L’Orquestra Sònica proposa una fusió d’instruments clàssics amb música moderna

Trompetes, oboès, flautes i pianos que, en comptes de tocar música clàssica, sorprenen amb melodies pròpies del jazz, el flamenc, el pop i fins i tot l’electrònica. Aquesta és la proposta disruptiva que presenta l’Orquestra Sònica, que es defineix com la primera orquestra professionalitzada no-clàssica. A partir d’una formació inspirada en una orquestra simfònica, amb instruments tan clàssics com una flauta o un oboè, la formació incorpora elements disruptius com saxos per oferir una proposta innovadora que barreja estils musicals. Una formació, a més, amb una clara mirada transversal que aposta per la paritat i la inclusió d’artistes emergents. 

“És cert que hi ha altres formacions a Catalunya que fan produccions que no són de música clàssica, però no hi ha cap altra formació especialitzada i professionalitzada que fusioni instruments clàssics amb melodies modernes”, defensa Francesc Minguella, de la cooperativa Contrapunt, una de les impulsores del projecte.

Inspirant-se en altres orquestres europees, com la Metropole Orkest de Països Baixos o la Heritage Orchestra del Regne Unit, la idea de crear aquesta formació a l’escena musical catalana estava latent des de feia més de vuit anys, i ja abans de la pandèmia es va començar a estudiar la viabilitat del projecte. Però no va ser fins al novembre de 2023 quan les cooperatives Musicoop i Contrapunt quan van decidir engegar el projecte. Un any i mig després, la formació debutarà a la sala Paral·lel 62 els propers 15 i 16 de maig, al costat de Becca Stevens i Rita Payés, com a artistes convidades, i la direcció de Miho Hazama.

Així, el projecte ha comptat amb el suport de la sala Paral·lel 62, i la subvenció ‘Projectes Singulars’ del Departament d’Empresa i Treball i el Ministerio de Trabajo y Economía Social, una ajuda econòmica que impulsa iniciatives innovadores d’economia social i solidària que fomentin el creixement econòmic, la competitivitat i l’ocupació.

Pel concepte híbrid que proposen, que abasta gèneres des del pop a l’electrònica, passant pel flamenc o el reggae, un dels propòsits del projecte és sumar integrants polifacètics. “Músics híbrids, que estiguin acostumats a tocar no només en un registre, sinó que tinguin una certa polivalència i es puguin adaptar a diferents gèneres”, explica Minguella. Amb aquest objectiu han treballat, d’una banda, amb artistes que ja coneixien des de les cooperatives, però, d’una altra, també han fet una convocatòria oberta, especialment enfocada a escoles superiors i conservatoris, per a permetre que artistes emergents puguin accedir a la formació.

La presència d’artistes emergents és una altra de les apostes de la formació, que defensa la inserció laboral i la projecció del talent jove local. “Volíem assegurar-nos que fos una orquestra de primer nivell, amb músics excel·lents, però també aconseguir sortir-nos del circuit musical, dels mateixos noms de sempre i donar l’oportunitat a gent que acaba de començar”, assegura Minguella. Així, la banda també esdevé un espai de trobada entre músics de diferents generacions i graus de professionalització.

La convocatòria ha rebut més d’una cinquantena de sol·licituds, que s’incorporen dins de la borsa de la formació, ja que la idea és poder comptar amb una plantilla fixa, sobretot de cara als propers anys on ja comptin amb una programació més àmplia i estable, i una borsa de músics a qui poder cridar segons cada actuació, i segons el gènere predominant de cada concert.

Aquesta varietat dels membres de l’orquestra esperen que també traspassi l’escenari i arribi fins al públic, amb la idea de poder seduir a una audiència molt variada, des d’estudiants de música o melòmans, fins a públic amb ganes d’escoltar una proposta diferent i emergent. “Volem transmetre la idea que aquesta orquestra és per tothom, que oferim una proposta intergeneracional i transversal”, emfatitza Nil Villà, membre de Musicoop.

Un altre dels valors de l’orquestra és impulsar la paritat en la formació, no només garantint que la meitat de músics siguin dones, sinó també donant rols de poder, com la direcció, a professionals femenines, amb l’objectiu de contrarrestar les dinàmiques imperants en el panorama musical. “És cert, però, que hi ha certes inèrcies en la indústria musical, en temes com l’edat, la paritat, els gèneres musicals, que no podem canviar d’un dia per l’altre però aquesta tampoc no ha de ser l’excusa per no intentar-ho”, defensa Minguella.

En aquesta línia, el debut de l’orquestra al maig estarà liderat per dones, convidant artistes referents en el panorama local i internacional. Sota la direcció de la compositora japonesa Miho Hazama —una de les compositores i directores contemporànies més destacades de l’escena actual— fusionarà les veus i repertoris de la nord-americana Becca Stevens i de la catalana Rita Payés, amb la idea de promoure el talent local a l’hora que atrauen artistes consolidades internacionalment.

Després del seu debut, l’orquestra es proposa mantenir, com a mínim, una producció anual, amb el propòsit d’ampliar el nombre de concerts ja de cara a 2026. A llarg termini, els plans de la formació passen per oferir una programació estable, superant la vintena de concerts anuals, i fins i tot comptant amb una gira no només en l’àmbit espanyol sinó fins i tot europeu. Aquesta programació inclouria concerts de diferents estils i registres ja que, si en el seu debut predominarà el jazz i el pop, de cara a properes actuacions es plantegen incorporar gèneres com el flamenc, convidant a diferents artistes locals i internacionals per a cada ocasió.

“Més enllà del concepte musical innovador, com que és una iniciativa que ha nascut de dues cooperatives, l’objectiu també és vetllar per unes bones condicions laborals, per la transparència, la diversitat i la paritat”, resumeix Minguella. Així, a banda dels concerts de l’Orquestra Sònica, també treballen per desenvolupar un projecte social i educatiu a partir d’aquesta formació, ja que les dues cooperatives impulsades estan enfocades en el treball educatiu a partir de la música. “Defensem que la música i l’art són agents molt potents i poden tenir un impacte social molt gran, ja que a través de la música et formes com a persona i incorpores una sensibilitat i una mirada cap a la societat diferent”, expressa Minguella.