No hi ha hagut preocupació més barcelonina que la por constant a veure com el Mobile World Congress (MWC) marxava de la ciutat. Les afirmacions que veien imminent la data de caducitat del saló tecnològic eren reincidents, més encara quan empitjorava el context polític o amb l’arribada de la pandèmia. Malgrat tot, hi ha qui sempre ha tingut clar que el congrés no se n’aniria de la capital catalana. Un d’ells ha estat la seva cara més visible, John Hoffman, qui acostuma a reprendre els barcelonins per la seva falta d’autoestima. Ho ha explicat el president de Fira de Barcelona, Pau Relat, en una nova sessió del cicle The New Barcelona-Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post, en col·laboració amb Must Media Group, CASA SEAT i Barcelona Global, i presentat pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira.
“John Hoffman sempre ens fa la mateixa reflexió: senyors de Barcelona, creieu molt poc en vosaltres mateixos. Vam arribar aquí el 2006 procedents de Cannes amb 40.000-50.000 visitants. De la mà amb Fira de Barcelona, hem portat el saló als 110.000 visitants”, ha recordat Relat de les moltes xerrades que ha mantingut amb Hoffman al llarg dels anys. “Mai vam veure perillar el Mobile”, ha continuat el president de la Fira. “Des de l’òptica empresarial, si tens un esdeveniment que ha arribat a la ciutat, que funciona i que l’has duplicat o triplicat, per què has de córrer el risc de canviar de lloc i veure si els teus expositors i visitants et seguiran?”, ha remarcat.
Per si el sentit comú fallava, l’equip de Fira de Barcelona s’ha assegurat que els organitzadors del MWC no tenien res a retreure’ls-hi, més enllà de la seva falta d’autoestima. “El que havíem de fer era gestionar amb excel·lència des del primer moment i cada edició amb la màxima exigència, no ens hem relaxat en cap moment, per posar les condicions necessàries perquè l’aliança amb el Mobile s’allargués durant molts anys”, ha sostingut Relat.
Amb tot, ha recalat el president de la institució firal, l’acord per renovar el contracte fins a 2030 i designar Barcelona com a seu permanent del MWC ha aconseguit allò que semblava impossible en una ciutat com aquesta, “dissipar qualsevol tipus de dubte i d’inquietuds que pogués tenir algú sobre el futur del Mobile a Barcelona”. “És una notícia d’una dimensió extraordinària, no per la renovació en si mateixa, sinó pel que ens estan dient els senyors del Mobile: volem vincular el nostre futur amb el de vostès”, ha defensat.
Seguint el fil de les inseguretats que té la ciutat amb el MWC, Relat ha posat com a exemple altres esdeveniments internacionals que van triar a Barcelona com a seu en períodes complicats a nivell polític, com l’ISE i el Seafood. Les seves arribades es van anunciar en anys de turbulències com el 2018 i el 2019, exercicis, a més, de rècord per la Fira. “No som conscients dels actius que té la nostra ciutat. Estem ficats en el dia a dia i caiem en un pessimisme i desànim absolut, i no veiem com ens perceben des de fora”, ha indicat.
A ell, li agrada preguntar als organitzadors dels salons, una vegada que ja han triat situar-se a la capital catalana, per què ho han fet. Sense pensar en el clima i altres bromes fàcils sobre Barcelona, Relat ha explicat que li posen en valor factors com el fet de ser una gran ciutat però amb un tamany manejable; la seva oferta hotelera, gastronòmica i de serveis; tenir un “recinte firal premium i el millor equip de gestió liderat per Constantí Serrallonga” i les connexions directes aeroportuaries amb els principals destins europeus, d’on, avui dia, venen la majoria de congressistes.
En aquest sentit, el directiu ha demanat “un debat honest i de llarga mirada” per continuar garantint que l’Aeroport de Barcelona els posiciona tan bé enfront d’altres ubicacions. “Per coherència, si les institucions han decidit una inversió de 400 milions per ampliar el recinte de la Fira amb l’objectiu de créixer amb grans esdeveniments i que hi hagi cada vegada més visitants internacionals, el sentit comú ens diu que hauríem de ser capaços de dimensionar les infraestructures del país per donar servei a tot aquest flux de gent que esperem que vingui“, ha apostat. Sense entrar a valorar les opcions d’ampliació de la infraestructura que s’han discutit, Relat ha arguït que Fira de Barcelona necessita més vols intercontinentals per facilitar l’arribada de visitants d’Amèrica i Àsia, públic estratègic per a la institució en els pròxims anys, una vegada consolidat l’europeu.
Demana “un debat honest i de llarga mirada” per continuar garantint que l’Aeroport de Barcelona posiciona a la Fira tan bé enfront d’altres ubicacions
Relat ha afegit un últim factor que convenç als organitzadors de salons internacionals en la seva aposta per Barcelona: la col·laboració publicoprivada. El president de la Fira ha explicat que els promotors de l’ISE, la fira audiovisual més gran del món, van quedar sorpresos de la implicació que van tenir les institucions locals per sumar nous esdeveniments com el seu. A Amsterdam, la seva ubicació en els últims 16 anys, no havien rebut mai la visita del seu alcalde i, en canvi, aquí tot havia començat diferent. La llavors consellera d’Empresa, Àngels Chacón, els havia anat a veure ja un parell de vegades per defensar-los l’aposta de Catalunya pel seu sector i l’encaix que anaven a tenir en el teixit productiu. Aquest dilluns, Chacón es trobava entre el públic escoltant a Relat.
Tot això, permet situar als recintes de Montjuïc i Gran Via com a líders, no només a Espanya, sinó a tot Europa. “En aquests moments, Fira de Barcelona és la institució firal líder de llarg a l’Estat espanyol i a l’Europa mediterrània, i es troba en el Top 10 d’Europa”, ha exposat Relat. I, en aquestes deu posicions, la capital catalana es col·loca en l’octava, per darrere de set ciutats alemanyes i per davant de París i Milà. La modernització de Montjuïc i l’ampliació de Gran Via, passant dels 240.000 metres quadrats als 300.000 metres quadrats, han de servir per convertir-se en una de les millors infraestructures “de tot el món”, captant més congressos i reforçant els que ja hi són. “Estem en una posició de lideratge que no només volem mantenir sinó que volem reforçar”, ha emfatitzat Relat.
El president de Fira de Barcelona, que lidera un consell d’administració integrat totalment per empresaris, ha explicat que la clau de l’èxit des de la refundació de l’entitat l’any 2000 radica en el fet d’haver tingut “una mirada llarga” i la ferma voluntat de ser “un motor econòmic i social per Barcelona i la seva àrea d’influència”. “La mirada llarga que vam ser capaços de tenir en el passat ens ha garantit l’èxit present i ens garantirà el futur”, ha subratllat.
“La mirada llarga que vam ser capaços de tenir en el passat ens ha garantit l’èxit present i ens garantirà el futur”
També ha fet valdre la implicació de la societat civil i del miler d’empresaris i directius que de forma altruista formen part dels comitès organitzadors dels salons de l’entitat. “La implicació és total i això és un model totalment diferencial, que moltes vegades costa d’entendre a altres geografies”, ha dit amb orgull. Així mateix, tot i el context no sempre favorable, ha volgut deixar clar que Fira de Barcelona ha estat aquests últims 22 anys “un espai d’amplis consensos i una profunda lleialtat institucional”, com es va demostrar l’any 2019 amb la signatura de l’acord per tirar endavant el nou projecte d’ampliació.
Relat ha tret pit de la gestió duta a terme per Fira de Barcelona durant la crisi sanitària. “La pandèmia l’hem superat amb nota. Tot i haver estat dos anys sense ingressos estem molt orgullosos de la feina feta perquè no hem donat problemes, al contrari, hem aportat solucions i hem sigut una eina útil per la reactivació de l’economia. És un gran orgull veure també com hem posat les nostres instal·lacions al servei de la gent: més d’un milió de persones han vingut a vacunar-se a la Fira!”, ha conclòs el seu president.
