El canvi climàtic canviarà radicalment la forma de les ciutats que abans eren temperades i en el futur seran càlides o tòrrides. Per exemple, si llegiu aquestes línies esperant l’autobús o asseguts a l’aire lliure un dia de juliol, entendreu que els carrers, a les nostres latituds, necessitaran molta més ombra. Un espai públic a 37 graus, per molt públic que sigui, estarà sempre desert. I Barcelona té un espai públic molt cuidat i bastant ben dissenyat a determinats llocs, però inclement des de maig fins a setembre.
La manera més verda de fer ombra és plantar arbres, però això té un llarg recorregut fins que les copes esdevenen altes i frondoses. I no tots els arbres suporten la contaminació i la sequera. Fa anys que a Barcelona es van substituint els vells plàtans per lledoners, til·lers, arbres de l’amor, tipuanes, sòfores… Però encara hi ha llargues esplanades de places dures, panots o asfalt que van acumulant la radiació dins de la seva massa i la retenen fins a altes hores de la matinada. Llavors, conceptes com l’alineació d’arbres al carrer (fileres, rengleres o columnes vegetals) s’hauran de doblar per a cobrir tot l’espai de la vorera o de la plaça.
Caldrà prohibir els murs cortina. Encara es tramiten projectes que col·loquen façanes completament envidriades, sense parts opaques. I els vidres són un invent agraït per a les vistes, però que no ajuda a confinar l’aire, perquè de seguida transmet la temperatura exterior cap a l’interior. Aquestes façanes que veieu, que són una sola pell de vidre, són un malson per a climatitzar l’espai interior. El vidre pot ajudar a transmetre l’escalfor del sol cap a les estances a l’hivern, però a l’estiu els vidres s’han de protegir amb persianes, tendals, cancells o balconades, que són un repte més difícil per a la composició o l’aspecte general de la façana.
Sempre dic que Barcelona ha de mirar el Magreb i el Pròxim Orient, on l’arquitectura tradicional fa segles que treballa amb celoberts, xemeneies de vent o fonts per a conduir les escassíssimes brises cap a l’interior dels habitatges. Les medines són plenes de carrers estrets, que es cobreixen amb toldos a les èpoques més càlides, i les cases són blanques, perquè la llum reboti i no escalfi les pedres pesants de la façana. I les ciutats mallorquines també són plenes de ràfecs a les teulades i balcons on no hi surt ningú, però que projecten llargues ombres sobre els finestrals de les cases. Els porxos, les pèrgoles, o els brise-soleils són els espais més valorats pels vianants que busquen els llocs més frescos per a travessar la ciutat.
En un clima com el nostre, on per sort encara no fa calor tot l’any, voldrà dir que les façanes es sofistiquen, perquè a l’estiu lluiran molt protegides per persianes i tendals, i que a l’hivern lluiran espais vidriats que deixin passar el sol a l’interior de les cases. A tots els efectes, això vol dir que caldrà treballar dues imatges ben diferents dels edificis, a l’estiu i a l’hivern, i confiar en els usuaris, que igual que es posen bufanda a l’hivern per a protegir la gola, a l’estiu hauran de tapar els vidres perquè no escalfin excessivament l’aire de casa. O vèncer la temptació d’obrir les finestres a la tarda, perquè per molta calor que faci a casa, la temperatura del carrer serà més tòrrida. Quan fa calor, cal confinar l’escàs aire fred que quedi a casa, i això passa per anar trampejant la inclemència meteorològica.
Sempre dic que Barcelona ha de mirar el Magreb i el Pròxim Orient, on l’arquitectura tradicional fa segles que treballa amb celoberts, xemeneies de vent o fonts per a conduir les escassíssimes brises cap a l’interior dels habitatges.
A les nits caldrà obrir-ho tot, per a fer-li perdre a l’aire de la casa o de les oficines, unes quantes calories. I això implica acostumar-se a fer silenci i posar l’activitat gastronòmica en llocs allunyats de les finestres de les habitacions, a partir de determinades hores. El conflicte del soroll a la ciutat té una derivada de sostenibilitat que no es pot menystenir.
Fa molta calor, però posar aparells d’aire condicionat agreujarà el problema a curt termini, així que caldrà acostumar-se a noves vestimentes i pells a tots els edificis urbans. Veurem barrets, viseres, capelines, reixes, persianes, toldos, ràfecs i pèrgoles per a unes façanes i un espai urbà més confortable. Barcelona, posa’t guapa i, a l’estiu, tapa’t!
