El port contempla allargar la Rambla fins a l’antiga terminal de Baleària

L’activitat portuària s’ha anat allunyant de la trama urbana des de fa anys, alliberant espais que tradicionalment havien estat ocupats per vaixells i creuers. El moll de Barcelona, on es troba el World Trade Center (WTC), és un d’ells. Fins fa res, aquí atracaven els ferris de Baleària, desplaçats des de fa uns mesos cap al moll Adossat. El trasllat ha permès que la base de l’equip amfitrió de la Copa de l’Amèrica, l’Emirates Team New Zealand, s’hagi instal·lat a l’antiga terminal Baleària, on han desaparegut les tanques que abans protegien la zona des d’on s’embarcava amb destinació a les Balears, i s’ha començat a urbanitzar el camí que connecta amb l’estàtua de Colom i la Rambla, tocant el mar, just darrere de l’edifici de la Duana.

“L’objectiu és anar obrint tots aquests espais de manera gradual. Anirem alliberant el moll de Barcelona i, paral·lelament, ja estem preparant els projectes de caràcter urbanístic per transformar-lo i fer una reforma per allargar la Rambla”, avança el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, en una entrevista amb The New Barcelona Post. “Volem construir un passeig que obri el moll de Barcelona a la Rambla”, remarca, incloent en aquest projecte l’obertura de tot el moll, també els laterals i la part posterior del WTC, encara avui restringits a la ciutadania. “És un objectiu per a després de la Copa de l’Amèrica”, exposa.

Amb les obres de la Rambla de fons, el primer pas que es farà en aquest sentit és fer accessible aquest mateix 2024 el lateral del moll de Barcelona on es trobava la terminal Baleària, així com l’espai on estava situada la terminal Nord, que va rebre el seu últim creuer a finals d’octubre passat. “Ara es pot entrar a la part central del moll, però els exteriors estan tancats perquè han estat espais de restricció per l’activitat comercial”, afegeix. L’última terminal del moll de Barcelona a cessar la seva activitat serà la Sud, amb capacitat per a dos creuers mitjans, amb el seu tancament previst per a l’any 2026.

El moll de Barcelona no és l’únic espai que s’està recuperant per a la ciutadania, com a resultat de l’acord que va tancar el govern municipal liderat per Ada Colau amb el port l’any 2018. També s’ha fet a la zona de la Nova Bocana, guanyant un mirador als peus de l’hotel W i estrenant la nova Rambla del Rompeolas, i està a punt de passar amb la llotja de pescadors, pocs dies abans d’inaugurar unes noves instal·lacions que permetran assistir a les subhastes diàries de peix i veure de prop la Torre del Rellotge. A aquesta obertura ha contribuït, sens dubte, l’arribada de la Copa de l’Amèrica a Barcelona, entesa com l’empenta final necessària per a molts projectes que es maduraven des de feia temps. Només al Port de Barcelona, s’ha traduït en una vintena d’iniciatives, per valor de 120 milions d’euros, que tenen com a objectiu ensenyar la millor cara de la infraestructura quan s’acostin els visitants i els veïns a veure uns vaixells voladors competir molt a prop de la platja.

“Quan es va fixar una data per a l’arribada de la Copa de l’Amèrica, tot allò que teníem al cap s’havia de fer. Ens ha ajudat i forçat a executar aquesta nova transformació del Port Vell. La màquina de l’autoritat portuària ha hagut de córrer i estressar-se moltíssim”, indica Salvadó, “complirem amb tots els calendaris que ens havíem marcat i les diferents actuacions s’executaran dins dels terminis”. S’acaben d’estrenar els tinglados del moll Oriental, on se situaran les activitats d’hospitalitat del port durant la competició, i està a punt d’entrar en funcionament el nou servei de bus nàutic, esperat des de fa dècades, a més de la nova llotja.

Tampoc s’obliden a l’autoritat portuària dels terrenys on s’anava a alçar el polèmic Hermitage, acabats d’asfaltar i urbanitzats per donar servei a la regata, a l’espera de trobar un projecte que els aprofiti: “És un espai únic, no tenim cap altre així en tot el port. No té cap sentit que el tinguem desocupat. Passada la Copa de l’Amèrica, obrirem un procés de reflexió per veure quina activitat posem aquí. El que està clar és que serà una amb un alt valor perquè és una parcel·la absolutament extraordinària”.

Canvi de plans per al Liceu 

Mentre que uns projectes s’han tret del calaix i s’han executat, uns altres han vist com la competició nàutica capgirava els seus plans. Es tracta de la segona seu per al Liceu. Poc abans que s’anunciés l’elecció de Barcelona com a seu de la 37a edició de la Copa de l’Amèrica, la institució cultural va comunicar que estudiava la seva expansió en els terrenys de l’abandonat Imax, una actuació que implicava que s’enderroqués. Tot semblava encaminat en aquesta direcció fins que la regata va decidir situar en els antics cinemes un centre de divulgació.

“El Liceu Mar no està vinculat amb la Copa de l’Amèrica. Avui contemplem que la seva nova seu sigui compatible amb l’Imax”, explica el president del Port. S’està valorant la possibilitat d’alçar un edifici just davant dels cinemes, a la Plaça de l’Ictineu, avui dia una extensió d’herba on molts s’estiren a descansar. Un canvi de criteri que arriba després que la posada en marxa de l’America’s Cup Experience hagi revaloritzat les instal·lacions. “El port havia decidit derruir l’Imax, però arriba la Copa de l’Amèrica i se li dona una segona vida. S’ha fet una inversió privada de nou milions d’euros i s’ha transformat en un espai molt interessant on cada setmana s’organitzen activitats, i entitats i empreses utilitzen una sala de cinema amb una pantalla enorme, de les més grans que hi ha a Europa. A partir d’aquí, la decisió d’enderrocar-lo ja no és tan òbvia perquè hi ha una inversió que ha tingut un èxit rellevant”, detalla Salvadó.

Un escenari que encara pot quedar més clar en el cas que la Copa de l’Amèrica es torni a celebrar a Barcelona, una possibilitat que va guanyant força, però que dependrà de qui aconsegueixi el trofeu. Si el manté l’Emirates Team New Zealand, serà més fàcil repetir com a seu. “Hauríem d’ajustar calendaris, però, evidentment, seria una fita i ens permetria accelerar més actuacions”, agrega el president.

Un 2024 de rècord de contenidors i creuers 

Amb tota aquesta transformació en marxa, el Port de Barcelona afronta un 2024 que no només estarà marcat per la Copa de l’Amèrica, sinó per uns resultats mai vistos. Amb les guerres a Ucraïna i Gaza i el canal de Suez tancat, la infraestructura s’ha convertit en una de les parades indispensables per a distribuir els productes cap a l’inestable Mediterrani Oriental. “Estem atenent una sobredemanda d’embarcacions. En els últims mesos, el trànsit de contenidors ha crescut un 25%. El nostre rècord està en els 3,5 milions de contenidors i enguany podríem arribar a situar-nos en els 4 milions de contenidors”, indica Salvadó.

Unes circumstàncies extraordinàries que també afecten els creuers, àmbit que ja havia registrat un any rècord el 2023, amb 3,5 milions de creueristes. “No hi ha creuers en el Mediterrani Oriental, tampoc a Sant Petersburg, ciutat de creuers, tot això està tancat i els creueristes busquen rutes alternatives, concentrant més demanda en el Mediterrani Occidental”, exposa, “això no és estructural, quan tot això es normalitzi, es tornarà a una situació més relaxada”.

El Port de Barcelona preveu arribar a la xifra rècord dels 4 milions de contenidors aquest 2024

Aquest tràfec constant que viu el port es detecta quan s’observa la línia que formen diferents vaixells que esperen a descarregar en l’horitzó. Els barcelonins ho podran comprovar de primera mà el pròxim cap de setmana en les primeres jornades de portes obertes que organitza el Port de Barcelona perquè els veïns puguin descobrir els seus espais més secrets, plens d’activitat econòmica cada dia i amb mil mesures de seguretat que impedeixen unes visites més quotidianes. Rutes amb autobús, a bord de les Golondrinas i a peu serviran per visitar llocs com la terminal BEST, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) i el far de la Farola, l’antiga platja de L’Hospitalet, però també aprendre sobre la història del moll de la Fusta i la Barceloneta. “Fins ara només es podien visitar les 80 hectàrees que conformen el Port Vell d’un total 1.150 hectàrees que té el port. Aquestes jornades són una oportunitat d’entrar a tots aquells llocs que habitualment estan restringits”, explica Salvadó.

Pocs dies abans de la seva celebració, moltes de les activitats han esgotat totes les entrades, amb la previsió d’atreure 16.000 veïns. Activitats que permetran que el port es conegui més com a motor econòmic i no només se l’associï a creuers, massificació turística i contaminació. “Volem explicar quin és el procés màgic que permet que pugui arribar un producte a les prestatgeries de la botiga on comprem des de qualsevol punt del món. A vegades, podem tenir la sensació que apareixen de manera atzarosa, però aquest petit miracle es produeix a través del port, que està connectat amb uns altres 200 ports. Això també suposa que el nostre teixit industrial pugui enviar els seus productes a qualsevol lloc i és el que ha permès que Barcelona sigui una ciutat industrial. La Revolució Industrial no s’hauria fet aquí sense el port”, defensa el seu president.