El Port de Barcelona representa l’1,7% de tot el PIB de Catalunya. Això només si es compten les empreses que hi treballen, però la xifra puja fins al 7% si s’inclou tot l’ecosistema logístic que gira al seu voltant. Davant la crisi actual, la seva presidenta, Mercè Conesa, defensa que la seva obligació no és només mantenir l’aportació d’aquesta infraestructura a l’economia, sinó que cal incrementar-la.
Aquest és un dels objectius que perfilen el IV Pla Estratègic del Port, presentat aquest dimecres en un acte virtual celebrat a la seu de Foment del Treball, amb la participació de Conesa, el seu director general, José Alberto Carbonell, i el vicepresident de la patronal, Joaquim Llansó. El nou full de ruta aspira a consolidar en el llarg termini la seva posició com el principal hub logístic i intel·ligent del Mediterrani. La sostenibilitat econòmica és una de les seves peces fonamentals, però no és l’única i s’acompanya de la sostenibilitat ambiental i social.
“No es pot créixer econòmicament sense reduir la petjada de carboni ni sense consolidar l’ocupació de qualitat”, remarca Conesa. “Creiem que l’assoliment d’una part sense les altres dues no es pot considerar un èxit. Cal assolir de manera simultània totes tres”, agrega.
Abans d’arribar al 2040, la infraestructura estableix en el seu pla tres fites a curt termini que inclouen aquests tres pilars de la sostenibilitat i estan en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El Port de Barcelona espera arribar als 70.000 milions d’euros de comerç exterior, tenir el 50% dels molls de contenidors i ro-ro electrificats, i augmentar la plantilla fins als 40.000 treballadors. Tot això s’ha de complir de cara al 2025 per garantir que es converteix en el principal hub logístic intel·ligent del sud d’Europa d’aquí a 20 anys.
Objectius estratègics de cara als pròxims 20 anys
Sota la triple premissa de la sostenibilitat, el Port de Barcelona vol continuar creixent, sent conscient de les dificultats que afronta actualment, com l’escassetat de sòl logístic i l’atura de l’activitat dels creuers. Malgrat això, la infraestructura s’ha fixat dotze objectius estratègics per revertir aquestes adversitats i potenciar el seu lideratge de cara al 2040.
Segons explica el director general del Port, José Alberto Carbonell, els objectius que determina el IV Pla Estratègic passen per continuar desenvolupant infraestructures clau per la seva operativa, com ampliar el Moll Adossat i el Prat Nord, i acabar la construcció del Moll Catalunya, on es vol concentrar tota l’activitat de contenidors, juntament amb el Moll Prat Nord, tots dos a la zona sud del Port, al Prat de Llobregat.
El director general del Port, José Alberto Carbonell, assenyala que el IV Pla Estratègic contempla concentrar tota l’activitat de contenidors a la zona sud del Port, als molls Adossat i Prat Nord
El pla inclou incrementar la intermodalitat, amb el desenvolupament de la seva infraestructura ferroviària i l’augment del tràfic ferroviari de contenidors —representa el 15% del total—. La intermodalitat també ha de guanyar pes amb la construcció dels nous accessos ferroviaris a la zona sud, ara que totes les administracions s’han alineat per fi, i dels nous apartadors a la línia Barcelona-Saragossa, que permetin l’arribada de trens més llargs, a més de la posada en marxa d’un shuttle ferroviari intermodal, posant la mirada més enllà de Barcelona i incloent altres territoris, com el Vallès i el Penedès.
Respecte a la logística al Port de Barcelona, Conesa avisa que el 97% del sòl de la ZAL Port de Barcelona ja està ocupat. “Per seguir creixent necessitem trobar i identificar nou sòl logístic”, subratlla. A través de la col·laboració publicoprivada, Conesa confia a revertir aquesta escassetat, trobant nous espais als municipis de Barcelona i El Prat. De fet, un dels projectes que té al cap el Port és el desenvolupament d’un nou parc logístic de més de 100 hectàrees a l’Aeroport de Barcelona.
Una aposta verda
Més enllà de guanyar competitivitat, la infraestructura aspira amb el nou pla estratègic a reduir el seu impacte ambiental, amb l’electrificació dels molls, la finalització de la subestació elèctrica Cerdà-Port, l’aposta per afavorir les escales de vaixells propulsats amb Gas Natural Liquat (GNL) i aquells que siguin més sostenibles, i generar energia renovable a les teulades del Port.
El Port de Barcelona també vol crear més de 40 hectàrees de zones verdes, enllaçant el parc agrari del Llobregat amb la muntanya de Montjuïc, actuació que suposarà una inversió d’uns 24 milions d’euros. Així mateix, amb la voluntat d’apropar la infraestructura als barcelonins, es vol desenvolupar un hub de coneixement, innovació i formació i promoure l’economia blava, com farà l’Ajuntament al Port Olímpic, adaptar els espais del Port Vell a l’entramat urbà, i finalitzar la rehabilitació de l’edifici Portal de la Pau i obrir un nou centre d’interpretació.
