[dropcap letter=”E”]
l 2019, un any que hem començat a creuar, com si d’un territori es tractés, serà un temps marcat per l’ascens de populismes radicals, el punt d’inici d’una nova recessió econòmica i les eleccions europees condicionades pel Brexit. Aquest context d’incerteses i dubtes orientaran el nostre estat d’ànim cap al pessimisme; un pessimisme que, com unes ulleres de vidres foscos, no deixa veure que el món, malgrat el que es pensa, va molt millor que fa vint anys i que vivim una època on és més fàcil reinventar-se, tant en el pla personal com professional.
Les solucions actives solen ser resultat d’iniciatives creatives com convidar persones externes a l’empresa a valorar el problema, definir el problema per escrit o analitzar les excepcions positives al problema que implica obrir-se a altres idees
La prestigiosa revista Harvard Business Review dedicava un dels seus darrers números a establir dotze grans idees per reinventar-se. Són dotze idees o principis per passar de la paràlisi i rutina a l’acció i el canvi. El títol del número no pot ser més directe: L’essencial al 2019, 12 grans idees per reinventar-se. Entre les propostes destaca que és bàsic aprendre del que ens ha passat, superar els nostres prejudicis, innovar amb seguretat i saber treure partit dels bons problemes. El més rellevant de les seves observacions apareix en l’última proposta, on fa la següent pregunta: “La seva empresa és bona/està preparada per a la resolució de problemes?”. El 85% de les persones a les quals es va consultar va respondre que els problemes no solucionats tenen alts costos per als seus negocis. La causa és que es tendeix a sobrepassar-se/excedir-se en els processos de diagnòstic amb un excés de reunions diàries.
Veure les coses d’una altra manera, en positiu, també implica interioritzar que el món no va a la deriva ni al col·lapse, sinó que va millor del que pensem: tots tenim una absoluta visió equivocada del món
Les solucions actives solen ser resultat d’iniciatives creatives com convidar persones externes a l’empresa a valorar el problema, definir el problema per escrit o analitzar les excepcions positives al problema que implica obrir-se a altres idees. L’interessant de les propostes de Harvard Business Review és que canalitzen un mal problema perquè suposi i representi un resultat positiu. La proposta pretén afavorir l’abordament del problema de manera que permeti avançar cap a una solució i no provocar un bloqueig que generi immobilisme. Reinventar-se suposa afrontar els conflictes com a forma d’actualitzar la nostra resposta. Es tracta de passar del pessimisme (no hi ha solució) al pragmatisme: hi ha sempre una solució possible.
Veure les coses d’una altra manera, en positiu, també implica interioritzar que el món no va a la deriva ni al col·lapse, sinó que va millor del que pensem. El llibre Factfulness de Hans Rosling és un clar exponent d’aquesta proposta basada en no deixar-se encegar pels prejudicis, ni per la informació esbiaixada dels mitjans de comunicació, ni per la por per a poder percebre les coses com són. Som conscients que l’esclavitud legal (on el treball forçós és legal o practicat per l’estat) només es permet en tres països; que s’ha reduït l’impacte dels desastres petrolífers que afecten el medi ambient passant de sis-cents trenta-sis mil tones d’abocaments de petroli l’any 1979 a sis mil tones en el 2016; que pràcticament s’han eradicat els casos de verola en el món des de l’any 1979; que s’ha passat d’un 28% de casos de desnutrició al món el 1970 a l’11% en el 2015 o que l’explotació infantil en nens de 5 a 14 anys ha descendit del 28% el 1950 a un 10% en el 2012. Les dades exposades no es corresponen amb la il·lusió global percebuda que el món va encaminat al desastre. Hans Rosling ens posa a prova i estableix que caminem en les nostres vides amb absoluta ignorància sobre allò que ens envolta. La ignorància afecta tothom, fins i tot aquells que són considerats experts en la matèria. L’autor adverteix que, després de preguntar a experts a través d’un qüestionari sobre quina és la situació de qüestions com la pobresa, els problemes ecològics, l’educació, l’avanç de la democràcia o l’escalfament global al planeta, va arribar a la següent conclusió: “un dels pitjors resultats es va obtenir d’un grup de premis Nobel i investigadors mèdics. Pel que sembla, tots tenim una absoluta visió equivocada del món”.
Serveixin aquestes dues propostes editorials per insistir en el fet que en el 2019 hauria de prevaler una mirada més positiva de la nostra realitat particular i general. Només apel·lant a les dades i no als nostres prejudicis o falta de judici podrem deixar d’estar sotmesos a un determinisme buit i deformador de la realitat. El món o les nostres empreses no van malament pel que intuïm sinó pel que sabem; i el que sabem avui és que tenim les dades suficients per pensar que es pot afrontar el futur amb més optimisme.
