlem molt amb ells, som tres fires que ens respectem moltíssim i em consta que aquests dies ens visitaran.
— Preveu créixer molt en metratge Alimentaria en les pròximes edicions per aproximar-nos a les seves dimensions?
— Tot depèn de l’estratègia que es vulgui perseguir. Es pot generar més valor amb el mateix espai o augmentar el metratge abaixant el preu del metre quadrat. Jo sóc més partidari d’apostar pel valor, prefereixo no créixer tant en volum i invertir més a tenir muscle financer per potenciar la internacionalització.
—Ara que parla de preus, quina serà la xifra de facturació del saló aquest any?
—Alimentaria Exhibitions preveu ingressar al voltant de 20 milions d’euros entre Alimentaria i Hostelco. És una mica menys que l’edició de 2018. Ha baixat la participació d’empreses directes, però aquest descens és poc significatiu, amb un grau de fidelització del 85%, molt alt tenint en compte que hem canviat de dates tres vegades i que ara no tenim representació del sector del vi. A Alimentaria l’any 2018 vam tenir unes 1.200 empreses directes i engany en tenim unes mil, tot i que si sumem les marques representades o les que conviuen en un estand col·lectiu arribem a una participació de 3.000 empreses. S’ha de tenir en compte que hi ha molta participació agrupada, per països o comunitats autònomes.
— Per segona vegada, Alimentaria es celebra conjuntament amb Hostelco. Aquesta aliança ha arribat per quedar-se?
— Sí, jo crec que sí, perquè és un projecte netament guanyador traccionat per la demanda. El fet d’oferir una oferta conjunta dels expositors de Restaurama i els d’Hostelco et dóna una capacitat d’atracció molt superior de professionals d’un sector que està molt atomitzat, amb gairebé 320.000 establiments a Espanya. Aquesta oferta conjunta té molta força i permet mobilitzar a tot aquest canal tan fragmentat. És una estratègia de futur sí o sí, clarament, perquè també ens dota d’un model diferencial respecte a competidors com Anuga i Sial, que no tenen ben desenvolupada aquesta part de combinar les solucions de foodseervice amb el sector de l’equipament d’hostaleria.
—Fins al punt de plantejar una fusió dels dos salons?
— No. Alimentaria, a través de Restaurama, és un actiu, i Hostelco també ho és. L’estratègia exigeix preservar les dues marques diferenciades, perquè ens donen força i reconeixement, però quan es visiti aquests dies el saló es podrà veure que les dues fires ja estan semi integrades. En aquesta edició, el visitant ja no s’adonarà que canvia d’una fira a l’altre. Abans acabava Alimentaria i començava Hostelco, ara hem entremesclat l’oferta dels dos salons.
— Han penjat el cartell de complet o encara podien haver vingut més empreses?
— Ocuparem 85.000 metres quadrats nets repartits entre set dels vuit pavellons del recinte de Gran Via. L’oferta que hi ha en aquesta edició d’Alimentaria & Hostelco, amb 3.000 empreses representades, és molt potent. Hem assolit nivells de gairebé plena ocupació tenint en compte que abans ocupàvem vuit pavellons, però ara no tenim al sector del vi, que s’ha independitzat a través de l’spin-off Barcelona Wine Week, una decisió encertada i per desig exprés del món del vi. No ocupem tots els racons, encara podrien venir més empreses, però hi ha pavellons com el de multiproducte i el de les autonomies que estan totalment plens.
— El pavelló de multiproducte sempre ha sigut l’estrella del saló. Hi ha hagut alguna baixa significativa?
— Aquest any hem perdut a Calidad Pascual, que ocupava un dels espais emblemàtics del quadrat d’or d’Alimentaria. En aquesta ubicació aquest any els visitants hi trobaran l’estand de Coosur, al costat d’altres grans marques com Nestlé, Danone, Casa Tarradellas, Idilia Foods, Vicky Foods o Adam Foods.
— Té dades de l’ocupació hotelera?
— Les últimes que tinc en el moment d’aquesta conversa és que els hotels de la zona de la Gran Via de L’Hospitalet i la Plaça Europa estan al 100%, mentre que l’ocupació a l’interior de la ciutat de Barcelona oscil·la entre el 75% i el 80%.
— Si no torna a passar algun altre succés extraordinari, Alimentaria tornarà l’any 2024, no?
— Sí, la següent Alimentaria serà el 2024 i tornarà amb un comitè renovat. La fira d’aquesta setmana és l’última que presidirà José Luis Bonet i també és l’última per altres membres significatius del comitè que han marcat una època i a qui s’ha d’atribuir bona part del mèrit, com Ignacio Ferrero, Javier Robles o José Carlos Lacasa. El comitè d’Alimentaria que ara acaba ha deixat una empremta molt forta i ha blindat la fira en tots els sentits. La seva tasca ha sigut exemplar i única en el món firal, per això, un cop finalitzi la fira procedirem a renovar a aquests prohoms del món de l’alimentació que han estat clau per l’èxit d’aquesta fira, amb el repte de preservar el seu llegat i assegurar el traspàs.
— Com es farà aquest procés de renovació.
— Per estatuts, el comitè organitzador d’Alimentaria queda dissolt després de cada edició. Aquesta renovació parcial ja estava prevista per l’edició de 2020, però la pandèmia va provocar que allarguéssim el mandat fins ara. Ara iniciarem reunions per consensuar i assegurar la governança i protegir tota la feina feta durant aquests anys. Com a director i responsable executiu de la fira, m’he preocupat i ocupat que aquest comitè tingui la força i el màxim prestigi davant el conjunt de la indústria alimentària. En els últims anys ja hem anat introduint canvis, estem davant d’una renovació parcial, en cap cas total. S’ha de combinar la força institucional i el teixit associatiu i patronal amb la presència empresarial de companyies de rellevància.
—Quan sabrem el nom del nou president d’Alimentaria? Ja hi ha un candidat oficial?
— Hi ha propostes sobre la taula de possibles substituts, però encara no hi ha cap nom ni cap proposta formal. És un dels temes que ens ocuparà fins a l’estiu. Hauríem de saber qui serà el nou president i tenir tancada la llista del nou comitè abans de les vacances per tal de poder-lo tenir operatiu a l’octubre, que és quan fem el llançament de la següent Alimentaria.
