Els periodistes acaparen el Premi Nadal i el Josep Pla recordant els avis

Són molts els periodistes que acaben canviant les notícies per la ficció. Així s’ha vist en la 78a edició del Premi Nadal i la 54a edició del Premi Josep Pla, que han recaigut sobre Inés Martín Rodrigo, periodista cultural al diari ABC, i Toni Cruanyes, presentador d’informatius a TV3, respectivament. No són els primers del gremi que ho aconsegueixen. Tots dos guardons, convocats per l’editorial Destino, acumulen una llarga llista de periodistes entre els seus premiats, com Miguel Delibes, Teresa Pàmies, Juan José Millás, Eva Piquer, Maruja Torres, Llucia Ramis, Sergio Vila-Sanjuán o Cristian Segura, entre molts altres.

Dels dos guanyadors, Cruanyes ha estat el que s’ha posat més periodístic, amb un retrat del seu avi, que va morir en una residència de gent gran a la primera onada de coronavirus. “Vaig voler deixar constància”, ha explicat, assenyalant que l’escriptura d’aquesta novel·la, titulada com La Vall de la Llum, ha servit de “teràpia compartida” per a tota la seva família. “M’he trobat amb una novel·la quan jo el que volia era recordar”, ha confessat.

No només apareix la covid, sinó que el periodista es remunta a quan el seu avi era petit, amb una realitat també dura. “És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens. I que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència”, exposa l’autor.

El títol de la novel·la, La Vall de la Llum, fa referència a Canet de Mar, on va néixer i va créixer Cruanyes, i també a la llum que ha dit que caracteritza al Maresme. La història del seu avi li serveix per retratar la del seu entorn i els canvis que s’han anat succeint, així com per descobrir secrets familiars que li han ajudat a entendre una mica més la figura del seu avi.

Cruanyes ha indicat que en la seva novel·la “tot és verídic”, encara que costi creure-s’ho, remarcant que el que van viure el seu avi i els seus coetanis ens pot semblar estrany i molt llunyà, però que, en veritat, va passar fa només dues generacions. “He fet una extensió del meu treball com a periodista”, ha afegit, canviant alguns noms dels protagonistes, pensant que potser no se sentirien del tot orgullosos d’allò que van fer en un passat.

A diferència de Cruanyes, Martín Rodrigo ha confiant en la seva pròpia memòria per inventar, “un verb meravellós”. “Qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció”, ha insistit, assegurant que, entre els seus coneguts, els que creguin sentir-se reconeguts s’equivocaran.

Martín Rodrigo explica a Las formas del querer la crisi que viu la Noray amb la mort dels seus avis, la Carmen i el Tomás, que van ser els qui li van ensenyar gairebé tot. La Noray tira de records per superar la sotragada, refugiant-se a la casa familiar del poble on va créixer. De la memòria la Noray passa a l’escriptura com a teràpia, encara que l’autora ha recalcat que “el duel no es cura, és una manera de viure, t’acostumes”, recordant els duels que ha passat amb la mort de la seva mare quan era molt jove i amb la de la seva primera editora, Belén Bermejo, fa més d’un any.

Martín Rodrigo ha confiant en la seva pròpia memòria per inventar: “Qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció”

La Noray, com Cruanyes, afronta la narració de la seva història familiar per acabar trobant la seva pròpia història. També fa un repàs històric del context que li va tocar viure a les generacions anteriors, anant des de la Guerra Civil fins a principis del segle XXI. “La memòria és fonamental tant per a la literatura com per a la vida”, ha defensat.

La periodista, que porta “tota la vida” escrivint aquesta novel·la, ha confessat que guanyar el Nadal és “un somni fet realitat”. Martín Rodrigo ha aprofitat també per lloar a la seva primera guanyadora, “la meva estimada i admirada” Carmen Laforet.

Una celebració encara marcada per la pandèmia

La gala d’entrega dels premis ha tornat a tenir un format diferent a l’habitual, sense el tradicional sopar literari a l’Hotel Palace. La ubicació s’ha mantingut en aquest dia de Reis, però l’acte s’ha reduït a la lectura dels guanyadors i un posterior torn de preguntes, com va es va fer fa un any.

Aquest any no ha estat de rècords com ho va ser l’anterior. La guanyadora de la 78a edició del Premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, ha destacat entre els 937 manuscrits presentats, lluny de la xifra que es va aconseguir en l’edició de 2021, amb un total de 1.044 i resultant Najat El Hachmi la guanyadora per El lunes nos querrán. Així mateix, el guanyador de la 54a edició del Premi Josep Pla, amb una dotació de 6.000 euros, ha estat seleccionat entre 44 obres presentades. L’any passat va ser Maria Barbal la guanyadora d’aquest guardó amb Tàndem. Les novel·les guanyadores de l’edició 2022 es publicaran el pròxim 2 de febrer.