A molts els sorprendrà que l’origen de Bayer a Espanya porti com a nom Federico. Però, és clar, primer, cal situar-se a l’any 1899, quan els estrangerismes no eren tan benvinguts com avui. Després, toca pensar que el fundador de la companyia farmacèutica es deia Friedrich i que, quan va aterrar a Barcelona a finals del segle XIX, el seu nom es va traduir i es va convertir en Federico Bayer i Cia. Així va començar la història de la multinacional alemanya durant més de 125 anys al país, on va anar expandint-se per diferents ciutats, però amb Barcelona, i després Sant Joan Despí, com el principal centre d’activitat.
Si això de Federico sorprèn, també ho farà pensar que Bayer fa alguna cosa més que aspirines, una cura infal·lible per qualsevol mal per a tota una generació. Precisament, quan va arribar a la capital catalana, va ser per constituir una societat que comercialitzés els seus productes químics. Com assenyala Benjamin Cosculluela, directiu de Bayer que va començar a treballar a l’empresa fa 35 anys, la llarga tradició tèxtil catalana la va posicionar com una bona regió —avui li diem hub— per a aquesta indústria, que havia descobert els colorants sintètics per tenyir, sobretot, tèxtils, però també adobats i paper. Una pota del negoci que Bayer va acabar reduint amb els anys.
Amb aquesta primera societat anomenada Federico, les coses eren més rudimentàries que ara. Bayer va desembarcar a Espanya amb els seus productes químics, però no va trigar gaire a portar també la principal derivada que havien obtingut dels tints, l’àcid acetilsalicílic. A les primeres dècades del segle XX, les aspirines de l’empresa alemanya es feien a casa, pels veïns d’una farmàcia de la plaça Regomir, al Gòtic, que rebia tota la matèria primera i la repartia entre els veïns perquè la compactessin. En aquella època, l’empresa primer va tenir oficines al carrer Ausiàs March i més endavant al carrer Bailèn amb Diputació, en un xalet conegut com a Torre Bayer, on ara es troba l’escola Santa Anna.
Sabent que el mètode no era massa sofisticat, l’empresa va externalitzar la producció a un tercer, els laboratoris Serra Pàmies de Reus, fins que va comprar la seva pròpia fàbrica l’any 1940. Es trobava al carrer Calàbria, al costat de l’Escola Industrial, activa fins a principis dels 2000. Els treballadors de la casa recorden que durant molt de temps van predominar les dones a la plantilla de la fàbrica, per considerar que tenien unes mans més fines, i que només ho feien quan estaven solteres, deixant els seus llocs de feina quan es casaven.
Després del tancament de la planta de Calàbria, les immobiliàries Amrey i Vertix van comprar els terrenys per construir pisos, conservant una xemeneia a la cantonada amb París. A més de comptar amb una fàbrica en plena trama urbana, Bayer va fixar la seva seu corporativa a Pau Claris cantonada amb Còrsega, comprada per Núñez i Navarro quan van marxar cap a Sant Joan Despí, on avui dia es troben les oficines centrals per a Espanya i Portugal.
La de Calàbria no va ser l’única fàbrica de Bayer a Barcelona, també va comptar amb altres plantes per a la seva divisió química. Una d’elles es trobava a Sant Andreu, a l’actual Maquinista, hereva de la companyia Fabricació Nacional de Colorants i Explosius, fundada per diferents famílies catalanes dedicades als colorants sintètics que es va acabar integrant en la multinacional alemanya. Després en va tenir una altra a la Zona Franca, així com a la petroquímica de Tarragona, totes dues avui integrades a Covestro, spin-off de Bayer.
Amb el tancament de la fàbrica de Calàbria i la desvinculació dels altres centres productius catalans, les plantes de Bayer s’han mantingut a la resta d’Espanya, com en el centre de La Felguera, a Langreo (Astúries), referent mundial que concentra tota la producció de l’àcid acetilsalicílic de Bayer. Recentment, s’ha anunciat una inversió de gairebé quatre milions d’euros per ampliar la seva superfície amb 25.000 metres quadrats. També compta amb una fàbrica a Alcalá de Henares.
De Barcelona per a tot el món
Bayer ha celebrat els seus més de 125 anys a Espanya amb un nou conseller delegat, Jordi Sánchez, un executiu català amb una llarga experiència en el sector farmacèutic. Torna a Barcelona després d’haver ocupat diferents càrrecs a Basilea i Berlín amb Bayer. Biòleg per la Universitat de Barcelona (UB), on també va cursar un màster de Bioquímica i Biologia Molecular que va complementar amb un postgrau en Farmacologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el nou conseller delegat de Bayer Hispania va començar treballant a la indústria farmacèutica a les àrees de recerca de companyies com Almirall, AstraZeneca i Sanofi. Quan va entrar a la biotecnològica estatunidenca Amgen va voler provar el costat empresarial del sector. L’any 2013 va arribar a Bayer.
Amb una plantilla de 1.500 treballadors a Sant Joan Despí, més de la meitat es concentren en el hub d’excel·lència global, amb el qual es dona servei a totes les divisions de la companyia des de fa 25 anys. A finals de 2024, el centre s’ha reforçat amb una nova àrea de recerca i desenvolupament (R+D) en salut i agricultura, centrada a donar suport als assajos clínics que lidera l’empresa a tot el món i a automatitzar dades per millorar la precisió i la presa de decisions al camp. “Treballem des de Barcelona per a tot el món”, remarca Sánchez.
El centre de serveis d’excel·lència de Bayer es va posar en marxa l’any 2001, amb el focus posat en la comptabilitat i les finances, ajudant a automatitzar les tasques més repetitives i de menys valor afegit. Des de llavors, ha anat incorporant noves àrees de desenvolupament, com la logística i la gestió de la cadena de subministrament per a una desena de països d’Europa i Orient Mitjà —amb gairebé 90.000 proveïdors—, promovent la seva revisió per fer-la menys contaminant, o l’ús de la intel·ligència artificial per predir la demanda de productes. En els últims cinc anys, el hub ha augmentat la seva plantilla en un 75%, arribant fins als més de 820 treballadors de 50 nacionalitats, amb molt pes dels perfils científics. Segons les últimes dades disponibles, Bayer va invertir a Espanya i Portugal més de 130 milions d’euros l’any 2023. A nivell global, la seva facturació se situa en els 47.600 milions d’euros i ocupa uns 100.000 treballadors.
La seu de Bayer a Sant Joan Despí s’encaixa en una zona que està en plena efervescència per al sector farmacèutic i mèdic. Molt a prop s’espera el futur Hospital Clínic i el nou centre de malalties rares de Sant Joan de Déu i no tan lluny queda el Parc Científic de Barcelona (PCB), a màxima capacitat des de fa anys i encarant la seva ampliació, i un Barcelona Supercomputing Center (BSC) en expansió.
En aquest context, Bayer va vendre l’any passat el seu edifici a Sant Joan Despí al grup inversor Stoneshield per crear un pol científic. Més de 3.000 professionals s’han instal·lat en el nou centre, amb companyies com AGFA Healthcare, Ecolab, Stockmeier, Clariant, Giesecke + Devrient, Powernet o Axians, a més de l’alemanya, que ocupa gairebé la meitat de la superfície. Un dels actors que es va sumar recentment a la zona va ser Qiagen, multinacional holandesa que fa uns anys va comprar Stat-Dx, una petita startup nascuda al PCB, i que ara ha situat un centre mundial per a malalties infeccioses just davant de la seu de Bayer, ja a Esplugues de Llobregat.
