No fa gaire, al bar La Farga, del costat de Catalunya Ràdio, jo esperava asseguda a la barra que em fessin uns cafès per emportar, quan va entrar un home. Vaig sentir que deia que tenia una taula. Els meus amics, els cambrers, van ser molt amables amb ell, però sempre són amables amb tothom. Se saben el nom i la vida dels clients, m’hi incloc, i pel nom els anomenen. “Senyora Romaguera, la taula de sempre?”. “Ja ha arribat la filla, senyor Romagosa?”. L’home que dic va saludar, amb la mà, cap on jo era. I jo, que pateixo de prosopagnòsia, també vaig aixecar la mà per tornar-li la salutació. Vaig pensar que potser era un treballador de la ràdio o un comercial de vins o el bateria d’alguna banda de música que sortia de gravar un programa a Icat.
— Que no saps qui és?—em va dir, amb certa alarma, el meu amic, el cambrer.
— No, que el conec?—vaig dir jo.
— És Gerard Piqué!
Però ja havia marxat cap a la taula. Entenc que un futbolista del Barça, la cara del qual es coneix a cada racó del planeta, saluda educadament, però sense efusió, a tot arreu, per evitar ser considerat un estúpid si no ho fa, i per evitar, si ho fa amb massa simpatia, ser abraçat i haver de firmar autògrafs.
D’aquest dia no fa tant, però, esclar, no sabíem tot el que passaria amb Messi. No ens pensàvem que veuríem la roda de premsa del jugador, entre llàgrimes. Jo la vaig veure en un bar, a prop de Linyola, i els parroquians, amb els cafès i carajillos, estaven tan tristos com en un enterrament.
I vet aquí que ahir, Piqué —al camp, en context, sí que el conec— va jugar el primer partit després de la marxa de Messi i va marcar el primer gol de la temporada. Pel que llegeixo, s’havia demanat a l’afició que al minut deu de cada part es cantés el nom de l’absent, però no tothom ho va fer. Hi estic d’acord, en fi. Si et deixa el nòvio que tant has estimat i que tanta alegria t’ha donat dient-te allò de “no ets tu, sóc jo…”, i et quedes feta pols, no has d’estar plorant el seu nom cada nit a les dotze i set perquè és l’hora en què vàreu fer l’amor per primer cop. No cal torturar-se. Has de “refer la teva vida”, ho diuen els consellers matrimonials. Si de nit plores perquè has perdut el sol, etcètera, etcètera, no?
Doncs bé. Com que de nit no acostumo a plorar per haver perdut el sol, etcètera, etcètera, vaig gaudir del Barça contra la Reial Societat, amb totes les estrelles. Sense Messi, les posicions van canviar i aquest canvi va fer que el jove Eric Garcia estigués al costat de Piqué. Piqué va marcar el primer gol de la temporada. Parlo d’ell, perquè es va retallar el sou —d’altres no ho han fet— i d’aquesta manera el Barça ha inscrit Memphis, que també jugava ahir i que, amb la pilota, per cert, li va agrair el favor.
