Portugal, un ecosistema en incubació vist des de Barcelona

La innovació al món es juga en una lliga de ciutats. Va d’atreure i potenciar el talent allà on millor es pot desenvolupar. On millor es pot viure i treballar. Hi ha molts llocs bonics al món, però no n’hi ha tants on es pugui viure i treballar bé. I encara n’hi ha menys on es pugui viure bé i treballar en sectors estratègics i d’alt valor afegit, com la tecnologia. Unes quantes ciutats al món competeixen per estar ben posicionades en aquests rànquings de ciutats tecnològiques: a Europa, al capdavant hi ha —i només és un ordre alfabètic—  Amsterdam, Barcelona, Berlín, Lisboa, Londres, Madrid o  París.

Precisament, la setmana que ve, Lisboa serà la capital mundial de l’emprenedoria digital, aplegada pel Web Summit. L’epicentre de l’esdeveniment estarà en un escenari on fa quinze dies hi van actuar els Back Street Boys. No és casualitat: això va de show business. Web Summit l’organitza una empresa irlandesa, i es feia a Dublín fins que el govern portuguès va desplegar les seves millors armes (competint amb Londres, París i Berlin) per emportar-se l’esdeveniment a Lisboa, on es fa des del 2016. El 2016 és l’any que el Govern portuguès va posar en marxa una ambiciosíssima aposta per la innovació que ja ha començat a donar fruits: ara Lisboa treu pit perquè és la seu de 7 unicorns.

Els pròxims dies sentirem a parlar molt d’economia digital des de Lisboa. Durant els tres dies del Web Sumit, 70.000 persones de tot el món col·lapsaran el recinte i segurament els carrers empedrats dels barris cèntrics i més cool de la ciutat. S’hi trobaran 2.500 periodistes, 1.200 inversors, 900 ponents, hi participaran 2.300 startups. L’esdeveniment té un pressupost anual de 30 milions d’euros, dels quals 11 provenen directament de pressupost públic. Web Summit és una aposta a llarg termini: el contracte per fer-lo a Lisboa dura fins al 2028.

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de fer una prospecció a l’ecosistema de Portugal, de la mà d’una missió organitzada per la direcció general d’Innovació i Emprenedoria de la Generalitat, i que ha comptat amb la participació de Tech Barcelona i altres agents d’innovació del país, dels àmbits universitaris, territorials i sectorials. Durant quatre dies a Lisboa, Porto i Aveiro, hem conegut iniciatives públiques i privades de foment de l’emprenedoria, emprenedors i nòmades digitals, projectes d’innovació, responsables municipals de smart cities, universitats,  incubadores d’empreses i espais de coworking. Tenir visió global i interconnexió internacional és clau per fer fort el nostre ecosistema.

A Portugal es respiren per tot arreu les bones vibracions de la nova economia, i el Web Summit és la cirereta del pastís. D’un pastís, però, que encara està a mig coure. 

Parlant amb un grup d’inversors portuguesos bons coneixedors del que anomenen mercat ibèric, reconeixen que el seu ecosistema va 4 o 5 anys per darrere de l’espanyol, en termes de maduresa dels emprenedors o en capital disponible. Però tenen molta fe en el seu futur brillant. S’hi dediquen molts recursos i tot va molt de pressa. Els inversors, els emprenedors, les mateixes institucions, parlen sobretot de qualitat de vida, de les onades que fan les delícies als surfistes, i de les facilitats del Govern per atreure talent i startups i corporacions internacionals: reduccions fiscals, facilitat per contractar estrangers, visats especials per a emprenedors i nòmades digitals.

Lisboa s’ha proposat ser en tres anys la comunitat més gran del món en scale ups, i un exemple és que han començat per crear el lloc on posar-les. El Hub Creativo Beato és una antiga zona militar de 35.000 m² a la riba del Tajo que està sent rehabilitada per ser un gran complex d’innovació. Són 18 edificis industrials que el Govern i l’ajuntament han posat a disposició d’empreses privades per tal que els rehabilitin a canvi de no pagar lloguer durant força anys. Hi anirà Factory (Berlin), la cervesera Suprebock, una incubadora de Startup Lisboa, un espai de coliving. De moment encara està tot en obres.

A tot arreu ens diuen que per crear aquest nou marc mental basat en la innovació és fonamental començar per l’educació i la formació, perquè Portugal no és precisament un país amb cultura emprenedora i de risc. També s’hi ha posat a treballar, en això.

Prop de Cascais, al costat mateix d’un antic castell militar i arran de platja, s’acaba d’estrenar el campus de la Nova University, amb la Business & Economics School. Espectacular es queda curt. Una universitat privada americana de les top no tindria millors instal·lacions. Però aquesta universitat és pública, tot i que completament finançada per privats (des del Santander, els supermercats Pingo o la Haddad Foundation. “Som un experiment”, diuen. Imparteixen carreres, masters i executive programs, el 65% dels estudiants són internacionals (alemanys i italians els que més). Al campus tot sembla perfecte, els alumnes estudiant en silenci a les taules, un piano amb pianista espontani a una zona de pas, la llum entra per tot arreu i des de tot arreu es poden contemplar les vistes a la immensitat de l’oceà. Agafen ganes de quedar-s’hi a estudiar qualsevol cosa.

Al nord del país, Porto té una bona universitat tecnològica, certa indústria, i l’Ajuntament de la ciutat també està fent un esforç per ser puntera en innovació. S’hi fomenta la creació d’startups tecnològiques, ja siguin agrotech o blockchain per a millorar la mobilitat o la relació dels ciutadans amb el sector públic. 

Els vents de transformació també han arribat a Aveiro, una altra petita ciutat costanera que s’ha reinventat com una smart city que vol ser banc de proves de noves tecnologies. Un exemple són les góndoles elèctriques que passegen pels canals i la ria i que volen marcar el camí a la transformació sostenible de Venècia o Amsterdam. 

L’economia de Portugal té una vinculació amb l’agricultura i el mar que inevitablement ha de traduir-se en innovacions en agrotech, economia blava i turistech, sostenibilitat i energia. Ara per ara, l’ecosistema de Lisboa no té encara una gran especialització en sectors ni en tecnologies en concret, amb prou feines se sent parlar de deep tech ni de biotecnologia. De moment l’atracció de talent i projectes internacionals té més a veure amb el surf i els impostos. 

L’economia de Portugal té una vinculació amb l’agricultura i el mar que inevitablement ha de traduir-se en innovacions en agrotech, economia blava i turistech, sostenibilitat i energia

Ja hi ha 7 unicorns entre les més de 2.000 startups comptabilitzades al país, però des del mateix sector tech reconeixen que encara els falta una generació de second-time entrepreneurs que reinverteixi en nous projectes. Amb les estratègies en marxa, és qüestió de temps que l’ecosistema agafi prou massa crítica.

Tot sembla perfecte en aquesta aposta de transformació de model. Però també hi ha emprenedors que es queixen de què a Portugal no hi ha cultura del risc i que les empreses no inverteixen, que els costa accedir a finançament,  que els és difícil comunicar-se amb l’Administració. També hi ha emprenedors escèptics, que diuen que el Web Summit no és per ells, però creuen que al país hi fa falta molt talent i que tot el que es faci per atreure’n és benvingut. Hi comença a haver gentrificació als barris cèntrics de Lisboa. I també hi ha veus crítiques. Un alt directiu d’un centre internacional d’R+D en telecomunicacions expressa la seva por: “D’aquí a cinc anys potser no queden empreses portugueses. Les internacionals capten tot el talent, perquè aquí els costa més barat, i les locals no hi poden competir”.

Hi ha un terme mig entre els focs artificials que envolten l’obsessió per aconseguir unicorns, i la por dels que encara recorden que Portugal va ser un dels quatre PIGS de la crisi del 2008 (els països més dèbils durant la Gran Recessió: Portugal, Itàlia, Grècia, Espanya). Hi ha un país que ha decidit enfocar la seva estratègia a la innovació. I hi involucra els ajuntaments, les universitats, les empreses privades, els fons europeus. I atreu el capital i el talent estranger.

Hi ha un país que ha decidit enfocar la seva estratègia a la innovació. I hi involucra els ajuntaments, les universitats, les empreses privades, els fons europeus. I atreu el capital i el talent estranger

Portugal és un mercat molt petit, de 10 milions de persones, i cap startup neix sense tenir ja una visió més enllà del propi país, sigui cap a Europa, cap a Brasil o cap als Estats Units. Sembla que tenen clar on volen anar, i estan pitjant fort l’accelerador. Ja hi ha qui diu que Portugal pot superar a Estònia com a tigre tecnològic.

Mentrestant, a Barcelona, sembla que comencem a tenir clar que volem ser the place to be quan es parla d’economia digital i tecnològica al Sud d’Europa. Ja ho som per moltes corporacions internacionals, i tenim una bona base d’startups locals i internacionals. Tenim una ciutat amb una qualitat de vida imbatible, una potent infraestructura tecnològica, universitats i centres de recerca, sectors d’indústria potent (salut, turisme, comerç, logística, alimentació). Tenim talent local i internacional i vàries generacions d’emprenedors reincidents. Tenim cada vegada més projectes globals i de base deep tech. Tenim un ecosistema en fase d’acceleració, que està sortint de l’adolescència i ja li pot començar a prendre les mides a la vida adulta. 

Ens falten algunes millores, en l’àmbit burocràtic i fiscal, és veritat. Però sobretot ens falta acabar-nos-ho de creure. Que s’ho cregui tothom qui s’ho ha de creure i remem tots en la mateixa direcció. Que no podem adormir-nos, perquè en aquesta cursa no hi som sols, i tenim competidors, com els portuguesos, que potser encara estan a la incubadora, però saben molt bé el que volen i van molt de pressa.