En un món on el context geopolític sembla cada vegada més incert, el Port de Barcelona posa els llums llargs per mantenir el lideratge. El seu president, José Alberto Carbonell, aspira a atreure grans centres logístics, conscient de l’efecte tractor que tenen en les rutes de moltes navilieres. “El que ens demanen el 70% dels nostres clients és connectivitat”, ha apuntat Carbonell en una conferència aquest divendres del Cercle d’Infraestructures, cita obligatòria per a tots els recentment nomenats presidents de la institució.
Quan multinacionals com Mango fan arribar els seus productes a través del port, les navilieres desvien les seves rutes marítimes i estableixen a Barcelona la seva primera base al Mediterrani. Això acaba beneficiant a aquelles petites i mitjanes empreses que també omplen contenidors, però tenen menys poder de mercat que la firma amb seu a Palau-solità i Plegamans, que distribueix a les seves botigues de tot el món des del magatzem que té a Lliçà d’Amunt.
En aquestes 17.000 empreses exportadores catalanes es fixa Carbonell per desenvolupar més centres logístics. No només impacta en el port l’operativa de Mango, amb les seves peces fabricades majoritàriament a la Xina, sinó també la d’altres marques com Decathlon i Lidl. Ambdues distribueixen els seus productes per a tot Europa des de la capital catalana. La primera, amb un magatzem de 92.000 metres quadrats a la ZAL, envia el seu material esportiu a la vintena de centres que té repartits pel continent, amb 130 milions d’articles expedits cada any.
Durant la conferència, Carbonell també ha posat el focus en un conflicte que fa dècades que arrosseguen, la difícil convivència entre port i aeroport. Amb vaixells cada vegada més alts i, per tant, grues de majors dimensions per poder descarregar els contenidors, els plans per continuar donant servei a les navilieres es veuen frenats per l’operativa dels avions, tenint en compte que requereixen una distància de seguretat per aterrar.
“Estem treballant per fer compatible port i aeroport”, ha remarcat, posant en valor que totes dues són infraestructures de primer nivell i han de conviure. Aquí entra en joc el futur Moll de Catalunya, que ja ha començat a fer els seus primers passos, amb l’encaix encara pendent de resoldre. A més, el port vol afrontar la necessitat d’un major calat a les seves instal·lacions, amb uns vaixells cada vegada també més profunds. La falta de profunditat ja els ha fet perdre algun client.
