Paloma Sánchez-Garnica s’emporta el Planeta al segon intent

Qui bé busca, bé troba. A qualsevol li deu quedar mal gust de boca quan es queda a les portes de guanyar un milió d’euros. Però Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962) confirma que l’important és tornar-ho a intentar. Després de ser la finalista l’any 2021, la primera edició amb un premi milionari, arrabassat pel trio masculí darrere de Carmen Mola, Sánchez-Garnica ha aconseguit, per fi, el seu Premi Planeta.

“Soc el clar exemple que persistir val la pena”, ha proclamat una emocionada Sánchez-Garnica després de recollir el guardó. “Vull donar les gràcies al jurat per considerar la meva novel·la, aquesta vegada sí, mereixedora d’aquest premi tan somiat i els asseguro tan treballat”, ha remarcat Sánchez-Garnica, “vull mostrar el meu particular homenatge a tots els que han presentat la seva novel·la a aquest premi, soc molt conscient de la quantitat de treball, esforç i la càrrega d’il·lusió que hi ha darrere de cadascuna de les seves pàgines; els diria, no es rendeixin, jo no ho vaig fer, ho he aconseguit”.

Ho ha fet amb la seva novena novel·la, Victoria, amb una història que no sona gens llunyana, ara que la Guerra Freda deixa de semblar tan passada. Sánchez-Garnica s’ha tornat a situar en la meitat del segle XX, com va fer en l’obra amb la qual va quedar finalista del Planeta, Últimos días en Berlín. Aquesta vegada el desenllaç de la Segona Guerra Mundial serveix de punt de partida per a una història protagonitzada per tres dones, amb un viatge que va des de la capital alemanya fins als Estats Units i acaba barrejat amb espies russos. “Berlín té molt a dir. És una ciutat que ha passat de tot, cada racó té una història”, ha defensat la guanyadora, qui ja ha escrit tres títols ambientats en ella i no en descarta un quart. Aquesta vegada, la trama comença l’any 1946 amb l’execució dels alts comandaments nazis i acaba l’any 1961 amb l’inici de la construcció del mur.

Una trama que ressona en el present. “Mentre em documentava per a la meva última novel·la, Últimos días en Berlín, vaig descobrir que la llavor de l’odi no només es trobava a l’Alemanya nazi i el cor d’Europa, també existien greus esquerdes en el que es considerava el bressol de la llibertat i els drets: el profund sud dels Estats Units amb les seves lleis de segregació racial o Nova York amb aquesta caça de bruixes que va provocar una delirant persecució anticomunista”, ha assenyalat. Malgrat aquest context històric, Sánchez-Garnica ha remarcat que, sobretot, Victoria és “una història d’amor i del poderós efecte que provoquen els vincles amorosos”. És per això que no s’ha oblidat del seu marit, a qui li ha agraït haver-li ajudat a convertir-se en “una dona imparable”.

Al seu costat es trobava la finalista d’enguany, Beatriz Serrano (Madrid, 1989), qui sap si pensant que ella també tenia números de ser la pròxima guanyadora d’aquí a uns anys, com així l’ha animat Sánchez-Garnica. En el cas de Serrano, també periodista i autora de pòdcast, la seva novel·la, Fuego en la garganta, s’allunya de la trama històrica i parla d’una cosa també molt actual com la solitud en la infància i l’assetjament escolar, amb una víctima que adquireix superpoders per obrar miracles, tot i que potser no sempre els utilitzi bé i se li’n vagi de les mans. “Des que existeixen xarxes socials ja no veiem tants miracles”, ha assenyalat l’autora com el germen de la trama, avançant que l’adolescència de la protagonista evoluciona cap a aquesta època gòtica per la qual molts han passat, sentint uns grups poc animats amb els quals bolcar el cabreig existencial.

Amb pastís inclòs

Més de 1.000 assistents han omplert aquest dimarts la Sala Oval del MNAC en el lliurament del Premi Planeta, l’any de celebració dels 75 anys del grup empresarial. La gala ha comptat amb la presència dels Reis. “Llegir dona forma a la nostra imaginació. Mai estarem sols si al costat tenim un bon llibre”, ha exposat Felip VI. Una altra presència destacada ha estat la del president de la Generalitat, Salvador Illa, després que el màxim representant de la Generalitat no participés en la cerimònia des del 2016.

També han assistit ministres com el d’Indústria, Jordi Hereu, i el de Cultura, Ernest Urtasun, així com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, acompanyats per representants de la societat civil i empresarial. Tots ells s’han menjat un pastís per l’aniversari del grup, que suma més de 1.000 milions d’exemplars venuts. A falta de poder llegir ja el nou Planeta, els assistents s’han emportat de record Prohibida en Normandía de Rosario Raro i Los pecados de Marisa Salas de Clara Sánchez.