Pau Relat: “El hàndicap de Barcelona és la baixa autoestima”

Pau Relat és CEO de MAT Holding i president de Fira de Barcelona. Nascut en una família de farmacèutics, de rebotiga i laboratoris, va decidir llicenciar-se en Farmàcia. Sense cap mena de pressió familiar. Fa gairebé 30 anys que treballa a Industrias Químicas del Vallès (MAT Holding) i és també conseller independent de diferents empreses. Ha sigut president de FemCat d’on recorda la importància de fer que les coses passin i si pot ser amb discreció, millor. La música de la seva vida està marcada pel ritme de Coldplay, Elton John i Ennio Morricone. Un lema de vida? “Facis el que facis, fes-ho amb passió”. I amb discreció. Un somni? La felicitat de la seva filla.

— Per què va estudiar Farmàcia?

— Era la nostra vida a casa. La meva era una família de farmacèutics. Vaig viure l’entorn de la rebotiga d’una farmàcia i el meu avi tenia un laboratori farmacèutic on també treballava el meu pare. Vaig estudiar Farmàcia, sense cap mena de pressió familiar. Em volia dedicar a la gestió de la indústria farmacèutica i em vaig especialitzar en tecnologia industrial.

— Tota una vida a Industrias Químicas del Vallès (MAT Holding).

— Quan vaig acabar Farmàcia em vaig adonar que tenia coneixements tècnics, però que em faltava una formació en gestió i vaig fer l’MBA a l’IESE. Després vaig estar un any en una multinacional alemanya i ja vaig entrar a Industrias Químicas del Vallès. Era un 7 de novembre de 1994… I aviat farà trenta anys.

“Vaig viure l’entorn de la rebotiga d’una farmàcia i el meu avi tenia un laboratori farmacèutic on també treballava el meu pare”

— Una empresa líder d’origen familiar.

— L’any 1935 es va fundar Industrias Químicas del Vallès com a productor de sulfats de coure. La família propietària va desenvolupar dos negocis en paral·lel: Metalisi derivados que comercialitzava coure i filferro i Regaber que distribueix la tecnologia del reg israelita per tota la península Ibèrica. De fet, vam crear el mercat de reg per goteig a Espanya als anys 80.

— Temps era temps…

— L’any 2004 es va crear MAT Holding on hi ha les companyies participades de la família i em van proposar ser el conseller delegat del hòlding. Actualment, som líders globals en la fabricació i la comercialització de sals de coure per a l’agricultura, en sistemes de conducció i control d’aigua per als sectors agrícola i industrial i en la distribució de productes per a reg a Espanya i Portugal. Tenim oficines centrals a Espanya i Israel, més de 1.000 treballadors i més de 4.000 clients de més de 140 països.

— Quines són les claus per a una bona governança?

— Saber combinar bons consellers que representin els interessos dels accionistes i professionals independents especialitzats en la internacionalització, el creixement o les operacions que l’empresa necessita en cada moment. Aquesta combinació permet tenir la generació de valor de l’empresa familiar, l’estratègia i la consolidació dels resultats operatius i una visió a llarg termini.

Pau Relat lidera el grup MAT Holding, que va facturar 364 milions el 2022. @Marc Llibre

— En quin moment es crea aquest consell d’administració i s’incorporen independents?

— Abans que MAT Holding fos un grup, és a dir, quan cada companyia funcionava de forma autònoma. A finals dels anys 90 es constitueix un consell d’administració amb representants de la família i professionals independents. Tot això es consolida amb el hòlding.

— Les fusions són el futur per competir arreu del món?

— Sovint ens equivoquem amb el plantejament. Tota empresa té un projecte, una capacitat de créixer i liderar i un posicionament dins el mercat. Per respondre les teves preguntes es necessita anteposar els interessos del projecte per davant dels interessos de cada col·lectiu que en forma part.

— Una qüestió d’incentius…

— Pot un accionista limitar la capacitat de creixement d’un projecte per mantenir el control de la companyia?

— No seria el primer cop…

— És el millor que li pot passar a la companyia?

— Ho dubto, però depèn de quina sigui la missió i la visió de l’empresa i de l’empresari.

— Totes les respostes han de tenir un propòsit estratègic. Quin? Servir el projecte empresarial i que els stakeholders hi estiguin involucrats. Fusions, adquisicions, joint ventures, aliances estratègiques, creixement… Per què?

— Per què?

— És el projecte empresarial qui ho ha de demanar per generar aquest valor. Un dels nostres factors diferencials és haver tingut aquesta visió estratègica i que els stakeholders hagin posat els interessos dels projectes per davant dels seus propis interessos. Hi ha una màxima clara: si al projecte li va bé, als stakeholders també els hi va bé. Al revés, però, no té perquè ser cert.

“Si al projecte empresarial li va bé, als stakeholders també els hi va bé. Al revés, però, no té perquè ser cert”

— L’ordre sí que altera el producte.

— Als stakeholders els hi pot anar bé, però si al projecte no li va bé llavors a ells també els hi acabarà anant malament. Un accionista responsable sap què li convé al projecte en cada moment i actua en conseqüència.

— Treballeu en la protecció de cultius i diferents solucions per a l’agricultura i l’aigua…

— El nostre propòsit és cuidar l’agricultura i l’aigua mitjançant solucions que fomentin la sostenibilitat, l’eficiència i la rendibilitat de la gestió agrícola i hídrica.

— La sostenibilitat econòmica, mediambiental i social està de moda.

— L’any 2022 vam avançar el nostre propòsit de cuidar l’agricultura amb tècniques modernes i tecnologies digitals de gestió agrícola a tots els actors del sector. D’aquí neix la creació de Vegga, que és la plataforma digital de gestió de cultius i finques, i vam posar en marxa TerraNostra per a la modernització de finques agrícoles amb cultius d’alt valor.

— La lluita contra el canvi climàtic és un brindis al sol o una realitat?

— Nosaltres operem en l’economia sostenible des de la Crop Science del producte fitosanitari a través d’Industrias Químicas del Vallès. Per entendre’ns, són com medicaments per a les plantes i és una indústria regulada que evita les malalties dels cultius i fa que siguin més productius. També treballem la gestió eficient de l’aigua que permet el màxim aprofitament de cada gota per produir més amb menys.

— Més amb menys.

— És essencial pel gran repte que té la humanitat de cara als pròxims 40 anys: un creixement espectacular de la població mundial que s’haurà d’alimentar d’alguna manera. L’única forma de donar-hi resposta és produir més amb l’extensió actual o carregar-se zones verdes i selves per guanyar més extensió.

“El gran repte de la humanitat és l’alimentació de la població que creixerà de forma espectacular els pròxims 40 anys. Nosaltres volem produir més amb menys”

— “No hi ha Planeta B”, diu l’activista Greta Thunberg.

— Estem plenament compromesos amb la sostenibilitat i el canvi climàtic perquè volem produir més amb menys. Com? Aprofitant l’aigua al màxim a través de les tecnologies de reg per goteig i amb l’ús de productes fitosanitaris que permetin que els cultius siguin més productius i no agafin tantes malalties. Aquest és l’ADN de la nostra companyia.

— Caixa o faixa?

— Hi ha dos corrents: fer les coses per convenciment o fer-les perquè toca. Com tot a la vida. Hem d’aconseguir que cada cop hi hagi més gent que ho faci per convenciment. L’important és fer les coses ben fetes i fer-les amb discreció, sense necessitat d’explicar-ho. Així és el perfil de l’empresari català: fer que les coses passin, sense fer massa soroll. Aquest és un lema molt de FemCat.

“Les coses es poden fer per convenciment o perquè toca. L’empresari català fa que les coses passin, sense fer massa soroll”

— Ara és també president de Fira de Barcelona. És un bon reflex de l’economia real?

— Fira és un magnífic reflex de l’economia real i és la institució econòmica més rellevant del país. Es va fundar amb la missió clara de fer de desenvolupament econòmic i social de Barcelona, el territori i la seva àrea d’influència.

— L’any 2000 va ser un abans i un després.

— Hem pogut arribar fins on som avui gràcies a la refundació de Fira de Barcelona liderada per Jaume Tomàs i al model publicoprivat de governança. Fira de Barcelona és avui un reflex clar de la bona salut de l’economia i la cultura d’aquest país.

“Fira és un magnífic reflex de l’economia real i la cultural i és la institució econòmica més rellevant del país gràcies a la refundació liderada per Jaume Tomàs i al model publicoprivat de governança”

— Fira de Barcelona és un cas d’èxit de col·laboració publicoprivada?

— S’ha d’incrementar encara més la col·laboració publicoprivada en un futur, agafant els models d’èxit del país com a referents. Cal tenir clara la missió i el projecte. Insisteixo: els stakeholders han d’entendre que la missió de la institució és molt més important que els interessos individuals de cada col·lectiu que en forma part. Tothom ha de ser generós. Gràcies a tot això, podem tenir planificació estratègica i bons equips de gestió, projectar mirada llarga i ser excel·lents.

— Com veu Barcelona?

— Amb optimisme!

— “No som conscients dels actius que tenim a Barcelona”, assegurava durant la sessió de Moments Estel·lars en la que va participar.

— Barcelona té uns actius impressionants, però té un hàndicap: la baixa autoestima que tenim i que fa que no posem en valor tot allò que tenim.

— John Hoffman (GSMA) també diu que ens falta autoestima.

— John Hoffman sacseja la mentalitat de la gent i fa que creguin en les seves possibilitats. Jo observo la realitat.

— I quina és la realitat?

— Els grans esdeveniments mundials de l’àmbit firal que han decidit canviar de seu durant els últims anys han vingut a Barcelona. Per què? Aquesta és la pregunta que jo els hi faig a ells: Per què Barcelona?

“Els grans esdeveniments mundials de l’àmbit firal que han decidit canviar de seu durant els últims anys han vingut a Barcelona. Barcelona té uns actius impressionants, però té un hàndicap: la baixa autoestima que tenim”

— I jo li pregunto a vostè: Per què Barcelona?

— La gent valora coses que nosaltres no valorem i això que nosaltres ja estem aquí. Barcelona té els actius, però no els inconvenients d’una gran ciutat com, per exemple, la ubicació o el clima. En 30 minuts et pots desplaçar a tot arreu. L’Aeroport del Prat és el que està més ben interconnectat amb Europa i a només mitja hora del centre. L’oferta cultural i gastronòmica és molt potent. El recinte firal és prèmium a Europa i té un equip únic de gestió. Tothom ens parla i es sorprèn de la col·laboració publicoprivada. La implicació de públic i privat a Fira de Barcelona és un factor diferencial.

— Quin és el secret de l’èxit de la col·laboració publicoprivada?

— Hi ha hagut un desajust de les expectatives i la temporalitat entre el món empresarial i els servidors públics. De fet, els servidors públics han perdut perspectiva a llarg termini amb el pas dels anys i s’han centrat en el regat curt i el resultadisme.

— El poder de la mirada llarga.

— Fira de Barcelona requereix visió estratègica i treballar en un projecte de llarg recorregut. Parlem de projectes que tinguin resultats i que vagin més enllà dels mandats. És una oportunitat per a la societat civil i el món empresarial per ser referents en institucions i convèncer els servidors públics de la importància de la col·laboració publicoprivada.

“Hi ha hagut un desajust de les expectatives i la temporalitat entre el món empresarial i els servidors públics. De fet, els servidors públics han perdut perspectiva a llarg termini i s’han centrat en el resultadisme”

— Quin ha de ser el model econòmic de Barcelona i Catalunya?

— Tant Barcelona com el país tenen uns actius, una economia i una diversificació que són un tret diferencial i suposen un avantatge competitiu molt gran. Indústria, coneixement, startups, serveis, turisme… Tenir una economia equilibrada et permet fer un pla estratègic de ciutat que ha de ser matricial, per eixos i amb segmentació. Quin model de turisme volem? Cultural, gastronòmic, mèdic, formatiu, esportiu…?

— Diria que ho volem gairebé tot.

— Hem de fer apostes determinades, treballar en eixos laterals i muntar una oferta professional que serveixi aquest model econòmic. El sistema ens retroalimentarà i ens permetrà anar cap a un model de més valor afegit amb captació de talent, inversió industrial, augment salarial… S’ha de pensar el model econòmic de la ciutat i del país a mitjà i llarg termini perquè pocs llocs arreu del món tenen la capacitat d’articular-se sobre la base del servei, la tecnologia o la indústria.

— En dues dècades hem passat del 27% al 20% de PIB industrial a Catalunya.

— Moltes administracions s’han omplert la boca dient que apostaven per la indústria, però la realitat no ha estat coherent amb les seves paraules. Catalunya ha pogut superar diferents crisis gràcies al seu potent teixit industrial d’empreses mitjanes i grans que innoven i són líders del seu sector a tot el món. Aquestes empreses han mantingut el pols del país, sense cap mena de dubte. És un actiu que s’ha de preservar.

— Fem que les coses passin.

— S’han anat perdent a poc a poc les reticències que existien sobre el món industrial. Encara recordo l’època on l’àrea del cinturó industrial de Barcelona havia de ser serveis i gairebé volien fer desaparèixer les indústries. Els servidors públics han entès la importància de la indústria com a generadora de riquesa, feina i benestar.

— Quina percepció creu que té la societat de l’empresari?

— És un dels grans reptes que tenim. Al llarg dels últims anys ha anat quallant la idea a la societat que fer d’empresari i guanyar diners és dolent. Es creu que les empreses fan les coses mal fetes i encara no s’ha aconseguit revertir aquest pensament negatiu que no s’ajusta pas a la realitat. Sense progrés econòmic, no hi ha progrés social.

“Al llarg dels últims anys ha anat quallant la idea a la societat que fer d’empresari i guanyar diners és dolent. No s’ha aconseguit revertir aquest pensament negatiu que no s’ajusta pas a la realitat. Sense progrés econòmic, no hi ha progrés social”

— Sense progrés econòmic, no hi ha progrés social.

— L’única font generadora de riquesa és el món de l’empresa que ha de ser responsable, sostenible, verd i inclusiu. Absolutament d’acord. Ara bé, no l’hem posat prou en valor i en general s’ha tendit a desprestigiar l’empresa. Això dificulta que les noves generacions vulguin implicar-se i fer empresa.

— Fer empresa també és de joves.

— Canviar-ho és complicat i hem de ser excel·lents fent les coses. S’ha de fer pedagogia. Hi ha un programa magnífic de FemCat que es diu Escola i Empresa que intenta conscienciar a estudiants d’ESO i Batxillerat de la feina que fa un empresari. També és important que els mitjans de comunicació expliquin que les empreses generen riquesa.

— Bones notícies empresarials, com les que expliquem al The New Barcelona Post.

— Això no ven i no és popular. És molt més fàcil agafar aquells casos de gent que no fa bé les seves coses, però no oblidem que en tots els col·lectius hi ha gent que no fa bé les coses. És molt més fàcil estigmatitzar els empresaris perquè és bastant més populista que no pas posar en valor totes aquelles persones que arrisquen el seu patrimoni, els seus diners i el seu temps per generar riquesa.

— L’expresidenta de FemCat i CEO de Vertix, Elena Massot, assegurava en una entrevista recent en aquesta mateixa secció que “els empresaris no som herois però tampoc especuladors” i alertava que “l’administració és un fre absolut per a l’activitat econòmica i fa embogir els ciutadans”.

— El problema és que la societat ha fet quallar dues grans idees que no ajuden a canviar aquesta percepció. La primera és que el diner públic és un manà que cau del cel i que Sant Pere imprimeix bitllets.

— De l’Helicopter Money al Sant Helicòpter.

— A tot això hi ha una despesa pública associada perquè cada cop tenim una economia amb més subsidis i ajudes. La base de la piràmide de gent que viu de l’ajuda pública és cada cop més gran, però el problema és que no s’explica que l’única forma de generar despesa pública és amb la recaptació sobre la riquesa generada. I quin és el gran generador d’ingressos per afrontar la despesa pública? El món empresarial.

— El món empresarial.

— Un món empresarial que hem criminalitzat perquè si un empresari té èxit o guanya diners segur que és un corrupte o un xoriço. Aquesta és una dinàmica molt perillosa estesa per Twitter, els titulars i la immediatesa. Ven més això que defensar la figura d’aquell que genera riquesa i té un impacte a la societat. Què som els empresaris?

“És més populista i fàcil estigmatitzar els empresaris dient que són uns corruptes o uns xoriços si tenen èxit que no pas posar en valor que arrisquen el seu patrimoni, els seus diners i el seu temps per generar riquesa”

— Què sou els empresaris?

— Gent implicada amb l’empresa i el territori. El món empresarial, els gremis o l’associacionisme tenen molt a veure en el que és avui aquest país. Fira de Barcelona és un clar exemple de la implicació de la societat civil i del món empresarial de forma altruista i pro-bono.

— Tot és altruista i pro-bono?

— Tenim més de 1.200 empresaris implicats de forma altruista en els comitès organitzadors dels salons. Tots ells s’impliquen per fer que les coses passin i això la gent no ho sap. Ho fan per dinamitzar l’economia, transformar el seu sector, generar ocupació o ser motor de la reactivació.

“Fira de Barcelona és un clar exemple de la implicació de la societat civil i del món empresarial de forma altruista i pro-bono”

— Potser la gent pensa que hi ha algun interès amagat…

— Igual que parlem de la presumpció d’innocència també hauríem de parlar de la presumpció de bondat. Alguns tenim la sort que les coses ens han anat raonablement bé i tenim l’obligació de tornar part del que hem rebut. La gent ha d’entendre que dediquem part del nostre temps de forma altruista i pro-bono a iniciatives com Fira Barcelona. En cas contrari, jo no hauria acceptat. Que sigui pro-bono et permet ser molt independent en la presa de decisions, pensar en el valor a mitjà i llarg termini i en el llegat que deixes. Ni criteris curt-terministes ni d’interès personal.

— Quin llegat li agradaria deixar a Fira de Barcelona?

— No és una qüestió de llegat personal, jo he agafat el testimoni dels anteriors presidents que van dissenyar una institució amb ambició i vocació de lideratge internacional. Van dotar Fira de les infraestructures i els equips necessaris per fer-ho possible. Jo només recullo el testimoni amb el repte d’estar a l’altura del llegat rebut i amb la voluntat de reforçar la posició de lideratge en el món firal mundial.

— Com es pot reforçar aquesta posició de lideratge firal?

— Amb l’ampliació de Gran Via o la modernització de Montjuïc. Hem de potenciar el creixement i la internacionalització de salons propis i hem de captar i desenvolupar grans esdeveniments mundials com el Mobile World Congress o l’ISE.

— I si algun dia marxen?

— A Fira portem esdeveniments de sectors de l’economia que seran estratègics per al país durant els pròxims 10 o 15 anys. La voluntat de captar aquests salons és el llegat que deixen a l’hora de crear un ecosistema de startups, talent o seus de grans companyies que giren al voltant d’un sector. Si algun dia hi ha algun saló que decideix marxar llavors haurà quedat un llegat d’un país amb sectors de l’economia productiva que seran importants més enllà de la pròxima dècada. No és regat curt.

— La capitalització i el llegat del MWC és la Fundació MWCapital.

— Això és el que pretenem amb el MWC i la Fundació MWCapital. L’ancoratge de startups, talent i companyies d’un sector fan que sigui més difícil que marxi el saló associat. Parlem d’un llegat de posicionament internacional, d’ampliació del recinte per continuar creixent i captant esdeveniments de referència mundial i ser excel·lents en la gestió del recinte firal posant en valor la importància de la col·laboració publicoprivada com a cas d’èxit.

— El model de negoci de Fira ha passat de llogar metres quadrats a fer que passin coses i es generi coneixement en un mateix espai.

— La missió de Fira és fer de motor de desenvolupament econòmic i social. La celebració de les fires i el lloguer de l’espai és un mitjà per aconseguir aquest fi i aquest llegat. L’esdeveniment es quedarà si hi ha una indústria que s’implanta aquí i es creen una sèrie de serveis al voltant del sector. El nostre interès principal no és la setmana de celebració de l’esdeveniment, sinó que tot l’ecosistema que hi ha al voltant acabi deixant un llegat a la ciutat i al territori.

— L’anterior entrevistat de Persona a Persona, Jordi Herreruela, li fa les següents tres preguntes:

Quina música escolta a casa o al cotxe i quins són els seus artistes preferits?

— Depèn del moment del dia i de la situació. Els meus artistes preferits són Coldplay i Elton John, entre d’altres.

Hi ha algun pla per connectar més la Fira i els seus congressos amb els barcelonins?

— Fira de Barcelona ha estat sempre molt lligada a la vida dels barcelonins. De petits entren al nostre recinte per divertir-se al Saló de la Infància i quan són més grans venen al saló del Còmic o del Manga. Quan han de decidir què volen estudiar venen al Saló de l’Ensenyament, compren el seu primer cotxe al saló de l’Automòbil o gaudeixen del Sónar. Quan són professionals troben grans esdeveniments i congressos a Fira sobre múltiples sectors on poden aprendre, obrir-se a noves oportunitats o fer créixer els seus negocis.

— Els barcelonins també es van vacunar al recinte de la Fira.

— Dins del nostre compromís social i en moments difícils també hem volgut estar a prop de la ciutadana, com s’ha vist recentment amb el centre de vacunació contra la Covid-19 pel qual van passar milers de barcelonins així com altres accions solidàries. És una institució centenària molt arrelada a la ciutat, també per l’impacte econòmic i social que deixa al territori, i per l’activitat que genera fora dels recintes en hotels, comerços, restaurants, transport i molts altres negocis vinculats al món firal. Però, sens dubte, hem de seguir estrenyent els nostres lligams amb la ciutadania i trobar maneres per ser més propers. En aquest sentit, treballem també per deixar un llegat permanent que vagi més enllà dels dies que dura un esdeveniment.

Quins són els objectius de Fira de Barcelona en sostenibilitat?

— A Fira de Barcelona tenim un ferm compromís amb la sostenibilitat/ESG des de tots els punts de vista: ambiental, social i de governança. La nostra missió com a important motor econòmic i social està plenament alineada amb els ODS de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, per generar riquesa i benestar per a Barcelona i el conjunt del territori.

— Per exemple?

— Estem compromesos amb la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Per tal de minimitzar l’impacte que genera l’activitat firal, impulsem accions per promoure les energies renovables, l’eficiència energètica, el reciclatge i l’economia circular. Fira disposa de la ISO 14001 que és la certificació internacional més reconeguda en matèria de sistemes de gestió ambiental. Tota l’energia que es consumeix als tres recintes prové de fonts renovables i el 40% procedeix de parcs eòlics de proximitat. A més, Fira de Barcelona centra els seus esforços en reduir els residus i avançar per tenir esdeveniments 0 waste. Per exemple, l’any 2022 es van reciclar més de 221.000 m₂ de moqueta utilitzada en els nostres salons, i es van donar més de 35,8 tones de menjar a diverses ONGs. Aquest compromís mediambiental el volem fer extensible a empreses organitzadores, expositores i muntadores i també a les persones que ens visiten.

SET DE VIDA