“Si vols deixa la ràdio posada, però si ens capfiquem en una xerrada profunda, millor posa alguna cosa de Leonard Cohen, si et plau”.
Arriba al Bar amb la primera llum del dia, acompanyada “d’aquest silenci que se sent abans que la ciutat desperti” que tant adora. No perd un somriure que aboca a una complicitat immediata amb l’interlocutor i una mirada color mel que de vegades despista, ja que sembla indicar que tot és un joc, tot i que reflecteix una ànima que furga en el pitjor del què som capaços de ser.
L’any 2018, Paz Velasco de la Fuente va deixar l’advocacia per a dedicar-se “en cos i ànima” a la Criminologia. “Vaig deixar d’entrar a sala, vaig deixar de litigar per a endinsar-me en els delictes violents i els seus autors i autores, però no des del punt de vista jurídic, sinó des del punt de vista criminològic, que va molt més enllà de l’acte punitiu”.
Adicta als llibres (“sóc llibròpata“), professora universitària amb més d’una vintena d’articles, dos assajos, divulgació criminològica en premsa i mitjans de comunicació i dues recerques en marxa, aquesta val·lisoletana establerta a Barcelona des de fa dues dècades es considera “la millor versió de mi mateixa, o almenys ho són les meves neurones” i és, alhora, una figura clau per l’entorn de la ficció negra i policíaca, que acudeix als seus treballs per a traçar les característiques i personalitats dels seus personatges.
De natura hiperactiva, actualment, Paz reparteix el seu temps en diferents fronts: “Dono classes a la universitat i dirigeixo treballs de fi de màster, sóc voluntària per un projecte del Departament de Justícia de la Generalitat, tinc el meu Podcast i el meu bloc a El Taquígrafo, he enregistrat un true crime per la televisió, dono conferències online i estic esperant que el meu segon llibre arribi als carrers, a partir del 17 de març”. Es refereix a Homo Criminalis (Planeta), l’esperat volum on ofereix una detallada anàlisi de les noves derives que ha pres el crim i l’agressió humana, des de la figura de la sicària en femení fins a l’anomenada cibercriminalitat social.
Tornar a començar
Paz confessa ser “conscient que, des de sempre, la passió pel meu treball ha robat i roba temps als que m’estimen, sigui família, amics o la meva gosseta; però sóc així”. Somriu. “Es queda amb mi qui ho entén i els qui de veritat m’estimen”.
–Potser va ser aquesta passió la que va fer que pengessis la toga per a dedicar-te totalment a la criminologia.
“Va ser molt difícil abandonar el que sabia fer tan bé. Sempre havia volgut ser advocada i allò era començar de zero. Des del 2005 havia compaginat el dret amb la criminologia, però només podia entregar el meu cor a una professió. Em va costar anys prendre la decisió, sortir de la meva zona de confort“. Finalment, un 18 de setembre de 2018 va desaparèixer la lletrada, “que no la jurista”, i va néixer, “en tota la seva extensió”, la criminòloga. Profunda coneixedora i incansable exploradora de les àrees més fosques d’una franja de la humanitat, continua delectant-se amb l’olor de la sang i la desgràcia dels altres.
“Em sento orgullosa de no haver-me rendit ni un instant, de saber que les meves pors i els meus límits eren només mentals”, afegeix abans d’especificar que, sovint, necessita el seu temps de solitud, que pot prolongar-se setmanes, “per a estar a soles amb la meva ànima”.
Una ciutat on mutar
“Barcelona ha vist la meva transformació personal i professional. Ha vist les meves fortaleses i les meves febleses. Ha estat amb mi en moments difícils, però també en alguns dels millors moments de la meva vida. I, només per això, mai no l’abandonaré”, declara una Paz que recorda com va arribar a la ciutat l’any 2000: “Evidentment, no sabia parlar català. Això ho vaig solucionar de pressa perquè al cap de deu dies estava anant a classes de català i, vuit mesos després, em vaig matricular a la universitat per a estudiar la meva segona carrera”.
Enamorada encara del seu Valladolid natal, destaca que “les tres decisions més importants de la meva vida les he pres a Barcelona: Ella m’ha vist canviar i ja forma part de mi”. Comença a recollir els seus estris i a preparar-se per sortir del Bar, tot i que ens deixa unes ganes, lògiques, de saber-ne més.
–Aquesta xerrada no pot acabar així! Vindràs després a dinar?
–D’acord, i aviso que voldré alguna ració. Un menú és massa per a mi, i al plat combinat es combinen coses que no m’agrada combinar.
I Paz Velasco de la Fuente llança una mirada riallera, espurnejant i connivent, abans de recordar que aquesta ració l’acompanyarà amb un vi blanc afruitat, potser un Chardonnay prepirinenc. I que li agradarà que estigui ben fresc.
