Prioritzar la connexió mental per sobre de qualsevol altre estímul, fins i tot el físic, és el segell dels sapiosexuals. De la mateixa manera, hi ha comensals que no només busquen satisfer la gana, sinó que desitgen nodrir la ment. Per a ells, una bona conversa a taula és tan plaent i estimulant com el plat més sofisticat del menú.
Aquests sapiocomensals troben en les barres petites el seu refugi ideal. El que comença amb una certa fredor inicial, aviat es transforma: els cossos es relaxen, les converses flueixen i, a poc a poc, sorgeix una complicitat natural. Aquest fenomen es fa especialment evident en llocs com Sensato o Suto on, al principi, hi regna un silenci sepulcral, però, a mesura que avança l’àpat, els diàlegs es desenvolupen a la temperatura perfecta.
Després hi ha el Virens, on la barra de vuit comensals no és només un espai per menjar, sinó també per aprendre. Un cop al mes, Rodrigo de la Calle hi ofereix una autèntica càtedra d’alta cuina, però amb la proximitat d’una conversa entre amics. S’hi pot descobrir, per exemple, el valor (o l’existència) de l’espirulina blava, el gust del tofu català o plantejar-se si els vegetals haurien de ser una guarnició o els protagonistes absoluts del plat.
Mentre les papil·les gustatives gaudeixen, el cervell també s’activa, qüestionant tot allò que creiem saber sobre l’ordre natural de les coses. En aquesta barra mensual, a més, s’avancen plats de la nova carta i s’experimenta amb receptes que, segons la teva reacció, podrien acabar formant part del menú final. En acabar la nit, t’adones que has sortit amb més preguntes que respostes, però amb la ment i l’estómac completament satisfets.
La barra d’Assalto Bar de Vins, dirigida per Matteo Bertozzi, també desafia els dogmes, però ho fa a través de sabors inesperats, textures inquisitives i combinacions que et fan callar i aixecar una cella. L’aparentment clàssic Ultramarinos Marin, per la seva banda, també amaga singularitats. Una d’elles és el toc de gàrum casolà que afegeixen al seu oli, un truc compartit només amb aquells que estan disposats a escoltar un equip amb coneixements enciclopèdics.
Els amants dels vins experimentals, per la seva banda, troben el seu lloc a la Galerie Art Nomade. Es tracta d’una botiga que ven samarretes bretones i exposa fotografies artístiques, sí, però també organitza tastos acompanyats d’ingredients marins. El fundador, el viticultor Olivier Verdier, té tanta personalitat que fins i tot és el protagonista de documentals com Du vin dans les voiles, on explora la producció de vi sota les illes mediterrànies.
Als sapiocomensals acadèmics, però, els trobareu al bar Philosophia del Grand Hyatt Barcelona. Entre prestatgeries de llibres, cafè d’especialitat i tovallons decorats amb un Descartes pixelat, hi ha tasses amb els rostres de Nietzsche, Wittgenstein o Freud, i fins i tot llibretes que juguen amb frases com Així menjà Zaratustra, Crítica de la raó culinària pura o Discurs del mètode per cuinar. I és que, com ens diria un René modern: “Menjo, per tant sóc”.
