Peix de proximitat: del mar a la taula

Als ports de Catalunya es comercialitzen més de 200 espècies de peix i marisc, però moltes d’aquestes no són prou conegudes pels consumidors. El Govern vol capgirar aquesta situació i la caiguda de vendes dels últims anys d’un aliment que conté proteïnes d’alta qualitat, àcids grassos omega-3, vitamines i minerals, essencials en una dieta saludable. Per aquest motiu, ha engegat la campanya I tota la pesca que promou el consum de peix de proximitat a les llars. A través d’un viatge dels seitons del mar fins al plat, un espot il·lustra la feina que hi ha darrere del sector pesquer, des que els peixos són capturats pels pescadors, venuts a la confraria pels majoristes i duts al mercat, on les peixateries els posen a l’abast dels consumidors.

La campanya està impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, juntament amb els agents del sector, amb l’objectiu de promoure el consum de productes de la flota pesquera catalana, i d’aquesta manera, garantir una proteïna blava de proximitat i sostenible, i afavorir el manteniment de la cultura marinera al nostre país.

Les enquestes assenyalen que els catalans no aprecien prou les espècies de peixos autòctones. De fet, de mitjana una persona consumidora en coneix com a màxim cinc espècies i, en general, sempre compra els mateixos peixos. Concretament, l’any 2022 es van consumir a Catalunya més de 67.000 tones de peix fresc, dels quals el lluç i el salmó encapçalaven el rànquing dels preferits, seguits pel bacallà i l’orada, i a més distància el seitó i el llobarro. És a dir, només sis espècies, la majoria procedents de fora de Catalunya, representen més del 60% del total consumit.

Maire, besuc blanc i verat

Malgrat això, al mercat existeixen altres espècies pesqueres de proximitat, assequibles, amb excel·lents propietats nutricionals, i poc conegudes i valorades pel consumidor. Aquestes són, per exemple, la maire, el besuc blanc, la boga o el verat.

Altres espècies destacades que podem posar a la taula i són un plaer pel paladar són les melves i bonítols, que es troben principalment a les llotges de Roses, Palamós i Arenys de Mar; la canana, que es troba a les llotges de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Cambrils; la gamba blanca, que es concentra sobretot a la llotja de l’Ametlla de Mar i voltants; el pop blanc, abundant en tot el litoral, però principalment des de la llotja de Vilanova i la Geltrú fins a les Cases d’Alcanar, i el seitó, repartit per tot el litoral i especialment emblemàtic en llotges de l’Escala i Blanes.

Preus per a totes les butxaques

Existeix el mite que el peix és car i aquesta és una de les causes de la davallada del seu consum els darrers anys. La realitat, pel que fa als preus, és que hi ha per a totes les butxaques. Per exemple, la canana a llotja està a 3,67 €/kg i el pop blanc a 5,90 €/kg, uns preus força més baixos que els 10,19 €/kg de mitjana del conjunt del seu grup biològic, que inclouria també el pop roquer, el calamar i la sípia. D’igual manera, el verat, amb un preu a llotja de 3,58 €/kg, és molt més assequible que espècies molt similars com ara les tonyines i els bonítols, amb un preu de 7,22 €/kg.

A l’hora de triar un peix a bon preu també és important saber quina és la millor època per consumir determinades espècies, segons la temporada de pesca. El mes de desembre, per exemple, és un moment idoni per menjar lluç, bonítol, calamar, galera, sípia i llenguado.

Cau el consum de peix

El peix és el primer sector de l’economia blava del país després del turisme (en ocupació, volum de negocis i PIB), i l’únic amb activitat continua al llarg de l’any. És, per tant, un pilar de l’economia blava de les comunitats pesqueres. No obstant això, els desembarcaments de peixos a Catalunya durant els darrers 20 anys mostren una clara tendència a la baixa. S’ha passat de més de 37.000 tones l’any 2006 fins a unes 20.000 tones els darrers anys.

La caiguda de consum de peix de proximitat s’ha fet especialment remarcable els darrers tres anys, amb una disminució de vendes d’un 25%, sobretot arran de la pujada de la inflació. També influeixen el canvi d’hàbits i rutines a les famílies i una manca de relleu generacional en els consumidors de peix, que creuen erròniament que el peix és car i complicat de preparar. La realitat, però, és que el peix es pot cuinar de manera senzilla i ràpida. Enfarinat, fregit, al forn, a la brasa o escabetxat, existeixen moltes receptes ràpides i per llepar-se els dits.