L’Avinguda Diagonal és una de les principals artèries del cor de Barcelona ideada per Ildefons Cerdà. La seva travessa en diagonal de la ciutat va des del parc del Fòrum fins a l’entrada d’Esplugues de Llobregat, passant per la Meridiana, Gran Via, Passeig Sant Joan o Passeig de Gràcia, entre d’altres. Diuen que a la Diagonal es defineix el present i el futur econòmic, cultural i social de Barcelona. És per això que hem titulat aquesta sèrie mensual d’articles d’opinió amb el nom de Per La Diagonal. L’objectiu d’aquesta secció és explicar què es cou, mes a mes, entre les bambolines de la Diagonal i també una mica més enllà. Comencem.
Veure Ferran Adrià (El Bulli Foundation) i Martina Puigvert (Les Cols) fent tàndem a l’IESE durant el primer congrés de Pimec Joves no té pèrdua. Ferran Adrià va començar a treballar de frega plats perquè volia guanyar diners per viatjar a Eivissa i en pocs anys es va convertir en el millor cuiner del món. “He estat un dia amb Steve Jobs, dos dies amb Amancio Ortega i tres dies amb Bill Gates”, bromeja el xef. Diu que el Bulli no va tancar per una qüestió de diners sinó per esgotament físic i mental i afegeix que ser empresari és buscar-se problemes, però que ell encara té ganes d’aprendre.
De qui segur hauríem pogut aprendre és de l’economista Vicenç Oller que va ser el primer conseller d’Indústria de la Generalitat i va tenir un gran impacte en la vida política i empresarial catalana de finals del segle XX i principis del XXI. A tall d’anècdota, Oller citava a tothom per parlar al Casal de Santa Amèlia. No va ser Santa Amèlia, sinó el Palau Macaya que va acollir L’homenatge a Vicenç Oller – Catalunya 1980-2024: De la (des) a la reindustrialització organitzat per Intermèdia i La Fundació La Caixa i que va congregar Jordi Hereu, ministre d’Indústria, Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball, o Jordi Pujol, president de la Generalitat (1980-2003), entre d’altres.
Tot i que parlar de reformes estructurals pot no semblar “políticament correcte”, Jordi Gual (IESE) i Jaume Guardiola (Cercle d’Economia) ja van llançar un primer avís des del Macaya: “La nostra economia està en declivi respecte a les economies del nostre entorn”. El retard en productivitat i competitivitat és flagrant i fer recerca a les empreses és “imprescindible”. Josep Sánchez Llibre (Foment del Treball) insisteix que es poden donar les condicions perquè Catalunya tingui un PIB industrial del 25% l’any 2030, tot i que la realitat actual ronda el 18%. Diuen que tots els camins porten a Roma i els italians Enrico Letta i Mario Draghi ja han marcat el camí d’Europa en qüestions de mercat únic i competitivitat. El president de Foment alerta que val la pena prendre-s’ho seriosament si no volem que “Europa sigui el balneari dels jubilats del món”. La seva recepta de reindustrialització inclou col·laboració publicoprivada, polítiques business friendly, innovació, energia a bon preu o fiscalitat competitiva, entre d’altres.
“Et preocupes dels que es preocupen per tu?”, es preguntava Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves durant la 29a Nit de l’Empresari de la patronal vallesana celebrada a l’Auditori de Barcelona que va premiar la personalitat de Joan Planes Vila (Fluidra) o la trajectòria centenària d’Editorial Clie, Casas o la Companyia General Càrnia, entre d’altres. El temps posa a prova la resiliència empresarial.
En aquest sentit, el president de la Cecot, Xavier Panés, va reivindicar una urgent reforma de l’Administració que és “excessiva i ineficient”, alhora que va posar de manifest la crisi de confiança com a fre al creixement i el progrés i va insistir en la importància del diàleg social. “No pot haver-hi un bon país sense una bona administració i no té cap sentit dedicar més temps a omplir formularis que a produir o vendre”, va afegir. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va recollir el missatge patronal i va donar una resposta en clau de professionalització: “L’Administració pública necessita bons directius, ben formats i ben remunerats”.
A finals d’aquest mes de novembre se celebrarà un acte que es preveu multitudinari de l’Acord de la Societat Civil del Fòrum de la Reforma de l’Administració (FERA) a la Llotja de Mar amb l’objectiu de difondre un missatge unitari de la urgència de la reforma de l’administració. Reducció de la burocràcia, professionalització de la direcció pública i transparència i una digitalització més eficient són les principals demandes de FERA. Molt aviat se’n parlarà més en profunditat.
Argumenten els recentment nomenats Premis Nobel d’Economia Daron Acemogly i James A. Robinson al seu famós llibre Per què fracassen els països: els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa que la fortalesa de les institucions impacte de ple en la prosperitat dels països. No els hi falta raó. El catedràtic Xavier Sala-i-Martin cita des de fa anys aquest parell d’economistes i la seva teoria sobre la qual assegura que “els països inclusius progressen perquè tothom té oportunitats de progressar, aprendre i implementar idees. Els països extractius fracassen”. Entre la inclusió i l’extracció rau la diferència en matèria de prosperitat.
Eloi Planes (Fluidra) defensa que la cultura necessita suport en forma de marc legislatiu “fort i clar”
Sense ànim de fer cap spoiler, Xavier Panés va insistir també en la importància d’aprovar la llei catalana de mecenatge com més aviat millor. Casualitat o no, la gala dels 10 anys de la Fundació Catalunya Cultura es va celebrar al Teatre Lliure tot just unes hores després de la Nit de l’Empresari de la Cecot. El president del Parlament, Josep Rull, va dir que vol aprovar la llei de Mecenatge durant aquesta legislatura i el president de la Fundació i de Fluidra, Eloi Planes, va insistir que la cultura necessita suport en forma de marc legislatiu “fort i clar”. Lluitar per una reforma de la llei de mecenatge a nivell estatal també semblava impossible, però es va aconseguir. Ara queda pendent el cas català i com a bon exemple, ja tenim el cas francès. La Fundació Catalunya Cultura va sorgir d’una primera reunió l’any 2014 amb el conseller Ferran Mascarell i tal dia ja farà 10 anys. Celebrem el poder transformador i social de la cultura i totes aquelles empreses que es comprometen amb el món cultural. Definitivament, assegurar que la cultura, l’empresa i la societat ocupin el lloc que es mereixen és una qüestió de país.
Durant la XXIII Jornada de la Fundació Gresol vaig poder compartir un col·loqui públic d’estil mediterrani amb Carlos Puig de Travy, degà del Col·legi d’Economistes i president d’auditoria i consultoria de Crowe a Espanya. Vam parlar de flexibilitat, resiliència, sostenibilitat i innovació, però també de finançament autonòmic i col·laboració publicoprivada. El degà defensa que s’ha de revisar el sistema de finançament per tal de tenir una autonomia territorial més gran i assolir un ús estratègic dels recursos que repercuteixi en el conjunt de la societat. Entre els principals reptes de Catalunya situa la immigració i el creixement demogràfic, les infraestructures, mobilitat i transport i la ja mencionada Reforma de l’Administració pública.
Tatxo Benet va emprendre Mediapro pel desig de llibertat, però alerta que “sense un bo lideratge es perd el talent”
Allà mateix vaig poder escoltar la història de Mediapro explicada per un dels seus fundadors Tatxo Benet ara que se celebren 30 anys des que l’actual productora més gran d’Espanya i líder del mercat audiovisual europeu va començar a caminar des de Barcelona. “Som una rara avis en l’ecosistema audiovisual. Vam veure que si volíem fer una cosa important no ens havíem d’especialitzar en res concret. Ens vam envoltar de gent molt bona”, explica. Mediapro factura avui més de 1.300 milions d’euros i té més de 7.000 treballadors arreu del món. Tatxo Benet admet que com a periodista no es va imaginar mai crear una empresa, però que el desig de llibertat i la independència el van fer emprendre. “Voler ser el teu propi cap, agafar responsabilitat i no donar explicacions. Ser propietari de les teves accions”, reflexiona. Segons Benet, “el lideratge és una aposta constant pel talent i la innovació, però sense un bon lideratge es perd el talent. Emprendre una empresa no existeix, les coses surten del teu coneixement”.
Per cert, val la pena recuperar la ponència que va fer el Nobel de la Pau, Mijail Gorbachov, a la Jornada Gresol de la mà d’Antoni Pont, president d’honor de Borges i de la Fundació Gresol. D’això ja fa poc més de 20 anys, però queda un llegat que no hauríem d’oblidar mai: l’art de negociar. L’art de negociar és més necessari que mai en temps d’incertesa geopolítica. On de ben segur que s’han parlat i negociat temes importants és al popularment conegut civet de “la concòrdia” organitzat per l’empresari Luis Conde i amb l’assistència d’una àmplia representació de la societat civil catalana a la Masia de Fonteta. Diuen que el finançament singular i l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell van ocupar un lloc d’honor al menú.
Abans d’acabar i sense perdre de vista l’OPA, convé fer esment dels moviments recents que han tingut lloc a l’univers de La Caixa. Un dels millors feus per calibrar com avança l’empresariat català. CriteriaCaixa és el hòlding inversor de la Fundació La Caixa que està presidit per Isidre Fainé i dirigit per Àngel Simón. Tots dos manresans. Criteria segueix el seu particular camí de reconquesta industrials amb importants operacions a Telefónica, ACS, Colonial o Puig, entre d’altres. La notícia més recent ha sigut la transferència de les accions que Criteria tenia a Saba a l’empresa belga Interparking a canvi d’un 18% del capital de la multinacional. L’objectiu és que Saba sigui la seu d’Interparking al sud d’Europa i crear “el grup més gran d’aparcaments d’Europa” amb aquesta operació.
La notícia d’última hora que ha agafat per sorpresa a més d’un és el canvi a la presidència de CaixaBank: un català per un vasc
La notícia d’última hora que ha agafat per sorpresa a més d’un és el canvi a la presidència de CaixaBank amb l’entrada de Tomàs Muniesa i la sortida de José Ignacio Goirigolzarri. Un català per un vasc, a l’espera de definir durant les properes setmanes i mesos quin serà el pla estratègic de l’entitat per als propers anys. Una bona manera de passar pàgina a la fusió de CaixaBank i Bankia que va omplir gran part dels titulars econòmics de l’any 2021, tot seguint també les recomanacions del Banc Central Europeu (BCE) sobre les presidències no executives de les entitats financers. Muniesa que va fitxar l’any 1976 per la Caixa de Pensions és un dels símbols de la Masia de la Caixa, amb una àmplia experiència en el sector assegurances i que compta amb la total confiança de Fainé.
Per últim, Foment del Treball va anul·lar la celebració dels XVII Premis Carles Ferrer Salat com a mostra de condol amb les víctimes de la DANA. Seguim alerta pel col·lapse i la tragèdia de les inundacions. L’Ajuntament de Barcelona donarà 300.000 euros i farà un concert solidari per ajudar les zones afectades pel DANA a València. En moments així crec que es necessita sobretot planificació, visió i confiança. Allò que el politòleg Francis Fukuyama descriu en el sentit més ampli com a coneixement tècnic, experiència, capacitat, esperit crític i imparcialitat a l’hora de decidir.
Ens veiem molt aviat per La Diagonal.
