El Parc Científic de Barcelona (PCB) està a punt d’omplir tota la seva superfície disponible. Diversos espais dels set edificis que integren el complex fa temps que esperen ser habilitats. No s’ha pogut fer fins que no hi ha hagut la demanda necessària per emplenar-los. En una entrevista amb The New Barcelona Post, la directora general del PCB, Maria Terrades, assenyala que aquesta fita espera que s’assoleixi en un termini de quatre anys. “Tenim previst acabar el parc d’aquí a l’any 2025 i estar en plena ocupació”, exposa Terrades. Amb una superfície total de 100.000 metres quadrats, aquesta infraestructura científica té uns 60.000 metres quadrats útils, dels quals només queden 4.000 metres quadrats per acondiciar.
Terrades explica que preveuen emplenar 700 metres quadrats de mitjana cada any a partir de l’any que ve, tot i que remarca que és una previsió conservadora, tenint en compte que estan registrant un creixement molt superior a aquesta xifra en els últims anys. De fet, el parc científic tancarà aquest 2021 amb un creixement per sobre dels 1.000 metres quadrats, majoritàriament destinats a laboratoris. Aquesta xifra estarà per sota de la de l’any anterior, quan es van habilitar més de 2.900 metres quadrats. Qiagen, Infinitec Activos, Greenaltech, Enantia i Dan*na han estat algunes de les empreses que han ampliat durant aquest any la seva superfície disponible al parc, on també han arribat de noves, com Pharmacelera, Aptadel Therapeutics, G&L Scientific, B’ZEOS i Solitek.
Impulsat a mitjans dels anys noranta per la Universitat de Barcelona (UB), la construcció del PCB al campus de la Diagonal es va iniciar el 1998, amb la inauguració un any després del primer edifici, una de les torres que integren el complex. No va ser fins al 2011 quan es va completar el projecte arquitectònic, amb la construcció de l’últim edifici, el Clúster II.
Aquest últim edifici ha estat un dels que s’ha anat acondiciant recentment i encara té una mica d’espai lliure. A banda del Clúster II, queda pendent l’edifici Cub. Quan es va idear el projecte arquitectònic del PCB, a finals dels anys noranta, es va pensar destinar-lo a un auditori per a 400 persones. En aquell moment, no hi havia altres auditoris amb aquesta capacitat a Barcelona, però amb els anys va arribar el que hi ha a L’illa Diagonal i el de Gran Via de Fira de Barcelona. Actualment, l’edifici Cub està buit per dins i cal acabar de definir a què es destinarà. Ara per ara, es descarta que es converteixi en un gran auditori, no només per l’existència d’altres a la ciutat sinó també perquè el parc ja en té tres, amb una capacitat total per a més de 300 persones.
Nova acceleradora
Una de les iniciatives que contribuirà a omplir aquest any el PCB serà BCN Health Booster, el seu nou programa d’acceleració, que ocuparà 530 metres quadrats de l’edifici Clúster II. La incubadora s’ha creat amb l’objectiu d’impulsar empreses emergents del sector de les ciències de la vida i la salut, i els seus noms es donaran a conèixer aquesta setmana. Impulsat juntament amb la UB i l’Ajuntament de Barcelona, un total d’onze startups rebran acompanyament per part de Barcelona Activa i suport empresarial per part de Biocat durant tres anys. El pressupost serà de més d’un milió d’euros, amb 685.000 euros aportats pel PCB i 469.000 per l’Ajuntament.
“Ens fa molta il·lusió perquè pensem que és una de les funcions que el parc ha de fer”, remarca Terrades. La directora general exposa que moltes companyies se’ls hi apropen interessades en ubicar-se en les seves instal·lacions, però no ho acaben fent perquè no es poden permetre el cost que suposa. Les 11 companyies seleccionades al BCN Health Booster podran accedir a un laboratori d’ús exclusiu o en modalitat de cotreball a partir de desembre. Aquestes prestacions estaran bonificades durant els tres anys que dura el programa.
La incubadora estarà ubicada a l’edifici Clúster II, amb gairebé 530 metres quadrats, contribuint al creixement del parc durant aquest 2021
Al llarg de la seva història, el PCB ha acollit dues acceleradores més. La primera va estar promoguda de la mà de la Generalitat (2002-2006) i va suposar el naixement de companyies com Oryzon Genomics. Un any després del seu tancament va venir la segona, amb el Santader (2007-2015), que va ser l’origen d’empreses com Stat-Diagnostica —comprada per Qiagen el 2018—, Infitec Activos i Greealtech. Feia temps que el parc volia reprendre la incubació de companyies, però necessitava trobar un nou soci, que aquest cop ha estat el consistori, que es troba immers en l’impuls del Pla Barcelona Ciència.
El primer parc científic de tot Espanya
El PCB va ser la primera infraestructura científica d’aquest tipus que es va constituir a tot Espanya. La UB va voler contribuir amb la seva creació a potenciar el sector de la biomedicina, reunint sota un mateix sostre petites empreses que sorgissin de les innovacions universitàries, departaments de recerca i desenvolupament (R+D) de multinacionals, proveïdors de serveis científics, instituts de recerca i fundacions. La proposta per atreure-les consisteix a oferir oficines, laboratoris i serveis científics en un recinte especialitzat en el sector de la salut, fomentant les sinergies entre els diferents hostes i generant comunitat.
Actualment, acull 177 entitats, 92 empreses, 12 organitzacions sense ànim de lucre, sis centres de recerca i set grups de la UB. Concretament, companyies com Hipra, Oxolife, Pharma Mar, Ona Therapeutics i OncoHeroes Biosciences estan vinculades al PCB, així com entitats com Biocat, CataloniaBio & Health Tech, EIT Health i Leitat, o centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB). En total, suma 3.000 professionals, provinents d’una seixantena de països. Aquestes xifres situen l’ocupació actual del PCB en el 88% de la capacitat total del complex —sobre els 60.000 metres quadrats— i en el 95% de l’espai habilitat.
La facturació del parc prové del lloguer d’espais —laboratoris i oficines— i la prestació de serveis. Els seus ingressos es van situar en els 19,4 milions d’euros l’any passat i la previsió és augmentar-los aquest 2021. El benefici va ser de 2,4 milions d’euros el 2020. El seu deute se situa en els 80 milions d’euros i preveu poder refinançar la part depenent del Govern central —la meitat— de cara a l’estiu que ve.
